Alguns exemples de la manca de transparència de Compromís (Guanyem)
Portar de nou la bandera de la transparència al programa i als actes no et defineix com a transparent. Guanyem Cerdanyola (Compromís per Cerdanyola) ha finalitzat un mandat ple de misteris, prohibicions i manques de transparència.
S’oculta informació del viatge a Brussel·les
En un primer moment, Escolà va ocultar al ple que va ser l’únic alcalde de Catalunya que va pagar les despeses del viatge a Brussel·les amb diners de l’Ajuntament. Tal com informa Fiscalia, l’Ajuntament de Cerdanyola va abonar el 6 de novembre 300 euros per al viatge de l’alcalde i, finalment, aquesta quantitat va ser reintegrada per Escolà el mes de gener de 2018.
Laura Benseny prohibeix gravar un acte públic
El 28 de gener d’enguany, Carles Escolà Laura Benseny van fer una trobada pública amb els veïns del Turó de Sant Pau (Bellaterra), una intervenció feta a la seu del Centre Cívic, situat a les portes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Just quan havia de començar aquesta trobada pública, la regidora Laura Benseny va veure que el periodista i veí Carles Aluju, iniciava a gravar en directe i es va dirigir cap a ell i li va prohibir realitzar la seva feina professional, així que el veí va decidir d’abandonar la sala del Centre Cívic, en senyal de protesta, i amb la sorpresa dels veïns assistents a l’acte.
Misteri sobre el contracte del dinamitzador cultural
El passat mes de desembre de 2016 l’Ajuntament va haver de buscar una persona substituta per cobrir una vacant de dinamitzador cultural. La seva contractació va aixecar moltes sospites per la seva manca de transparència i per les contradiccions del govern davant les preguntes d’ERC.
El cas va acabar sense que el Govern aclarís el gran misteri de la contractació del dinamitzador cultural: quina és la data d’entrada dels currículums? Com tampoc aclareix quina mena de publicitat es va realitzar d’aquesta substitució. Aquest fet va deixar sobre la taula molts interrogants sobre els processos de contractació de l’Ajuntament, uns processos amb greus manques de transparència que va deixar la porta oberta a les sospites de crides “a dit” per entregar currículums i realitzar entrevistes.
Ni acords de junta de govern ni respostes als opositors ni informació dels consells
El mandat d’Escolà ha estat marcat per la pèrdua d’informació cap a la ciutadania. El primer que es va carregar va ser el document de treball dels plens, un document al qual teníem accés els mitjans de comunicació per tal de poder informar millor a la ciutadania (document que, des de Cerdanyola Informa, creiem que hauria de ser públic perquè es tracten temes d’interès per a la ciutadania). També s’ha perdut la publicació dels acords de les juntes de Govern local, així com les respostes que els fan als regidors al final de cada ple.
Un altre aspecte important que no s’ha treballat aquest mandat són els Consells Municipals. Aquesta eina, que hauria de ser una eina de participació ciutadana 100% oberta i transparent, continua sent tot un privilegi: només poden anar determinats ciutadans que pertanyen als col·lectius implicats i, un cop realitzada la reunió, normalment no es publica l’acta de treball.
En 2017 la interventora municipal va redactar un informe sobre el compte general de 2016 on es remarcava que estaven pendents de justificació més de dos milions d’euros en subvencions atorgades en la dècada 2006-2016. Buenaño (PP) va demanar explicacions al govern, unes explicacions que mai no es van fer públiques.
Després de la sentència que va condemnar l’Ajuntament de Cerdanyola per la destitució de la treballadora Jordina Puntí del seu càrrec, Carles Escolà no ha donat cap explicació sobre aquesta qüestió a la ciutadania, que es va assabentar per la denúncia del grup municipal PDCAT.
La sentència fa responsable de la destitució irregular a la senyora Helena Solà, actual candidata a l’alcaldia de Cerdanyola i que va prendre aquella decisió en el moment en que era alcaldessa accidental de la ciutat.
Helena Solà tampoc no ha donat explicacions per aquest fet que va resultar en una vulneració dels drets dels treballadors i que ha condemnat a l’Ajuntament a pagar una indemnització de 25.000 euros a més de pagar les costes judicials i la part del salari no cobrada i els interessos. L’import total es pot anar a uns 50.000 euros.
Negació a fer un ple per parlar aclarir l’enfrontament amb Pere Solà
En 2016 Compromís va guanyar el contenciós presentat contra el Pla Director del Centre Direccional. Seguidament d’aquesta victòria judicial de Compromís, el director del Consorci, Pere Solà, va actuar d’esquena a Escolà i va presentar un recurs. Va ser llavors quan va entrar en joc uns moviments poc transparents entre l’alcalde de Cerdanyola i el director del Consorci.
Per una banda, la versió del Govern, presentada al ple per Elvi Vila (CxC), era que Pere Solà havia perdut tota la confiança de Carles Escolà per haver presentat aquest recurs; per altra, Marc Costa (CiU), que es va reunir amb Pere Solà, va explicar la versió del president: “un cop es va presentar el recurs, li va dir a l’alcalde: si tu com a president del consorci m’ordenes que jo retiri el recurs, donaré l’ordre per a que es retiri. Segons tinc entès, l’alcalde va dir: no, no ho facis”.
Algú menteix i, per aclarir aquestes dues versions i trobar l’oficial, la majoria de partits van demanar una junta de portaveus extraordinària on comparegui el director general del Consorci, l’alcalde i el regidor responsable de l’àrea. Stop Direccional va demanar que aquesta junta no sigui a porta tancada perquè és un problema que afecta a tota la ciutadania.
Finalment, i fruit de la manca de transparència que ha caracteritzat a aquest govern de Compromís, aquesta junta de portaveus extraordinària mai es va celebrar i sempre quedarà en dubte la versió oficial. El que és evident és que Pere Solà continua mantenint el càrrec de director i que l’Ajuntament de Cerdanyola continua formant part del Consorci del Centre Direccional.
Ja no es publiquen els Comptes de Compromís
Compromís per Cerdanyola es caracteritzava per ser un partit transparent que publicava a la ciutadania els seus comptes. Actualment porta dos exercicis sense fer-ho (2017-2018).
Llavors, Compromís destacava la importància que tenia el fet de que les formacions polítiques retin comptes dels diners que reben públicament per fer la seva tasca política. Eren altres temps, quan Compromís animava als altres partits a que segueixin el seu exemple i expliquin públicament quines són les seves despeses en el seu pressupost. Molt han canviat les coses: la ciutadania porta dos anys sense saber d’on rep els diners la formació d’Escolà.
CerdanyolaCrida.net va néixer com a portal i assemblea dels moviments socials de Cerdanyola. La web va tenir dos vessants: la lluita al carrer, aglutinant tots els moviments socials, i la lluita institucional, que va acabar esdevenint en la candidatura «Compromís per Cerdanyola».
Va néixer en 2009 i, set anys després, va desaparèixer sense cap avís. Però no només això, amb el tancament del portal volien que la ciutadania perdés una gran hemeroteca en lluites relacionades amb els abocadors, habitatge, educació o sanitat, entre altres moltes. Gràcies a la col·laboració ciutadana, Cerdanyola Informa va aconseguir recuperar els arxius i tornar-los a publicar.
El Cerdanyola Crida era un portal controlat per l’entorn de Compromís i tenia una hemeroteca que defensava postures totalment oposades a les que el grup de Carles Escolà està defensant al govern. Curiosament, i parlant d’hemeroteca, el programa electoral de Compromís amb el qual es va presentar a les darreres eleccions municipals és un dels pocs documents que han desaparegut del seu portal web.
