Lluites de primera i lluites de segona a Cerdanyola

A vegades, els fets més nimis poden reflectir certes actituds que poden preocupar els moviments socials de la ciutat que es poden sentir discriminats vers altres. És el que ha passat, durant tres setmanes, a la plaça de l’Ajuntament.

Durant els darrers sis mesos, ciutadanes de Cerdanyola s’han unit per lluitar en tres línies: laboral, de drets humans i de medi ambient. Davant d’aquestes tres lluites, l’Ajuntament ha mostrat diferent tacte: mentre que a una (USOC) li permetien utilitzar els màstils que hi ha a la plaça de l’Ajuntament per penjar una pancarta, a les altres (Solidaritat Cerdanyolenca i Poble Tòxic) no.

El sindicat USOC

Durant tres setmanes, la Unió Sindical d’Obrers de Catalunya (USOC) s’ha estat mobilitzant per demanar al Govern que es compleixi el conveni que tenen aprovat amb l’administració – motiu pel qual tenen tot el nostre suport -. Per fer-ho, van penjar, durant tres setmanes, una pancarta als quatre màstils que hi ha a la plaça de l’Ajuntament, sense que la policia la tragués.

Solidaritat Cerdanyolenca

El passat mes de juliol Solidaritat Cerdanyolenca van penjar, als mateixos màstils, una pancarta de denúncia per l’aprovació, per part del Govern Central, de la Llei Mordassa.

Pocs minuts després, quatre agents de la policia local apareixien a la plaça i els dos que van apropar-se exigien – en to xulesc – la retirada de la pancarta perquè els màstils de la plaça «són una extensió de l’Ajuntament, i la pancarta molesta», deien. De casualitat van passar per la plaça dues persones amb càrrecs de regidores, tampoc entenien el problema, i finalment es va haver de retirar la pancarta i col·locar-la a altre lloc.

Poble Tòxic

La Plataforma Poble Tòxic, que lluita contra l’abocador Elena, també va intentar penjar una pancarta als pals el passat estiu. Finalment van haver-la de penjar a l’entrada dels Pàrquings soterranis, fet agraït per la plataforma, ja que l’anterior Govern de Carme Carmona no ho permetia.

Lluites de primera, lluites de segona i el silenci de l’Ajuntament

Aquests tres casos reflecteixen molt bé l’actitud que ha mostrat el nou Ajuntament davant diferents lluites, demostrant que unes sí que poden utilitzar uns elements públics que altres tenen completament vetat «perquè molesta». Segons l’Ajuntament davant aquests fets, “a tothom que penja pancartes, se li demana que la retirin. Es va donar uns dies de marge i va ser l’Ajuntament que les va treure”. A uns moviments no li van deixar ni uns minuts, a altres, tres setmanes i a Poble Tòxic, ni la possibilitat de penjar-la.