La música en viu protesta contra l’assetjament institucional

Les sales de música en directe de Cerdanyola es manifesten a les portes de l’Ajuntament contra l’assetjament institucional que les porta al tancament de l’activitat.

Un grup d’amants de la música en viu es van manifestar a les portes de l’Ajuntament durant el darrer ple municipal amb un objectiu: dir prou a l’assetjament institucional que els està portant al tancament.

Malgrat oferir un producte cultural d’alta qualitat, els  manifestants denuncien al seu manifest que les seves activitats no tenen consideració d’activitat cultural i estan en el mateix epígraf que els bingos o els prostíbuls. En aquest sentit, demanen el mateix epígraf que tenen els teatres i cinemes. A més a més, també lamenten l’abandonament de l’Ajuntament vers les activitats cultrals, el Casal de Joves, el Festival de Blues i le sales de música.

Tant els consumidors d’aquesta cultura en viu com els programadors estan farts d’aquesta situació que desprestigia la música en viu i han decidit passar a l’acció amb l’objectiu que l’administració resolgui tots els conflictes que té amb les sales de concerts. Fins que això no succeeixi, els manifestants ja han anunciat que faran una asseguda pacífica de protesta els darrers dijous de cada mes, coincidint amb la celebració dels plens de l’Ajuntament de Cerdanyola. Al mateix temps, fan una crida a la població perquè se sumi a la protesta, una protesta que, en la seva primera edició, va estar acompanyada per la música d’una trompeta, una guitarra, una harmònica, cançons de blues i dos gossos coristes, tal com diuen a la ressenya que han penjat a la seva pàgina de Facebook.

Els tancaments de les sales de música en directe té diferents perjudicats, per una banda, la ciutat perd un producte cultural molt valuós, i per altra, deixa en una greu situació econòmica i sentimental a les famílies que es dediquen a aquest tipus d’activitat. A Cerdanyola les dues sales que pateixen més aquest assetjament institucional són la Sala Cirus i la sala Mama Mandawa.

Els casos de la Sala Circus i Mama Mandawa

Chusky i Sonia, els propietaris de la Sala Circus, ja van denunciar al reportatge de TVE “Con la música a otra parte” que “se senten estafats”, ja que durant la seva trajectòria al capdavant de la sala han patit multes, inspeccions i canvis d’ordenances.

El fet més greu és que l’anterior govern municipal li va donar la llicència de cafè – concert després d’haver invertit 240.000 euros i, tres anys més tard, el mateix govern se la va retirar al·legant que “la concessió va ser errònia”. En aquest sentit, Ivan González, actual regidor d’urbanisme, explica que tot va ser degut a un canvi de la normativa urbanística del 2006 que declarava la zona centre de Cerdanyola com a zona “d’exclusió acústica”, de manera que no es permetia aquest tipus d’activitats culturals. Gonzàlez ha anunciat que la seva aposta és per canviar el model, perquè “no té sentit que les sales de concerts estiguin en petits guetos de l’extraradi de la ciutat.

Aconseguir aquesta llicència va suposar un gran esforç pels propietaris, qui van aconseguir un crèdit que els va “costar suor i llàgrimes”, explica Chusky, ja que era l’època inicial de la crisi i els bancs no donaven crèdits, però finalment el van aconseguir gràcies a l’aval de l’habitatge de la seva família. Ara, després d’haver invertit els diners en una llicència que va ser retirada, els propietaris se senten estafats i intranquils, ja que està en joc el seu patrimoni i la casa avaladora. Actualment en cas es troba als jutjats.

Altre cas semblant és el de Mama Madawa, que l’any passat va acabant tirant la tovallola per “l’assetjament policial i passotisme polític”, tal com deien els seus responsables. Per la seva banda, la regidora de seguretat Contxi Haro ha dit que la sala Mama Mandawa creava un problema de seguretat als seus voltants: sorolls, vandalisme i, fins i tot, un complet mercat de llaunes i substàncies estupefaents que arribava a aglutinar a 1.500 persones.