Arran Sant Cugat presenta al grup “Informa” als premis “Botifler de l’any”

Aquest any Arran Sant Cugat volen donar el premi de botiflers a aquelles empreses que ens condemnen a la precarietat, motiu pel qual han afegit com a candidat grup “Informa!”, que opera a Cerdanyola. Aclarim que el nostre mitjà (cerdanyolainforma.com) és un mitjà ciutadà i no té res a veure amb aquest grup.

Arran Sant Cugat, en l’edició d’enguany dels premis “Botifler de l’any”, s’ha centrat en la precarització de les joves, que les condemna a la misèria i no tenen possibilitats d’emancipacions, és per aquest motiu que ha seleccionat a quatre empreses santcugatenques, paradigma d’aquesta precarietat que vivim la classe treballadora i, especialment com a joves i com a dones.

Entre aquestes empreses es troba el grup “Informa!”, que va començar a operar a Cerdanyola l’1 de febrer de 2015 (cerdanyolainforma.cat). El grup Informa! pertany a la xarxa Vigamur Informa, propietat de Joan Múrcia qui, segons ex-col·laboradors seus, entén la informació “com un negoci”. Fruit d’això la seva plataforma publica sistemàticament notícies relacionades amb grans grups de poder (La Caixa, Banc Sabadell,…) i Institucions (Diputació), de les quals rep subvencions, allunyant-se molt d’un periodisme de proximitat.

La ciutadania pot triar quina és l’empresa mereixedora votant al candidat “més miserable” al següent enllaç.

Remuneracions del grup Informa!

El passat mes de juny Media.cat publicava que diverses treballadores i ex-treballadores del Grup Informa van denunciar pràctiques laborals abusives, incloent-hi impagaments salarials, en el que podria suposar un pas més en la precarització del periodisme. Dues de les treballadores van iniciar un proces judicial per tal d’aconseguir cobrar les seves nòmines.

Des de la seva sortida a la llum, el Grup Informa! també s’ha nodrit de la feina de becaris provinents de la UAB, primer, i la UVic, després. La promesa era una remuneració de 80 euros mensuals per mitja jornada laboral, però en alguns dels casos, ni tan sols aquesta misèrrima quantitat era retribuïda. A més, a aquests becaris ni tan sols se’ls deixava signar les notícies.

Les denúncies per aquestes pràctiques van començar a acumular-se a la xarxa. Un d’aquests col·laboradors en pràctiques, Jordi Pascual, ho va explicar en una carta pública a principis del 2015. Una altra extreballadora –que prefereix mantenir-se en l’anonimat- també va oferir la seva versió de la relació laboral amb el Grup Informa i on revelava que els impagaments eren generalitzats.

Per la seva banda, l’empresa va emetre un comunicat on titllava la denúncia “d’informació parcialment falsa” i si bé va reconeixer “problemes de tresoreria” i algun “endarreriment” en les nòmines, però assegurava que es tractava d’un cas particular d’un acomiadament per “un motiu disciplinari després d’uns fets greus” i que “en cap cas va haver cap tracte denigrant cap a ningú, sigui treballador o treballadora, ni explotació, ni hores extres no pagades (perquè no es fan), etc.”

Un model periodístic low cost

Més enllà de les relacions laborals, les explicacions dels extreballadors del Grup informa i d’altres excol·laboradors, com els integrants de la franquícia Sant Cugat Informa –avui en dia impulsors de El Cugatenc, una cooperativa impulsada gràcies al micrmoecenatge- mostren un model periodístic low cost, en el que cada edició local comptaria amb una sola persona –que s’encarregaria des dels continguts fins a la publicitat- i això en els millors dels casos. Hi ha dubtes que algunes de les baixes hagin arribat a ser mai cobertes.

El secret d’aquest periodisme sense periodistes es basa en l’ús indiscriminat de les notes de premsa d’institucions i entitats –sobretot de les anunciants- i una central que elabora un mínim de continguts comuns per a totes les edicions locals, que tot i això tracten de simular un arrelament local que, en alguns casos, no tenen, tal com s’explica en un extens reportatge a Cerdanyola Informa, un mitjà local, independent i previ al Grup Informa, amb el que van tenir un conflicte obvi per culpa d’utilitzar el mateix nom.