Els clarobscurs de la xarxa Inform@ (cerdanyolainforma.cat)

L’1 de febrer d’aquest mateix any naixia a Cerdanyola un nou mitjà de comunicació, el cerdanyolainforma.cat. Aquest mitjà copia el nom del cerdanyolainforma.com i varia el domini per tal de poder coexistir. El nou mitjà depèn de l’empresa Vigamur Informa que ha creat una xarxa de mitjans locals, la xarxa Inform@, amb presència a diferents ciutats com Sabadell, Terrassa, Rubí, Sant Cugat, Granollers, Mataró, entre d’altres.

Amb motiu del naixement del cerdanyolainforma.cat i, sabent que ara hi ha dos mitjans amb el mateix nom, va contactar amb el cerdanyolainforma.com el Jordi Pascual, ex-col·laborador a la xarxa Inform@ i estudiant de periodisme a la UAB, que deia poder explicar alguns clarobscurs de l’empresa. «A la xarxa Inform@ han passat coses bastant grosses. Si parlo amb vosaltres és perquè necessito que se sàpiga. No ho faig per venjança, sinó perquè rectifiquen i, si no ho fan, que no hi hagi més gent que caigui on jo vaig caure», explica Pascual.

No tots volen parlar

La primera valoració important és que el Jordi Pascual coneix, òbviament, altra gent que treballa o ha treballat a la xarxa Inform@. La seva proposta perquè participessin d’aquest article ha estat insatisfactòria, ja que «hi ha gent que tem que açò puga girar-se-li en contra en un futur no gaire llunyà». Si bé, no és l’única raó explicada per no participar d’aquest article.

L’oportunitat encallada

Segons explica Pascual, la xarxa Inform@ amb el Joan Múrcia al capdavant, té la capacitat d’atreure gent jove per participar-hi en la promesa d’un sou que poques vegades arriba. Ell mateix va conèixer Múrcia al tren. Allà mateix li va oferir treballar per a la xarxa i, segons explica, li va assegurar que en aquest negoci «s’hi poden guanyar molts diners». Per a l’estudiant de periodisme aquest no era un valor important però considerava que «ja anava bé tenir certa independència econòmica».

Pascual va treballar a la xarxa Inform@ sense cap remuneració esperant una oportunitat de tenir un sou o uns crèdits per a la universitat. Mai va obtenir un salari i els crèdits depenien d’una gestió amb la UAB que, quan es va formalitzar, la situació entre ell i la xarxa s’havia tensat massa. «És il·lustratiu que abans fèiem una reunió mensual aproximadament. Els vaig enviar un correu electrònic demanant-los una solució per no treballar a canvi de res. Des de llavors no m’han tornat a cridar a cap reunió. Diuen que perquè no tots els convocats acudíem. Jo no en vaig faltar a cap».

Després de molt de temps en estat de bloqueig, el Jordi va acabar marxant a la franquícia que la xarxa tenia a Sant Cugat on, tot i no cobrar, considerava que tenia millors condicions. «Abans, però, vaig demanar que em pagaren alguna cosa dels últims mesos. Vaig acceptar una espècie d’auto-expotació i els vaig demanar uns 3€ l’hora. Sumaven uns 160€ entre els dos mesos que els vaig proposar. Primer em van dir que m’ho pagarien en negre, cosa en la qual, òbviament, no estava d’acord. Al final no he cobrat res, ni en negre ni en blanc».

Una central i moltes notes de premsa

El funcionament de la xarxa Inform@ es basa, en essència, en una mena de central (uns encarregats) que envia notes de premsa a un seguit de col·laboradors, com era l’estudiant de periodisme amb el qual ha parlat el cerdanyolainforma.com. Aquests han de redactar-les i publicar-les als mitjans que els han ordenat. En cap cas es pot signar la publicació, ja que es considera que l’autoria és la font. D’aquesta manera, no és que hi treballi gent sense cobrar o sense rebre crèdits, sinó, que ni tan sols es veu recompensada la seva feina reconeixent l’autoria. «Sempre signava com a ‘Redacció + fonts’ i si alguna vegada m’equivocava, em cridaven l’atenció».

Aquest funcionament permet omplir de contingut moltes planes diferents però hi ha poques informacions que es realitzen sobre el terreny. Segons explica Pascual, el contracte de franquiciat a Sant Cugat es va trencar però el mitjà va continuar i continua funcionant sense tenir a ningú a la ciutat.

Un reportatge negat

El Jordi Pascual explica que, a banda de la seva col·laboració a la xarxa, realitzava i realitza un programa de ràdio a Ràdio Floresta (Sant Cugat). Des d’allà va fer, conjuntament amb un company, un reportatge sobre el Centre Direccional de Cerdanyola, tema d’interès a tot el Vallès Occidental. Malgrat la situació, va proposar a la xarxa publicar el reportatge a canvi d’uns 50€ per tal de cobrir les despeses de desplaçaments entre Sant Cugat i Cerdanyola.

«Em van dir que era un tema que no interessava ningú. A més, em van dir, literalment, que no tenien en ment pagar-me per aquest treball». Finalment va aconseguir publicar-lo a la franquícia de Sant Cugat i al cerdanyolainforma.com; si bé, considera que aquest fet evidencia el modus operandi de la xarxa. «La xarxa tracta de deixar bé governs determinats i entitats bancàries per tal de tenir facilitats i publicitat. Com el Centre Direccional és una pedra a la sabata per al govern del PSC a Cerdanyola, em van dir que no volien publicar-ho i punt».

Estudiants de periodisme i conveni amb la UAB

Com ell, l’equip de treball de la xarxa està format principalment per estudiants de periodisme. La feina s’organitza per part del Sergi Colomer, un dels creadors de l’empresa juntament amb el Múrcia, i algun estudiant que s’ha guanyat la seva confiança i rep un petit sou. Al principi seguien el mateix model de treballar sense cap contracte ni conveni, el que provocava constants baixes. Ara, però, han aconseguit un conveni amb Campus Treball de la UAB.

«Conec algun cas de persones que han treballat a través de Campus Treball. No rebien la compensació econòmica a temps i, a més, els obligaven a fer més hores que les que estipulava el contracte. No sé si la UAB en té constància i no està en les meves mans posar una queixa, ja que no hi he treballat a través d’ells, però espero que aquest article també serveixi perquè els criden l’atenció».

Diaris com bolets

La xarxa Inform@ va començar a Sabadell i a Terrassa i ha anat estenent-se pel territori català. El model a seguir és el de fixar a una persona al capdavant del diari a una ciutat perquè el gestioni tot, des de continguts a publicitat. «La xarxa et posa 5 notícies diàries i et dóna part de la publicitat. De vegades és contraproduent perquè t’oculten bons treballs a base de notes de premsa de poca importància».

Segons explica, el mateix Joan Múrcia li va oferir, abans de marxar a la franquícia de Sant Cugat, coordinar el cerdanyolainforma.cat, abans del seu naixement. Li oferia un contracte de 3€/hora per gestionar tot el diari. «No sé si hi ha algú que s’encarrega del diari a Cerdanyola o ho gestionen a distància, però espero que tingui millor sou que el que em van oferir a mi».

Franquícies

Un altre model, menys habitual, és el de les franquícies. Per tal de poder tenir un diari amb l’estructura i marca de la xarxa Inform@, Múrcia demana a l’empresa o autònom una inversió d’uns 7.000€, segons explica Jordi, on s’inclou la web i les gestions que corresponen a la xarxa. Els contractes són de dos anys i es permet la renovació.

«Jo vaig passar per la franquícia de Sant Cugat i teníem constants tensions amb l’empresa perquè deien que incomplíem el contracte. És cert que no sempre havíem aconseguit els objectius fixats mensualment però ells tampoc complien la seua part. Alguns mesos no ens van donar els ingressos corresponents a publicitat, per exemple. Així no es pot tirar endavant un diari».

Segons explica Pascual, les relacions es van tensar molt quan es va proposar crear una cooperativa per gestionar el diari a Sant Cugat. Això, sumat als problemes que es portaven arrosegant, va provocar que l’octubre del 2014 es trencara el contracte a la força i tots aquells que col·laboraven a l’edició de Sant Cugat perderen l’accés a la web i les xarxes.

«Si volíem crear una cooperativa era per ser més forts i poder fer informació alternativa. Com Sant Cugat s’ha quedat sense aquesta oportunitat, ara treballem per crear un nou mitjà de comunicació en forma de cooperativa amb aquests valors però més enllà de la xarxa Inform@».

«La informació és un negoci»

Per a l’estudiant de periodisme, la frase que demostra quin model se segueix a la xarxa és la que els va arribar a dir Joan Múrcia a través del correu electrònic: «la informació és un negoci». Per a Jordi, «el periodisme ha de permetre guanyar-nos la vida però no es pot considerar un negoci lucratiu en tant que té un component de generar opinió pública que si es considera un negoci queda supeditat al millor postor».

En aquest sentit, explica que durant el seu pas a la xarxa, més enllà de l’anunci de La Caixa, li feien escriure desenes de notes de premsa sobre aquesta mateixa entitat i el Banc Sabadell. «No em sentia còmode, no feia periodisme; feia de relacions públiques d’unes entitats que estan tirant a gent de la seva casa, que no donen crèdits als emprenedors i, mentrestant, continuen tenint beneficis bruts estratosfèrics». El fet de publicar diverses notícies al dia d’aquestes entitats servia, segons explica, per aconseguir publicitat.

Notícies relacionades amb “Grup Informa”