Can Planas deixa al descobert al Govern de Cerdanyola

Ivan González arriba a la sala de plens a les 19h, tot just finalitzar un “plenillo” carregat de preguntes, que no van ser respostes pel govern, sobre la seva regidoria de Medi Ambient.

Un grup de ciutadanes va assistir a l’audiència pública del mes de febrer per fer unes preguntes sobre Can Planas que prèviament – entre divendres 15 i dilluns 18 – van presentar al regidor de Medi Ambient. Aquest regidor, el Sr. Ivan González, no va assistir a la sala de plens fins que no va finalitzar l’audiència pública, és a dir, les ciutadanes se’n van marxar cap a casa sense obtenir gaires respostes.

Carles Escolà – Pere Solà, dues versions oposades.
El mes de gener el ple va tenir constància que el Centre Direccional va presentar un recurs al Tribunal Suprem contra el recurs que va guanyar Compromís i que va deixar nul el segon estudi. Jorge Haro va preguntar si es prendran mesures respecte al responsable de la presentació del recurs: Pere Solà, director del Centre Direccional.

Aquesta pregunta va obrir un meló a l’audiència ciutadana, on tots els partits polítics van voler participar – alguns, fins i tot, amb dos torns-. Aquestes intervencions van mostrar dues versions ben diferents. Per una banda, la versió del Govern, presentada per Elvi Vila, on explicava que Pere Solà havia perdut tota la confiança de Carles Escolà; per altra, Marc Costa, que es va reunir amb Pere Solà, va explicar la versió del president: “un cop es va presentar el recurs, li va dir a l’alcalde: si tu com a president del consorci m’ordenes que jo retiri el recurs, donaré l’ordre per que es retiri. Segons tinc entés, l’alcalde va dir: no, no ho facis”.

Per aclarir aquestes dues versions i trobar l’oficial, la majoria de partits van demanar una junta de portaveus extraordinaria on comparegui el director general del Consorci, l’alcalde i el regidor responsable de l’àrea.

Altres partits van exposar que retirar el recurs és fàcil. És el cas del PP i Ciutadans, que van recordar que quan es presenta un recurs, si no es vol que aquest continuï endavant, es pot desistir o, simplement, no acudir. “Es pot desistir simplement si hi ha voluntat”, deia Maria Valle (Ciutadans). Per la seva banda, Iñigo (ERC), deia que no era tan fàcil desestimar-ho, ja que hi hauria de passar pel Consell, “on l’Ajuntament només té el 49% i, a més a més, l’alcalde no podria votar perquè com a part implicada des de l’inici té l’obligació d’abstenir-se administrativament”.

L’opacitat del tercer estudi
En la mateixa audiència ciutadana el ciutadà Jorge Haro va preguntar pel tercer estudi sobre Can Planas, un estudi del qual “pràcticament no sabem res, ja que no hi ha cap informació” – deia Haro. I va sortir del ple amb la mateixa informació que va entrar: cap, ja que el Govern no va donar-li cap resposta, excusant-se en l’absència del regidor de medi ambient.

257 instàncies silenciades
El passat mes de juliol 257 ciutadanes van presentar 257 instàncies individualitzades on es demanava l’aturada del Projecte del Centre Direccional fins a solucionar la problemàtica dels abocadors tòxics, alhora que es demanava que aquest sigui el debat central del ple de setembre de 2015. Cap de les dues peticions es va realitzar: el Centre Direccional continua endavant sense que s’hagi fet cap debat central sobre el projecte. Però el més greu de tot és que l’Ajuntament ha superat els sis mesos de límit que té per respondre les instàncies ciutadanes sense que cap d’aquestes 257 persones hagin rebut cap explicació a les seves peticions. En aquest sentit, Albert Làzaro va preguntar per la situació de les peticions, sense rebre cap resposta del Govern.

Les actes del Centre Direccional.
Albert Làzaro va aprofitar l’audiència ciutadana per demanar a l’equip de Govern que facin públiques les actes del Consell del Consorci Urbanístic del Centre Direccional, “ja que les seves decisions són importants i vinculants per a totes i tots els contribuents” – deia Làzaro.

De nou, aquesta petició no va tenir cap resposta del Govern. Elvi Vila va tornar a repetir que es contestaria per escrit. Els que sí que van prendre paraula van ser Marc Costa i Helena Solà. Costa es va comprometre a facilitar la informació que pugui ser sol·licitada, mentre que Solà va exposar que el seu grup municipal demanarà a la propera reunió del Consell que les actes del Consorci siguin públiques i penjades en una web.

Fuites de lixiviats a Can Planas

Des de 2004, l’abocador de Can Planas ha abocat lixiviats a la xarxa de clavegueram que va de la UAB cap a la depuradora de Montcada. Durant sis anys els responsables van intentar ocultar aquest greu atac al medi ambient, fins que uns ciutadans ho van descobrir.

Com que la surgència de lixiviats continuava incontrolada, en 2011 l’entitat de medi ambient de l’Àrea Metropolita de Barcelona va instal·lar dos dipòsits de 1.500 litres per recollir aquests lixiviats perillosos i evacuar-los mitjançant camions cisternes a una planta especial de tractament. Quan s’estaven realitzant les foses per instal·lar els dipòsits, membres de la Plataforma van veure un altre drenatge que sortia del subsòl de l’abocador en direcció al clavegueram de la UAB (veure vídeo).

Aquest mateix any, 2011, es va realitzar un Consell Municipal de Medi Ambient, presidit per Laura Martínez (PSC), amb l’assistència de Sodupe, Trullols i Elena Martí, cap municipal de Medi Ambient. En aquest Consell es van comprometre a investigar les connexions entre l’abocador i la xarxa de clavegueram, tal com es pot veure al text íntegre agafat de l’acta: “El Sr. Trullols diu que a finals de l´any van fer una contractació per millorar els dipòsits de lixiviats de Can Planas. Aquesta setmana o la vinent es bombejaran i es portaran a la depuradora.

El Sr. Lázaro demana que s’autoritzi algú de la Plataforma per donar una ullada abans que es tapin aquests dipòsits.

El Sr. Trullols li respon que sí.

El Sr. Lázaro planteja la hipòtesi de si es trobés una connexió anterior que surt del subsòl i va a parar al clavegueram, i demana què es faria amb això.

El Sr, Trullols li respon que no han vist cap canonada antiga.

El Sr. Lázaro mostra un vídeo als assistents, en el que es veu una imatge d’una suposada canonada antiga que aniria de l’abocador a la claveguera, i diu que li passarà còpia del vídeo a l’EMA.

El Sr. Lázaro exigeix que paral·lelament a la Riera de Can Magrans es faci una rasa d’1.5 o 2 metres per què poden sortir més connexions com les que mostra en les imatges que ell mateix ha enregistrat.

El Sr. Trullols diu que ho investigaran.”

En aquest sentit, Miguel Molina va agafar la paraula a l’audiència ciutadana per preguntar sobre l’estat de la investigació, una investigació que encara no s’ha fet, ja que en cinc anys no s’ha fet cap rasa per comprovar el nombre de connexions que hi ha entra l’abocador i la xarxa de clavegueram. El govern no va respondre res, però Iñigo Enteria (ERC), es va oferir per portar aquestes preguntes al Consell del Centre Direccional.

Continuant parlant de lixiviats, també va preguntar cada quant temps es realitza el buidatge dels dos dipòsits, ja que segons xifres dels tècnics, les canonades de l’abocador expulsen un litre per minut i, tenint en compte que els dipòsits tenen una capacitat de 3.000 litres, aquests s’omplirien en 50 hores – 6 hores si ens guiem pel cabdal que van veure els ciutadans -.Elvi Vila va respondre que, de mitja, els dipòsits es buiden dos cops a la setmana.

Per tancar el tema, Molina va preguntar si el Govern pensa buscar responsables o continuarà tolerant aquestes agressions il·legals i continues al medi ambient. Aquesta pregunta, de nou, no va tenir cap resposta.

El que sí que va afegir Elvi Vila, llegint un text redactat pel regidor de Medi Ambient, és que el Govern ja té un dels estudis i, en tenir l’estudi que falta, convocarà un Consell de Medi Ambient per posar-los sobre la taula.