El Govern de Cerdanyola vol licitar els àrids
Puigfel, l’empresa amb l’expedient més negre en temes de contaminació del medi ambient a Cerdanyola ha estat fins ara client habitual per part de la brigada municipal, tot i no tenir cap contracte amb l’Ajuntament.
La brigada municipal de Cerdanyola, encarregada de fer les tasques de reparació del sòl dels parcs de la ciutat, té una partida econòmica assignada al pressupost. Amb aquesta partida el Departament de Compres tramita (sense decidir l’empresa subministradora) el subministrament del material que la brigada demana per poder realitzar les tasques.
Una d’aquestes tasques va ser la reparació del sòl del Parc de la Riera Major. Per resoldre deficiències del terreny (arreglar els sots i altres deformacions) la brigada necessita àrids, i s’ho va comunicar al Departament de Compres perquè tramités la compra a través de Sefel, filial del grup Puigfel.
Aquesta pràctica ha estat molt comuna: quan la brigada necessitava àrids s’ho demanaven a Puigfel. Durant el 2014 i 2015, la despesa en àrids que ha passat per Compres ha estat la següent:
- 2014: 35.541,87 euros.
- 2015 a data 30.10.2015: 23.203,30 euros.
Compromís per Cerdanyola, qui governa actualment la ciutat, coneix la problemàtica generada per Puigfel amb els abocadors, motiu pel qual vol que quedi clar que no es fa cap tracte de favor amb l’empresa Puigfel i té la intenció de licitar les compres d’àrids. Malgrat tot, en una licitació Puigfel podria presentar-se Puigfel i guanyar-la.
Puigfel i la contaminació
Com sempre, parlar d’un abocador a Cerdanyola és parlar de Puigfel, i parlar de Puigfel és parlar de contaminació i incompliments. Els abocadors més coneguts i perillosos, considerats com nius de càncer, són el de Can Planas i l’Elena. D’aquest últim Puigfel tenia la llicència de l’abocador caducada des de fa dos anys i està fent la clausura tres anys més tard del previst.
L’Abocador Elena, que havia de ser un exemple a seguir en la gestió de residus de Catalunya, s’ha convertit en un greu problema pel medi natural de Cerdanyola i per la salut de les persones: no es pot clausurar perquè té greus problemes per controlar l’emissió de gasos i lixiviats. Pot ser una paradoxa que, reunits a París les Nacions per a estudiar els efectes del canvi climàtic, l’abocador Elena sgui avui el principal focus d’emissió de CO2 a l’atmòsfera de tota Catalunya.
Can Planas és un dipòsit descontrolat generador de malalties respiratòries i cancerígenes, símbol de les lluites socials mediambientals de Cerdanyola: ja en 1981 va generar la protesta veïnal del sector de Serragalliners, a l’any 2006 el va avivar Via Verda i l’any 2007 es va constituir la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors, que ha lluitat durant tota la seva trajectòria perquè l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) declari Can Planas sòl contaminat i prengui les mesures oportunes.
L’abocador ja va ser investigat per la Guàrdia Civil
El febrer de 2009 la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors va aconseguir que el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona) obris un informe sobre l’estat del dipòsit arran d’una denúncia presentada pels veïns de Cerdanyola en Salvador Segarra i l´Albert Lázaro, ja que les teles de seguretat de les parets del dipòsit estaven esparracades, la qual cosa afavoriria la filtració de lixiviats i gasos segons la denúncia presentada. Mesos més tard la denúncia va ser arxivada i, com no, l’abocador continuava contaminat el medi ambient i causant greus problemes de salut a les ciutadanes de Cerdanyola.
El dia 18 de maig de 2011 la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors va presentar a SEPRONA una denúncia contra Puigfel, com a gestor de l´Abocador Elena, per uns abocaments de lixiviats a la xarxa del clavegueram d´aigües pluvials que desguassen al Riu Major, amb la consegüent mortaldat de fauna i contaminació de les aigües dels regants.
