El jutge es nega a decalarar Can Planas sòl contaminat

El jutge ha dictat sentència sobre l’abocador de Can Planas: no es pot considerar sòl contaminat perquè els abocadors es regeixen per la seva pròpia normativa.

Malgrat que el sòl de l’abocador de Can Planas, a causa d’una mala gestió de residus (abocaments incontrolats) conté contaminants en concentracions superiors a les que són pròpies i comporten un risc real per a la salut pública i pels sistemes naturals, el jutge ha dictat sentència en resposta al contenciós-administratiu presentat per l’Associació Cerdanyola Via Verda, sense que aquesta declarés Can Planas sòl contaminat,

El moviment antiabocadors ha reclamat sempre l’acord a al Reial Decret 9/2005 de sòls contaminats per aquests terrenys que cobreixen més de dos milions de tones de residus tòxics. En nombroses ocasions han recordat que aquests residus  soterrats “superen els nivells genèrics de referència de risc d’afectació al medi i a la salut de les persones per contaminants com hidrocarburs, metalls pesants, PCB’s (un element potencialment cancerigen que s’utilitzava a les neveres i que la OMS va prohibir fa anys), compostos halogenats, entre d’altres”. I ara el jutje ha respós a aquest moviment, dient, en la sentència, que el terreny ocupat pel dipòsit de residus té untractament jurídic específic que regula, “i de manera molt estricta”, la seva clausura i les actuacions post-clausures. Per aquest motiu, la sentència diu que la normativa de declaració de sòl contaminat no és aplicable a la zona de l’Abocador de Can Planas (banyera i voltants).

Via Verda, en inferioritat de condicions en presenta les al·legacions

Les al·legacions presentades per Via Verda van ser preparades a contrarellotge i no van poder tenir la contundència necessària per falta de temps. Per contra, les al·legacions presentades pel Consorci del Centre Direccional han estat fetes amb molta aportació de biòlegs, arquitectes urbanístics, tècnics i científics, això si, de la seva corda, com ho confirma el jurista quan diu “Teniendo en cuenta este mayor margen  de credibilidad ha de concederse a los informes emitidos por el personal técnico de la Administración”. A Cerdanyola Informa no ens consta que el dossier que va rebre el jutge va ser el que tenim a les mans, que curiosament ha sortit a la llum de resultes del contenciós presentat per Via Verda. Aquests dossiers són:

• Dossier informatiu de les actuacions dutes a terme a Can Planas, signat per l’Ajuntament i Incasòl.
• Estat actual i proposta de restauració d’antics rebliments i abocadors en el marc del Pla Director Urbanístic.

Aquests informes alerten que, segons l’informe IDOM, les tres cubetes principals estan totes tres damunt dels límits per a ser declarats sòls contaminats i que amb les mesures presses sobre les barreres anti-contaminació de l’Abocador de Can Planas el que fan és controlar una “bomba en potència”. Els informes no calculen el cost de manteniment de tots aquests dispositius, cost que anirien a càrrec dels ciutadans de Cerdanyola.

Quines conseqüències té aquesta sentència?

No declarar Can Planas sòl contaminat té unes coneqüències molt greus per tota la ciutat de Cerdanyola, conseqüències que els habitants portem anys patint, tant a nivell humà (augment de càncers) com ecològics (gasos tòxics i lixiviats, que són líquids tòxics que circulen pel subsòl).

Com ja va alertar un estudi realitzat per investigadores espanyoles i publicat en una prestigiosa revista internacional, la incidència de càncer a les poblacions properes a instal·lacions de residus perillosos, com és el cas de l’abocador de Can Planas, és alarmant, és a dir, l’abocador de Can Planas malmet la salut de la ciutadania de Cerdanyola de manera permanent, des que va començar a omplir-se fins el dia d’avui.

L’estudi, publicat a la prestigiosa revista Environment International per investigadors de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid (el principal Institut d’Investigació Biomèdica d’Espanya), utilitza una base de dades molt extensa, abastant el període 1997-2006, amb 8.098 poblacions espanyoles investigades i 129 instal·lacions identificades. Aquest estudi confirma el que va publicar el mitjà de comunicació “Llibertat.cat” al 2009, quan va anunciar que, Josep Ferris, un especialista mèdic confirmava que els abocadors de Cerdanyola suposaven un risc per a la salut.

L’oncòleg infantil de l’Hospital Universitari de València, Josep Ferris, va assegurar que “hi ha evidències científiques que indiquen que les substàncies contaminants provinents d’abocaments incontrolats suposen una afectació per a la salut de les persones”. En paraules de l’especialista mèdic Josep Ferris, a l’abocador de Can Planas de Cerdanyola (sobre el qual es pretén construir edificis del projecte del Centre Direccional) hi ha un bon nombre important de substàncies perilloses que suposen un risc greu per a la salut com ara mercuri, crom, arsènic, alumini i un llarg llistat de tòxics.

L’especialista mèdic en càncers infantils, que basa el seu treball des de la prevenció, va afirmar que la incidència de malalties en les persones es deuen en un 95% a factors externs o medi ambientals i només en un 5% a factors constitucionals. Ferris va alertar de la perillositat de l’abocador de Can Planas, atès les conclusions de l’estudi d’IDOM, i va indicar que n’hi ha “multitud de contaminants perillosos per a la salut de les persones i no hi ha cap mínim de seguretat avui dia per a la població infantil”.

Què hagués passat si s’hagués declarat Can Planas sòl contaminat?

En aquest cas, la Generalitat hauria actuat realitzant una de les següents accions:

A. Excavar l’abocador i traslladar tot el seu contingut a un dipòsit controlat.

B. Excavar l’abocador i transportar tot el seu contingut, després de fer el tractament adequat, en una instal·lació fixa.

C. Excavar el sòl contaminat i tractar tot el seu contingut en l’emplaçament mateix (amb sistemes mòbils o muntables) i reblir el volum excavat amb sòl net o sòl tractat.

D. Instal·lar una barrera al voltant del volum contaminat. Això suposaria un aïllament total o parcial, segons les característiques de la barrera.

E. Tractar tot el contingut sense tractar el sòl contaminat.

Amb aquests abocadors Cerdanyola ha estat pagant durant anys (i continua pagant) un cost mediambiental, de salut ciutadna i econòmic. La solució que es prengui per remediar Can Planas (no descontaminar) tindrà un sobrecost per l’Ajuntament, que hauria de pagar el 20% del pressupost de l’actuació.

Un projecte carregat d’interrogants

L’Abocador de Can Planas està marcant el ritme de la construcció de la joia de la corona de l’Incasol: el Centre Direccional, un projecte ple d’interrogants: sentències i administracions públiques que no fan res per descontaminar la zona, inversions públiques per empreses privades, interessos d’immobiliàries i bancs, 4.000 habitatges en una ciutat amb prop de 5.000 habitatges buits, la construcció d’un centre comercial dels més grans d’Europa,… Aquestes i moltes altres qüestions fan del Centre Direccional un projecte molt qüestionat per la ciutadania i pels moviments socials.