Expressa’t: Les jubilacions que no vindran

És complicat dir-li a tota una generació que s’oblidi de les jubilacions quan siguin grans. Parlo dels menors de 30 anys, que no tenen expectatives de futur ni en sous, ni professionalment ni com es desenvoluparan en el futur. És la generació perduda, la més preparada de totes i la que el seu futur serà pitjor que els dels seus predecessors.

La generació que ara té de 30 a 50 anys és la que suposadament ha pres mides per sortir-se’n el dia de demà: tenen feina estable, o no, però van fent, i alguns estalvien en fons de pensions, ja que els hi han venut que el sistema no aguantarà tant per mantenir les pensions, calculades a 25 anys vista, però sense que ningú sàpiga com aniran els mercats els anys vinents, ni la fiscalitat a l’hora de recollir beneficis, pel que pot ser frustrant el dia que arribi l’hora de cobrar.

Per la seva banda, les generacions que ara tenen més de 50 anys tenen una situació més complicada, ja que la majoria ha cotitzat el que toca per poder cobrar (tot i que han canviat les regles diverses vegades: primer es feia la mitjana dels últims 15 anys, després dels últims 25 i pot ser que en poc temps ens demanin tota la vida laboral) i els hi queden pocs anys per poder gaudir d’una pensió rebaixada pels canvis abans mencionats.

La gran mentida del Pacte de Toledo, en el que es disposava d’uns milers de milions d’euros en una mena de guardiola ja no existeix. Ha estat liquidada per l’actual govern malbaratant els diners pagant un deute públic inflat de corrupcions privades i males gestions del sistema financer.

Ens diuen que en els pròxims 15 anys, els importants per aquesta generació, de cada deu llocs de treball quatre desapareixeran per les noves tecnologies en les empreses, és a dir, hi haurà menys cotitzants, i els joves que cotitzaran perquè la generació de més de 50 ans cobri tindran uns salaris més baixos, és a dir: aportaran menys a «la guardiola de les pensions». Si tenim en compte que aquesta generació és la del BabyBoom, sobre l’any 2030 hauran uns 11.500.000 jubilats, quasi tants com treballadors en actius, per tant, el sistema actual podria col·lapsar-se.

A més a més, tenim milers de persones que han patit la crisi, perdut la feina (i cotitzacions) i tenen dificultats de tornar a tenir ocupació per la seva edat. Aquestes persones es trobaran amb una almoina enlloc d’una pensió digna, amb l’afegit que molts hauran perdut també la casa i estaran de lloguer la resta de la seva vida, lloguer que, possiblement, tindran dificultats per pagar.

Ens trobem llavors, davant l’estafa (legal) social més gran de la història? Estafa que el poder ja està mirant de tapar amb una almoina social «renda mínima garantida» (tot i que trigarà alguns anys a estar llesta) que servirà, al mateix temps, com eina política per tenir a moltes de les persones beneficiàries sota control, sota el poder de qui governi en aquell moment.

Per finalitzar, la majoria dels jubilats actuals, un 8.500.000, tenen sous miserables, ja que en l’època que treballaven no es cotitzaven totes les hores que feien i, en molts casos, no existia cap contracte. En conseqüència han patit un sou indigne en molts casos. Per això van inventar les pensions no contributives, perquè un gran contingent d’avis no quedés desemparat, ja que no ten cap opció legal per cobrar la seva merescuda jubilació. També a ells se’ls ha de reconèixer que en aquests anys difícils de crisi (estafa) han pagat un alt preu en el seu poder adquisitiu.

Vista aquesta perspectiva tan negativa, no s’entén com, ara per ara, totes les generacions de treballadors no s’uneixin per lluitar i plantejar opcions que obliguin als governants actuals a actuar de cara al futur per salvar el sistema i, per descomptat, millorar-lo.

Aquí no s’hi valen les ideologies. Tots passarem per aquest moment.

Expressa’t de Coyote.