La Tresoreria de la Seguretat Social continua privatitzant-se

La Tresoreria de la Seguretat Social privatitza la seva atenció telefònica i el seu Twitter: pagarà 10,4 milions a Adecco. Abonarà a la filial Extel Contact Center 3.764 euros al mes per cada teleoperador, que per conveni cobra un salari base de només 1.047 euros bruts.

La Tresoreria General de la Seguretat Social ha privatitzat el seu servei de gestió i atenció telefònica, del que a partir d’ara s’encarregarà Extel Contact Center, una filial de l’Empresa de Treball Temporal Adecco. A canvi de 10,38 milions d’euros, no només atendrà durant dos anys les consultes i realitzarà els tràmits que sol·licitin els usuaris, sinó que també gestionarà les xarxes socials: contestarà tuits, retuiteará, redactarà tuits informatius i enviarà missatges directes. Serà el community manager de la Tresoreria.

El servei, anomenat Geste, el gestionaven fins ara funcionaris, repartits per les direccions provincials a tot Espanya, que estan sent traslladats a altres llocs a la Seguretat Social. El Ministeri d’Ocupació no ha volgut precisar a infolibre quants funcionaris componen aquesta unitat ni quines seran les seves noves destinacions, emparant-se en la protecció de dades. “La Seguretat Social no comenta qüestions relacionades amb recursos humans, el que inclou activitats, tasques o destinacions dels funcionaris”, assegura. El contracte, va ser formalitzat el passat 27 d’agost, i només ara ha començat Adecco a prestar el servei en algunes províncies.

Per cada hora de treball d’un “gestor telefònic”, l’Estat pagarà a la filial d’Adecco 23,53 euros, el que implica un cost de 3.764 euros al mes, comptant amb una jornada de vuit hores diàries i cinc dies a la setmana . En el cas dels coordinadors tècnics, el preu puja fins als 29,94 euros i els 4.790,4 euros al mes, segons consta en els plecs de la convocatòria. El que no vol dir que aquest hagi de ser el sou dels teleoperadors que s’encarregaran del servei. El conveni de telemàrqueting estableix un salari base per als “gestors telefònics” de només 14.662,17 euros a l’any, 1.047,29 euros bruts al mes.

Trucades, gestions, tràmits
“No som un call center”, han protestat els funcionaris del geste en cartes que han enviat a les seves respectives direccions provincials. “Atenem totes les trucades, resolem totes les incidències, problemes i dubtes, coneixem tota la normativa de foment de l’ocupació, som experts en matèria laboral, en afiliació i cotització [...], guiem i assistim al ciutadà en l’ús de les noves tecnologies “, descriuen la seva feina. També fan gestions amb l’Institut Nacional de la Seguretat Social, amb el SEPE i amb les administracions de la mateixa Tresoreria. “Vam aguantar”, afegeixen, “els disgustos i protestes pels continus canvis de criteri en la interpretació de la normativa, per les fallades tècniques, els retards i la implantació de procediments nous”. Atenen treballadors assalariats, a autònoms i petits empresaris per donar d’alta als seus empleats, ajudar-los amb les cotitzacions o facilitar-los els codis de compte de cotització. A més, són els encarregats de prestar assistència amb el nou Sistema de Liquidació Directa (SLD), acabat de posar en marxa aquest any.
Segons consta en l’última memòria estadística de la Tresoreria de la Seguretat Social, corresponent al 2013, la valoració que els usuaris fan de l’atenció telefònica rebuda era positiva en un 95,27%.

Cada funcionari del GESTE va prestar 318.231 hores d’atenció telefònica l’últim any, segons consta en els plecs del contracte recentment adjudicat, i va traspassar a altres unitats de la Tresoreria un total de 315.784 consultes complexes. Extel Contact Center d’atendre ara fins a quatre milions de trucades l’any. Sobre el treball que realitzarà a Twitter, els plecs només faciliten com a referència les consultes ateses en 2013, tot just 892, i el 2014, 1.500, unes xifres mínimes.

Empreses privades en totes les àrees
Una de les batalles permanents dels sindicats de funcionaris és la privatització d’un nombre cada vegada més gran d’àrees de la Seguretat Social. Des de la gestió de les vides laborals fins a la lluita contra el frau en les prestacions, passant per l’elaboració de les fitxes amb les dades històriques de cada afiliat les 1-D-11, totes són activitats que han acabat en mans d’empreses privades en els últims anys. Per no esmentar la Gerència d’Informàtica (GISS), que té el doble d’informàtics externs que de funcionaris. Bona part de les complexíssimes gestions informàtiques de la Seguretat Social les duen a terme adjudicatàries privades i subcontractes d’aquestes.

La profusió d’externalitzacions i l’abús de les convocatòries negociades i sense publicitat, així com la dependència d’aquestes firmes privades han estat denunciades pel Tribunal de Comptes en els informes de fiscalització de la Seguretat Social. Segons reconeix el mateix Govern, entre 1992 i 2013, el personal propi de la GISS va augmentar només en 156 treballadors, 1 25,79%. Compta amb 605 funcionaris. Per contra, el personal en nòmina d’empreses externes créixer gairebé un 84%, fins a completar 1.087 empleats. A més, la plantilla de les adjudicatàries privades és més car. El cost d’un tècnic mitjà informàtic és de 49.526 euros a l’any, davant els 33.657 euros d’un funcionari de nivell equivalent.

També hi ha mercat per a consultores com Accenture, que en només cinc mesos es va fer amb dos contractes: el primer, per dissenyar el pla de lluita contra l’ocupació irregular i el frau, i el segon, per dissenyar un nou model estructural i operatiu de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Aquest últim va ser un concurs negociat i sense publicitat. En 2013, va ser KPMG la qual va aconseguir un altre contracte per posar en marxa el nou sistema de gestió de les prestacions públiques per desocupació.

Font: infolibre, amb informació de la CGT).