Cerdanyola no oblida a Txiki

El 27 de setembre de 1975, un grup de voluntaris de la Guàrdia Civil afusellava, en la Collserola cerdanyolenca, a Txiki, un dels últims condemnats a mort pel franquisme per la seva militància antifranquista. Avui, 40 anys després, un grup de ciutadanes han volgut estar presents a mateix lloc on el van matar. Entre elles, els diputats de la Generalitat David Fernández (CUP) i Joan Tardà (ERC), i l’alcalde de Cerdanyla, Carles Escolà.

Juan Paredes Manot «Txiki» va ser un jove idealista que va militar en la lluita antifranquista durant tota la seva vida per aconseguir el que la majoria de la ciutadania volia: la llibertat. Aquesta lluita va finalitzar quan el règim li va acusar d’haver matat a un policia i de participar en un atracament. Els seus advocats, Magda Oranich i Marc Palmés, però, denuncia la seva condemna perquè es va fer en unes hores i sense presentar proves. Res no va poder fer Magda. El règim el va condemnar a mort i Txiki va ser afusellat, davant del seu germà (Mikel Paredes) i els seus advocats, en la serralada de Collserola.

Mikel Paredes encara recorda aquell dia. Mai l’oblidarà. Recorda com els van traslladar des de la presó Model fins a Collserola, amb molts cotxes policials. Van ser cinc les persones executades aquell 27 de setembre simultaneament a Madrid, Cerdanyola i Burgos: dos membres d’ETA (Joan Paredes i Ángel Otaegui) i tres del FRAP (José Humberto Baena, Ramón García i José Luis Sánchez). Mikel Paredes també recorda que el seu germà va militar a ETA, «era una ETA molt diferent de la de la darrera època» – diu Mikel.
Arran d’aquests fets Catalunya va iniciar mobilitzacions de resposta en què es denunciava el règim feixista-borbònic i els cinc assassinats signats pel dictador Franco, unes execucions realitzades per a escarmentar el sector més actiu del moviment de ruptura que reclamava llibertat i democràcia.

Cerdanyola sempre ha estat sensible a aquest assassinat i moltes són les ciutadanes que any rere any recorden els fets per no perdre la memòria històrica. Al llarg d’aquests 4 anys a Cerdanyola s’han fet varis homenatges a Txiki molt assenyalats, com el de 1976, 1980 i 2007.

El setembre de l’any 1976, en commemoració del primer aniversari del seu afusellament, que es va fer una gran concentració popular a la Plaça Abat Oliba dissolta amb contundència per la Guàrdia Civil. Quatre anys més tard, el 27 de setembre de 1980, al Casal de Cerdanyola es va fer un acte en que intervingueren el seu advocat, Marc Palmés, l’activista cerdanyolenc Lluis Estatuet i un militant abertzale vingut d’Euskadi.

Però sens dubte, l’homenatge més emotiu es va realitzar l’any 2007, quan un grup de ciutadanes, juntament amb familiars de Txiki, van col·locar en el mateix lloc on el van assassinar una placa commemorativa amb una inscripció feta amb paraules del revolucionari Ernesto Che Guevara: «Mañana, cuando yo muera, no me vengáis a llorar. Nunca estaré bajo terra, soy viento de libertad». Aquestes mateixes paraules les va escriure Txiki a la presó, darrera d’una fotografia que li va regalar al seu germà Mikel el dia abans de ser afusellat a Collserola (Cementiri Nord).