La lluita contra l’antena de telefonia a Serraparera no s’atura

El passat cap de setmana, i aprofitant la Festa Major del barri de Serraparera, els veïns i veïnes van continuar lluitant contra l’antena muntant una paradeta i recollint signatures per entregar-les a l’Ajuntament.

La setmana passada va estar activa al barri de Serraparera i així continuarà fins que els veïns i les veïnes del barri no tinguin la seguretat de que no s’instal·larà cap nova antena de telefonia mòbil. La primera protesta de la setmana va ser dimecres, amb una gran xiulada davant de l’edifici del carrer del Renaixement, 76. Les persones assistents ho tenien clar: no volien cap antena. Així ho feien saber amb crits i càntics en un ambient festiu que va viure un moment incòmode quan va aparèixer la policia per identificar al responsable de la concentració (la llei no permet concentracions ni manifestacions de més de 20 persones sense comunicar-ho prèviament a la policia). Finalment tot va quedar en una anècdota: totes les persones volien identificar-se i al final la policia no va identificar a ningú.

El cap de setmana la lluita va continuar amb una gran recollida de firmes durant la Festa Major de Serraparera. Actualment ja porten més de 2.500 firmes en forma d’instàncies que seran portades a l’Ajuntament i aquest tindrà l’obligació, per llei, de contestar-les una a una.

Quantes antenes de telefonia mòbil hi ha a Cerdanyola?

40 és el número d’antenes de telefonia que ja té Cerdanyola distribuïdes per tot el municipi. La ubicada al carrer Renaixement és l’última d’una llarga llista (consulta el llistat de Cerdanyola).

Aquestes línies no posaran en dubte el risc per la salut que suposa la instal·lació d’antenes a qualsevol nucli urbà. Només cal fer una ullada al Programa Ciutats Amigues de la Infantesa, d’UNICEF (CAI-UNICEF), per comprovar que la col·locació d’aquest tipus d’antenes ha de realitzar-se a més de 200m. de qualsevol centre escolar, perquè aquestes instal·lacions suposen una agressió pel desenvolupament dels infants. De la mateixa manera, tampoc qüestionaran que la dada inicial (40 antenes) és desconeguda per més del 99% dels veïns i veïnes de Cerdanyola, desafortunadament. La majoria d’aquestes obres i instal·lacions, en tant que accions privades, no es difonen, ni, molt menys, es consulten a la població.

El problema apuntat, per tant, el formen dos cares d’una mateixa moneda: la política i la urbanística. Des d’una perspectiva més política, trobem la manca d’informació a la població i la manca de participació de la ciutadania en l’elaboració de la ciutat. No és la primera vegada que algú de nosaltres se’n adona, “per sorpresa”, de les obres a la nostra ciutat: Ha tornat a passar aquest abril. Ja no és suficient amb l’exposició anomenada “pública” que es realitza de les obres municipals en dossiers disponibles a l’Ajuntament, durant un període determinat limitat. És hora que qualsevol obra, de caràcter públic o privat, sigui coneguda i debatuda amb anterioritat amb el veïnat afectat; no per presentar una obra que començarà a dues setmanes vista, sinó per decidir, com a mínim, si la obra és, o no, necessària.

I des d’un punt de vista més urbanístic, es presenta la configuració d’un urbanisme basat en interessos econòmics privats i al marge de la salut pública de les persones. És cert, contínuament fem èmfasi en els termes “públic i privat”. Perquè és necessari que entenguem, tots i totes, que en l’arquitectura i l’urbanisme, per sobre de l’interès del client o propietari (ja sigui interès estètic, tècnic o funcional), es troba l’interès de la societat. Perquè qualsevol obra, per petita que sigui, des d’un gual a una biblioteca, fins un pont per vianants, passant per la instal·lació d’una antena de telefonia, ha de respondre a un interès social. I la salut, no és un interès, sinó una exigència.

És l’hora de passar d’un urbanisme agressiu en silenci, a un urbanisme basat en el benestar integral físic, mental i social, de les persones i del planeta, creat des de la participació i des de la transparència. Perquè la voluntat, de tots i totes, ha de ser la de transformar el títol d’aquest article. Hem d’aconseguir passar del “On s’ubicarà la propera antena?” a un “On ubicarem la propera antena?, o fins i tot, “Ens cal una altra antena?”.

 

Plànol i text: “Quantes antenes de telefonia mòbil hi ha a Cerdanyola?” de Sergi Méndez.