On s’ubicarà la propera antena? L’urbanisme agressiu en silenci

40 és el número d’antenes de telefonia que ja té Cerdanyola distribuïdes per tot el municipi. La ubicada al carrer Renaixement és l’última d’una llarga llista (consulta el llistat de Cerdanyola)

Aquestes línies no posaran en dubte el risc per la salut que suposa la instal·lació d’antenes a qualsevol nucli urbà. Només cal fer una ullada al Programa Ciutats Amigues de la Infantesa, d’UNICEF (CAI-UNICEF), per comprovar que la col·locació d’aquest tipus d’antenes ha de realitzar-se a més de 200m. de qualsevol centre escolar, perquè aquestes instal·lacions suposen una agressió pel desenvolupament dels infants. De la mateixa manera, tampoc qüestionaran que la dada inicial (40 antenes) és desconeguda per més del 99% dels veïns i veïnes de Cerdanyola, desafortunadament. La majoria d’aquestes obres i instal·lacions, en tant que accions privades, no es difonen, ni, molt menys, es consulten a la població.

El problema apuntat, per tant, el formen dos cares d’una mateixa moneda: la política i la urbanística. Des d’una perspectiva més política, trobem la manca d’informació a la població i la manca de participació de la ciutadania en l’elaboració de la ciutat. No és la primera vegada que algú de nosaltres se’n adona, “per sorpresa”, de les obres a la nostra ciutat: Ha tornat a passar aquest abril. Ja no és suficient amb l’exposició anomenada “pública” que es realitza de les obres municipals en dossiers disponibles a l’Ajuntament, durant un període determinat limitat. És hora que qualsevol obra, de caràcter públic o privat, sigui coneguda i debatuda amb anterioritat amb el veïnat afectat; no per presentar una obra que començarà a dues setmanes vista, sinó per decidir, com a mínim, si la obra és, o no, necessària.

I des d’un punt de vista més urbanístic, es presenta la configuració d’un urbanisme basat en interessos econòmics privats i al marge de la salut pública de les persones. És cert, contínuament fem èmfasi en els termes “públic i privat”. Perquè és necessari que entenguem, tots i totes, que en l’arquitectura i l’urbanisme, per sobre de l’interès del client o propietari (ja sigui interès estètic, tècnic o funcional), es troba l’interès de la societat. Perquè qualsevol obra, per petita que sigui, des d’un gual a una biblioteca, fins un pont per vianants, passant per la instal·lació d’una antena de telefonia, ha de respondre a un interès social. I la salut, no és un interès, sinó una exigència.

És l’hora de passar d’un urbanisme agressiu en silenci, a un urbanisme basat en el benestar integral físic, mental i social, de les persones i del planeta, creat des de la participació i des de la transparència. Perquè la voluntat, de tots i totes, ha de ser la de transformar el títol d’aquest article. Hem d’aconseguir passar del “On s’ubicarà la propera antena?” a un “On ubicarem la propera antena?, o fins i tot, “Ens cal una altra antena?”.

 

Antenes de telefonia: Cerdanyola del Vallès.

 Indicadors Programa UNICEF Ciutats Amigues de la Infantesa (CAI)

Indicador	Tipus	Definició	Límits i mesures
I-1 Límit de soroll	A	Soroll Ambiental agressiu per a la infantesa	Mesurar el soroll que no permeti escoltar la veu humana (40dB)
I-2 Toxicitat	A	Contaminació de l’aire, aigua, terra i materials dins d’una població	Les mateixes dels indicadors mediambientals, exemple: prohibir l’asbest, l’arsènic, aigua contaminada, etc.
I-3 Ones electromagnètiques	A	Col·locació perillosa d’antenes, línies d’Alta Tensió, etc.	Distàncies mínimes a l’Alta Tensió i Antenes: 200 m.
I-4 Llocs de joc segurs	B	Llocs de joc propers a les agrupacions d’habitatges	Distàncies màximes:Superfície (m2) per habitatgesMida màxima
I-5 Itineraris segurs entre llocs socio-significatius	B	Significació social d’itineraris quotidians	Màxim: 15 min.A peu o 2000 m. o transport escolar ben projectat
I-6 L’escola com a centre dinamitzador	B	L’escola oberta al seu context social i com a dinamitzadora social	Llista d’activitats òptimes properes a les escoles
I-7 Espais intergeneracionals públics adaptats a la infància i ben vigilats	B	Potenciar l’ús per diferents edats dels espais públics	Espais públics a distàncies peatonals amb serveis públics
I-8 Serveis públics amics de la Infància	C	Projectar els serveis per fer-los assequibles a les diferents edats.	Espais pels més petits, vigilància suficient, informació especial
I-9 Privacitat suficient a l’interior i exterior de l’habitatge	C	Assegurar la privacitat amb l’augment de l’edat, d’acord amb les necessitats de l’edat	A partir dels 7 anys, privacitat interior; a partir dels 12, privacitat en espais de silenci i en llocs públics
I-10 Transparència Naturalesa / Població	C	Assegurar una jerarquia entre habitatge i espais lliure i naturals	Distàncies mínimes a àrees amb arbres o a un mitjà no asfaltat. Contacte normal amb el paisatge.

Font: Méndez, S., Saura, M., & Muntañola, J., (2013). Salud infantil y calidad urbanística de las áreas urbanas. Afin Newsletter, 50.

https://ddd.uab.cat/pub/afin/afinSPA/afin_a2013m5n50iSPA.pdf

Programa UNICEF – Ciutats Amigues de la Infantesa: Indicadors de Qualitat Urbanística, http://ciudadesamigas.org/wp-content/uploads/diez_anios_cai.pdf

Infoantenas. Niveles de exposición. Ministerio de Industria, Energía y Turismo. https://geoportal.minetur.gob.es/VCTEL/vcne.do

El text d’aquest article i plànol ha estat escrit i disenyat per Sergi Méndez Rodríguez, veí de Cerdanyola i arquitecte.