Cerdanyola s’adhereix al Programa contra la pobresa energètica: un traspàs de diners públics a mans privades
L’Ajuntament de Cerdanyola s’ha adherit al Programa metropolità de mesures contra la pobresa energètica impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), un programa que no suposa cap despesa per les grans empreses d’aigua, gas i electricitat, ja que consisteix en desviar diners públics per pagar a les grans empreses subministradores.
A Cerdanyola, centenars de famílies no poden assumir les despeses dels subministraments bàsics. Aquesta situació obliga a prendre tot un seguit de mesures d’urgència per garantir que totes les persones tinguin accés a aigua, gas i electricitat. Davant d’aquesta situació els governs no han volgut pressionar a les companyies perquè facin esforços sinó que han tornat a apostar per traspassar diners públics a mans privades.
A Cerdanyola aquesta quantitat de diners públics desfiada cap a les grans subministradores ha sigut de 168.880 euros, una quantitat que s’ha ha provocat la reducció d’altres partides per altres necessitats socials més directes a l’atenció de les persones.
Les persones interessades en aquest programa han de mostrar en Serveis Socials de Cerdanyola que són titulars dels contractes de subministraments i que tenen dificultats econòmiques. Aquestes ajudes van adreçades a majors de 60 anys perceptors de pensió, famílies amb tots els membres en atur, famílies amb baixos ingressos, persones amb dependència i famílies monoparentals amb persones a càrrec.
Cap esforç de les companyies subministradores
En aquesta lluita contra la pobresa energètica les companyies subministradores no fan cap esforç econòmic per ajudar a les persones necessitades, ja que són els ajuntaments qui destinen partides pressupostaries (provinents dels impostos de la ciutadania) per pagar a les grans companyies aquestes factures impagades.
Les subministradores només busquen el benefici privat amb els vist-i-plau dels governs estatal, autonòmics i locals, uns governs que, fins i tot, utilitzen aquestes grans empreses subministradores com a portes giratòries (contractes directius a canvi de favors fets durant el període de governança). Això ha comportat que els governs estatals permetin que ara mateix els ciutadans estem pagant l’energia un 30% més cara que a la resta d’Europa.
Segons l’Aliança contra la Pobresa Energètica, en 2014 els beneficis de les empreses subministradores van ser de més del doble respecte a Europa, repartint un total de 14,6 milions d’euros només en dividends extraordinaris.
Amb aquestes dades, el més ètic hauria estat que les subministradores renunciïn a l’1% dels beneficis per pal·liar la pobresa energètica, però no ho ha fet. El que si que han fet és, gràcies a l’ajuda dels grans mitjans de comunicació, un rentat d’imatge amb un pla que per a ells suposa un cost zero.
Ara, amb aquest pla, les grans companyies no perden res. Qui perd torna a ser la ciutadania, que ha vist com aquest pla s’ha convertit en un traspàs de diners púbics a ans privades, reduint així els fons dels pressupostos de Cerdanya destinat a altres necessitats socials.
Els talls en números
En 2013 Endesa i Iberdrola van tallar la llum a un milió de persones en tot l’Estat. Per la seva part, Agbar va tancar l’aigua a 150.000 habitatges.
Aquests impagaments també són conseqüència dels abusos de les companyies subministradores ja que, des de 2007 el preu ha pujat més del 60%, mentre que l’ingrés anual de la població més pobre s’ha reduït un 57%.
Talls sense cor
En la lluita de les empreses per incrementar els seus beneficis no és contempla cap moralitat: talls a llars amb menors, gent gran, gent malalta, cartes amenaçadores dient que se’ls portarà a judici, empreses de morositat per perseguir a les famílies trucant-les a totes hores exigint el pagament de les seves factures,…
Uns talls que maten
Els sindicats de Bombers de la Generalitat han manifestat que més del 70% de les víctimes mortals del passat hivern han estat relacionades amb la pobresa, ja que molta gent improvisa estufes de llenya que acaben convertint-se en trampes mortals.
