Solidaritat Cerdanyolenca: la plataforma antirepressiva de la nostra ciutat
Solidaritat Cerdanyolenca constitueix una plataforma antirepressiva solidaria i voluntària de la mateixa ciutat a la que al·ludeix. Nascuda l’any 2009 com a conseqüència dels casos de repressió policial que varen patir dues veïnes del nostre municipi. Com a plataforma i eina antirepressiva del sistema prova de donar llum als casos de coacció i impunitat policial que en els últims temps van en augment a la nostra vila (o que afecten a ciutadans de la mateixa fora del municipi).
“No són errors, són eines del sistema”
Apareguda 6 anys enrere arran del cas abusiu de l’Àlex i l’Andrea, la plataforma prova des de llavors d’ajudar a resoldre favorablement tots aquells casos en que l’Estat desplega els seus mecanismes d’opressió i contenció en detriment d’uns ciutadans que es veuen absolutament amenaçats i desprotegits enfront d’una enginyeria coercitiva exercida a través del control policial i judicial. En aquesta situació d’inferioritat en la que es veu immers l’encausat, provem de revelar de forma imparcial i veraç uns fets que en alguns casos es presenten esbiaixats i tergiversats en favor del poder estatal. D’aquesta forma i a través d’un previ estudi acurat i detingut de cada succés en particular, el col·lectiu proporcionarà suport ja sigui de tipus econòmic, psicològic i/o d’ajuda en la difusió i comunicació del fet. Actualment, Solidaritat es troba activa i recolza i treballa en favor de 3 casos diferents:
Alex i Andrea
Uns joves que van en cotxe per la zona de l’Església són obligats a aturar-se sota l’acusació d’insults a un policia. Dos agents de la policia local els identifiquen i seguidament procedeixen a un escorcoll completament il∙legal. L’Àlex és agredit mentre l’escorcollen, i finalment és detingut sota els càrrecs d’atemptat a l’autoritat i lesions. L’Andrea es posa a cridar demanant ajuda mentre es produeix l’agressió, a ella no la detenen, però dos dies més tard també és denunciada pels mateixos càrrecs.
Aquest cas va passar a plena llum del dia i molta gent el va veure. Tot i que hi ha testimonis que contradiuen la versió de la policia, en aquests casos es dóna més pes a les declaracions dels agents, el que demostra que la presumpció de veracitat, a priori contemplada jurídicament, no s’aplica en igualtat de circumstàncies per a tothom, atorgant a la paraula d’un policia més legitimitat que a la d’un civil.
En aquesta situació, doncs, serà difícil demostrar que la policia és qui va agredir els dos veïns de la ciutat i que tant els informes mèdics dels agents com les denúncies per atemptat a l’autoritat i lesions formen part d’un muntatge policial.
5 de Cerdanyola
El mes de maig del curs passat es feia efectiva l’ordre de desallotjament i enderrocament de Can Vies, un Centre Social Autogestionat de Sant que romania des de feia més de 17 anys al barri. Arran d’aquesta decisió, hi hagué un augment sobtat de la crispació social a la ciutat, i especialment al propi barri de Sants, on es convocaren una seguit de manifestacions i concentracions en contra de les accions que estava duent a terme l’Ajuntament.
En plena situació, doncs, d’agitació social als carrers, el dia 29 del mateix mes i un cop acabada una de les concentracions en suport al Centre Social, aquests tres nois i dues noies de la nostra ciutat varen decidir anar a sopar a un bar de la zona. Un cop acabats, quan es dirigien cap al metro per tornar a casa, es veieren obligats a allunyar-se del seu objectiu i a entrar dins un portal (lluny del lloc dels fets) per a refugiar-se de l’allau de gent que es produí com a conseqüència d’una de les vàries càrregues policials que s’estaven produint en aquells moments. Allà mateix, juntament amb nou persones més, van ser detinguts de forma absolutament arbitrària pels Mossos d’Esquadra i acusats d’uns fets en els quals no hi van tenir cap tipus d’implicació. Dos dies més tard eren posats en llibertat acusats pels delictes de desordres públics i atemptat a l’autoritat, enfrontant-se a una pena 5 anys i 10 mesos de presó a cadascun d’ells. Cal destacar, però, que aquestes imputacions es fonamenten únicament en la versió policial dels agents presents durant les detencions.
Represaliat de Gamonal
El 17 de gener de l’any passat, en Gerard Digón i 5 amics més varen assistir a la manifestació en suport amb el barri de Gamonal que va transcórrer en el seu recorregut amb total normalitat. Al final d’aquesta, un grup de manifestants es va dirigir cap a la rambla, on hi hagué diversos batibulls, amb els quals es relaciona el cerdanyolenc sense que hi hagi pres part de cap manera. El dia 5 del mes següent, en Gerard i dos companys més van ser detinguts relacionant-los amb els incidents d’aquella manifestació, a partir d’una comparativa de roba i un “suposat” seguiment d’un dels policies. En total, se’ls demana un total de 13 anys de privació de llibertat acusats de desordres públics i atemptat a l’autoritat.
Malgrat tots aquests casos a nivell local, la repressió traspassa amplament les fronteres municipals i amb aquesta el nostre recolzament i la nostra solidaritat amb tots els casos que surten a la llum dia rere dia. A això cal sumar la convergència i el treball conjunt amb d’altres col·lectius antirepressius amb els quals es treballa amb l’objectiu de sumar forces per una causa vilment marginada i amagada per l’actual model de societat.
Marc Solanes
Contacte i més informació:
[Correu] solidaritatcerdanyolenca@gmail.com
[Twitter] @SoliCerdanyola
[Facebook] Solidaritat Cerdanyolenca
[Web] solidaritatcerdanyolenca.wordpress.com
Notícies relacionades amb Solidaritat Cerdanyolenca
Can Vies
Ciutat Morta
