Expressa’t: Qui és qui?

Aviat ens començaran a buscar perquè els votem. Ens diran lo bé que ho faran i lo malament que seran els altres, que la nostra felicitat i futur dependrà de què ells puguin governar, ja que tenen el secret molt ben guardat, que sanejaran les arques municipals, que amb el poc de què disposaran faran polítiques socials esplèndides, que ens abaixaran els impostos (…?), que reordenaran la ciutat,…

Molt bé, però jo demano saber qui és qui en cada formació política, vull saber quin currículum té cada llista, des del candidat a l’alcaldia fins l’últim, ja que serà l’equip humà que ens governarà. Vull  saber quina formació acadèmica tenen, quina formació laboral han afrontat, d’on venen? Són autònoms? Del sector privat? Del sector públic?

Quins serveis han fet a Cerdanyola abans de dir-nos que són els que necessitem? Han lluitat al carrer? Han col·laborat amb entitats socials? Coneixen realment la problemàtica del poble? Que pensen fer per solucionar-la? Ho vull saber, amb dades i dates tancades….

Vull el millor equip per governar, no votaré unes sigles, votaré unes persones, les millors possibles, ha de ser un honor per als que seguin a les cadires del consistori, el fet de poder treballar per al col·lectiu i millorar el seu nivell de vida, solucionar els problemes, no crear-los.

Vull saber qui són i què han fet. És la manera de saber si hi son per mèrits merescuts, o per ascens al partit per anys de servei. Qui és qui?

Vull saber si la persona que encapçala la llista està preparada per governar un ajuntament amb més de 500 treballadors i quasi 60.000 habitants (aquí els títols valen ben poc), i que no li importés portar-li la contraria a les sigles que representa si això va en contra del col·lectiu que governarà.

Qui és qui? Ho volem saber, i tenim dret… ens ho faran saber? Exigirem que ens ho faixin saber?
És el que ens demanen a tots plegats quant anem a  demanar feina…”currículum”, allò del “recomanat”,o “a dit” ja no toca.

O serà més del de sempre, ho sabrem després de perdre quatre anys més.

Article d’Albert Gonzàlez (Coyote)