Els estudiants de Cerdanyola es mobilitzen a favor de la consulta

Els estudiants de batxillerat i de la universitat han sortit al carrer a protestar contra la decisió del Tribunal Constitucional d’impedir la consulta.

Els sindicats d’estudiants han volgut manifestar el seu rebuig a la decisió del govern del PP d’impugnar la consulta del 9 de novembre convocant una vaga de dos dies i mobilitzant a la massa social per combatre contra aquesta decisió antidemocràtica del Tribunal Constitucional.

Segons els sindicats, l’actitud del PP és un atac a un dret democràtic elemental; un atac per part dels mateixos que estan impulsant una llei de seguretat ciutadana contra les manifestacions i les organitzacions que les promouen (amb multes salvatges i penes de presó), per part dels que pretenen canviar la llei electoral per impedir que la majoria social que rebutja les retallades faci fora el PP dels ajuntaments a les eleccions municipals del maig, i que continuen amb la seva política devastadora de privatització i retallades a la sanitat i l’ensenyament públics. Aquesta és la legalitat del PP, una legalitat feta a la seva mida i destinada a garantir els privilegis dels grans poders econòmics, la banca, els especuladors i els corruptes. El Tribunal Constitucional (TC) és un organisme situat al marge de qualsevol control democràtic i completament vinculat als sectors més reaccionaris de l’aparell de l’Estat.

En els darrers anys s’han succeït repetidament a Catalunya manifestacions massives a favor del dret a decidir. L’última Diada va tornar a ser multitudinària i històrica, reflectint no només el rebuig massiu a l’actitud antidemocràtica i franquista del govern del PP respecte dels drets democràtics del poble català, sinó l’anhel de la gran majoria de la població de propiciar un canvi social i polític profund que posi fi al malson de les retallades, de l’atur massiu i el desmantellament de les conquestes socials de les últimes dècades; que posi fi a la corrupció generalitzada a l’administració i a la impunitat total dels banquers i grans empresaris, responsables de la crisi i del patiment de la majoria, i que acabi amb tot el que representa el PP i la dreta, s’amagui rere la bandera que sigui.

Des del Sindicat d’Estudiants han volgut remarcar que la defensa dels drets democràtics i el canvi social mai vindrà de la mà de Convergència i Unió, perquè aquesta formació representa, precisament, els interessos de l’oligarquia financera i empresarial de Catalunya, dels corruptes. El seu govern ha estat pioner en l’aplicació de retallades salvatges de la despesa social, en la privatització i el desmantellament de la sanitat i l’educació públiques; ha dut a terme la repressió policial al moviment social, estudiantil i sindical a cotes desconegudes des de la caiguda de la dictadura; la corrupció a CiU és general i afecta els seus fundadors i a molts dels seus alts representants.

Des del principi, Artur Mas va supeditar la convocatòria de la consulta a dos factors: a l’aprovació o el consentiment per part del govern del PP i al suport d’ERC a la seva política de retallades socials. Així és com CiU trafica amb els “principis fonamentals”. Per tot això, és evident que mai CiU defensarà de forma conseqüent i pràctica cap dret democràtic, ni desafiarà seriosament el poder estatal. Buscaran qualsevol excusa per no desafiar ni debilitar el poder estatal i polític capitalista, del qual en són part integrant.

Catalunya viu un moment històric. Per facilitar que tota aquesta voluntat de canvi social i polític expressat al carrer s’enforteixi i pugui fer front a les decisions antidemocràtiques del PP i dels sectors més reaccionaris de l’aparell de l’Estat, és necessari vincular el dret a decidir a la lluita contra les retallades, contra les privatitzacions, contra els retrocessos continus en els drets socials i democràtics. La fusió del dret a decidir amb un programa de transformació social que acabi amb la dictadura encoberta dels banquers i dels grans empresaris, que són qui governa realment, sense haver estat elegits per ningú, és el camí perquè les grans mobilitzacions dels últims anys esdevinguin una rebel·lió social.