Cerdanyola Informa tanca. Finalitza el torn de preguntes

Cerdanyola Informa, que va néixer per lluitar contra el silenci de la resta de mitjans de comunicació local, anuncia el seu tancament després de cinc anys i mig informant, dia rere dia, amb un aire fresc i sense por.

Tot allò que comença ha d’acabar i creiem que ara ha arribat el nostre moment. Després de cinc anys i mig, aquest projecte tan maco s’acomiada de Cerdanyola amb l’alegria d’haver fet la feina ben feta, de tenir rècord de visites diàries úniques, de ser el mitjà de comunicació amb més seguidors a Twitter, d’haver-hi donat veu a tots els moviments socials… d’haver compartit tantes i tan bones notícies amb totes vosaltres!

Han estat més de cinc anys carregats de titulars que els altres mitjans no s’atrevirien a publicar. No podien. Nosaltres sí. Nosaltres no hem cobrat subvencions, com si ho fan la resta de mitjans locals, ni hem rebut cap euro per fer publicitat de cap partit polític ni cap empresa. Això ens ha permès ser un mitjà de comunicació lliure, l’únic mitjà de Cerdanyola que s’ha atrevit, entre d’altres, a:

• Fiscalitzar els programes electorals, amb una mirada crítica.
• Denunciar la manca de transparència dels equips que han estat governant la ciutat.
• Publicar informes que els governants ens volien amagar.
• Vam aconseguir, per primera vegada a la història de Cerdanyola, que la ciutadania pugui gravar els plens.
• Explicar, punt per punt, l’ordenança cívica antidemocràtica que ens volia imposar el govern del PSC i ICV.
• Desemmascarar la trama Urban, Cerdanyola Aparca i Guiera.
• Recuperar tota la documentació del Cerdanyola Crida, quan Compromís volia fer desaparèixer.
• Posar a disposició de la ciutadania l’Arxiu Centre Direccional (recopilació de tota la documentació de 20 anys de lluita contra el Centre Direccional).
• Publicar que els polítics locals cobren un total de 6.000 euros per plens de 5 minuts.
• Mostrar a la població els sous astronòmics que reben els nostres polítics a la Diputació de Barcelona.
• Donar veu a tots els moviments socials.

Marxem perquè hem perdut la il·lusió. Vam néixer per ser una eina de canvi, per aconseguir que la ciutadania estigués informada, s’empoderés i la força del carrer sumes per lluitar contra el munt de problemàtiques que tenim. I sí, marxem perquè veiem que no estem aconseguint el nostre propòsit.

Marxem. Marxem amb l’orgull d’haver fet la feina ben feta i, per què no dir-ho, un munt d’errors. Marxem amb l’orgull de saber que a ells els hem posat nerviosos i a vosaltres us hem presentat notícies locals que en les últimes dècades no es feien – i potser ningú ho farà -. Marxem, i amb la nostra marxa, molts estaran més tranquils, però vosaltres veureu com s’apaga una veu per contar-vos la realitat.

Marxem havent conegut un món que per a nosaltres era totalment desconegut, un món on, quan fas bé la feina, t’intenten comprar, o reps trucades de partits i empreses, on guanyes enemics, amenaces i atacs, et veten a les rodes de premsa (Compromís i PSC) o t’aparten per l’organització d’actes conjunts entre els mitjans de comunicació (debat electoral de 2019 o programa de ràdio sobre els mitjans de comunicació).

Arribats al final, hem d’agrair a totes les persones que, en algun moment o altre, heu col·laborat en aquest projecte. Les que encara hi són i les que van marxar per manca de temps, També hem d’agrair a la plataforma TomaLosMedios, de la qual forma part Cerdanyola Informa, pel seu suport en els moments més difícils i, per descomptat, agrair als milers de visitants diaris que hem tingut, a aquelles persones que dia rere dia entraven al portal per informar-se d’alguna notícia de les que no surten a la resta de mitjans. Sense vosaltres, la nostra activitat no hauria tingut cap sentit. Vosaltres heu estat el millor de Cerdanyola Informa.

Només ens queda animar-vos a qüestionar-ho tot i a informar-vos de tot el que pugueu. I nosaltres, nosaltres no sabem que ens trobarem en el futur, però ho mirarem amb l’orgull d’haver-vos deixat aquesta hemeroteca. Bé, ens acomiadarem repetint el lema que ens ha acompanyat durant tot aquest temps: “Encara queda molt per fer”.