L’acord per la convivència a Cerdanyola, una oportunitat perduda

A l’últim mandat de Carme Carmona, el PSC, ICV i EUiA van portar a ple una ordenança cívica que atemptava contra les llibertats de la ciutadania. El nou mandat de Carles Escolà en cap moment ha tornat a treure a debat la proposta que llavors va realitzar la ciutadania.

L’antic govern del PSC, juntament amb ICV (ara a En Comú Podem Cerdanyola) i EUiA (ara a Guanyem Cerdanyola) va presentar una nova ordenança de civisme l’any 2013. Darrere aquest nom eufemístic, s’amagava una proposta profundament reaccionària basada en les sancions, les actuacions policíaques i l’apropiació de l’espai públic per part de l’Ajuntament, que s’atorgava el monopoli de decidir què es pot fer i què no es pot fer: una onada repressiva i d’atacs als drets civils pels quals tants anys hem lluitat.

La nova ordenança incloïa la prohibició de facto de qualsevol mena de manifestació, concentració o protesta organitzada que no sigui explícitament autoritzada per l’Ajuntament. Aquest fet, sumat a la prohibició (a la pràctica total) dels mitjans de difusió més a l’abast de les classes populars (cartells, adhesius, pancartes, megafonia…), sobrepassava totes les línies vermelles d’una societat mínimament democràtica i suposava un atemptat directe contra la llibertat d’expressió.

On s’ha quedat la proposta del Pacte de Ciutat?

Davant d’aquests fets, en 2013, Compromís va insistir en que calia iniciar un procés de debat a fons amb tota la ciutadania per “confrontar les nostres visions, anàlisis i propostes, per finalment arribar a un acord amb el màxim de consens”, i impulsar així un Pacte de Ciutat per la Convivència. Accedir al document de la proposta de convivència.

Tot just dos anys després, el 2015, Compromís va entrar a governar el consistori local i va anunciar que utilitzaria l’Ajuntament com a “eina de transformació social”. Ara, finalitzat el seu mandat, sembla que aquesta eina no l’han volgut fer servir per crear aquest document tan necessari per a la ciutat.

El document en qüestió es va començar a treballar el mateix 2013 entre els moviments socials de Cerdanyola i molts veïns i veïnes que s’hi van anar sumant contra el que consideraven un greu despropòsit i atemptat contra les llibertats d’expressió ciutadana.

Al final, el moviment ciutadà va aconseguir que ICV i EUiA retiressin el suport a l’ordenança. Des de llavors, continuem amb l’antiga: s’ha perdut l’oportunitat d’haver debatut – i potser aprovar – un nou document.

ICV, PSC i EUiA ja van tombar també la moció contra la Llei Mordassa

Que ICV, PSC i EUiA vagin a la nostra ciutat contra les llibertats de la ciutadania va ser un fet que no es va quedar només amb l’ordenança cívica repressora. Dos anys més tard van unir-se a CiU i PP per tombar la moció contra la Llei Mordassa que es va presentar al ple de gener de 2015. La proposta només va tenir el suport de CxC i ERC.

Malauradament Cerdanyola continuaria sent “Territori Mordassa” gràcies als partits locals ICV, PSC, EUiA, PP i CiU, que van impedir que la moció s’aprovés i van apostar, igual que el govern del PP a Espanya, per la mà dura contra la lluita obrera amb amenaces de sancions econòmiques.

Què és el que ICV, EUiA, PSC, PP i CiU van tombar?

• Exigir al Govern de l’Estat espanyol, la retirada immediata de la Llei de Seguretat Ciutadana i a la Generalitat de Catalunya la desobediència en el cas que no es retiri.

• Mostrar l’oposició a la Llei de Seguretat Ciutadana.

• Utilitzar els cossos policials com a elements de repressió de la protesta social.

• Prohibir que la Policia Municipal de Cerdanyola tramiti multes basades en les sancions previstes per aquesta llei.

• Exigir la dimissió del Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.

Quines conseqüències té la Llei Mordassa per als moviments socials de Cerdanyola?

Molts són els moviments socials locals que patiran aquesta llei repressiva, qualsevol que vulgui manifestar-se reivindicant els seus drets i contra l’ordre establert per les “autoritats”.

Segons aquesta nova llei, en una sola acció pacífica podrà ser multada per:

• Gravar a la policia, tot i que estiguin cometent delictes d’abús policial.

• Reunir-se en espai públic.

• Ocupació d’entitats bancàries.

• Impedir desnonaments.

• Desobeir l’autoritat.

• Publicar imatges de la policia.

• Negar-se a dissoldre una concentració.