TV3 grava una sèrie a Cerdanyola

La televisió pública catalana està rodant a la nostra ciutat “Èxode, de la batalla a la frontera”.

Un grup de persones descendeix pel camí d’un bosc. No es tracta d’un passeig. A la fi de 1939 no era precisament senderisme diumenger el que es feia en els paratges més ocults de Catalunya. Entre elles, una parella de vint anys que fuig de la derrota de la batalla de l’Ebre amb destinació a França i un altre noi que viatja sol. Són interceptats per uns nacionals i fan fora a córrer. Tot d’una se sent: “Corten. Claqueta ‘”. I l’escena es torna a repetir. La mateixa sorpresa, la mateixa por.

Tot i que no estem a Berga (coses de la ficció), sinó a Can Catà, un petit oasi particular a Cerdanyola. I tampoc en 1939, sinó 80 anys després; al 2019. A més, els fugitius són en realitat els actors Roser Tapias, Marcel Borràs i Joan Amargós, tres joves promeses del panorama català que, afortunadament, no han patit contesa alguna. Però el que s’explica en Èxode, de la batalla a la frontera és una cosa molt actual, ja que passa cada dia en molts llocs del planeta: la tragèdia de milers de persones que han d’abandonar el seu país per convertir-se en refugiats.

Era la penúltima parada de la gravació a finals de març d’aquest telefilm produït per setembre Màgic Audiovisual en coproducció amb TV-3 i la col·laboració d’Aragó Televisió, ICEC, MHM EBRE 1938 i el CECAAC. Perquè aquest drama concebut com “una ‘road movie’,” un western “, segons Oriol Marcos, el seu productor, ha discorregut per diverses localitzacions.” La pel·lícula és una evolució de l’Ebre, de l’bressol a la batalla ‘. Tot i que es pot veure independent perquè no és una Contitución “, puntualitza.

Així mateix, “encara que gran part de l’equip és el mateix, del repartiment només repeteixen Roser Tapias, que aquí és una mestra en la colònia Vidal, i Manuel Morón, que fa de pastor”, indica. Per Eduard Solà, el seu guionista: “La història que explica és la de centenars de persones” dels 460.000 republicans que van fugir. I compte que per condensar es va basar en la gran quantitat de material que es conserva de l’època. “Està basada en fets històrics, però parla del que està passant avui”, afirma. “S’intenta que no sigui només una història local, que ho és, l’èxode català, però que en s’entengui en qualsevol país del món”, assenyala Marc.

Segons el seu director, Román Parrado, ‘Èxode …’ “havia de ser una continuació de la mateixa història, però vam pensar que era de justícia explicar una diferent. I ens vam quedar amb una de les moltes fugides que hi va haver a la fi de la guerra civil “. I afegeix: “És una història de separació, de canvi personal. Una pel·lícula de viatge, de fugida. Un catàleg de la misèria i de la bondat humanes. I es torna una mica fosca, encara que és lluminosa”, descriu, en al·lusió a aquest amor interromput de dos joves que tenen la voluntat de retrobar-se.
Joventut interrompuda

Roser Tapias, que dóna vida a Maria, s’ha pres el seu personatge amb “molta responsabilitat i respecte, perquè moltes dones van viure la guerra i cal fer justícia a la seva història”. Entre elles, la seva àvia, amb qui ha trobat “un espai molt íntim per compartir les vivències”. “He establert un vincle amb ella i aquest és un petit homenatge”. diu. I afegeix: “Dóna una visió de la guerra des del punt de vista femení. Durant molt de temps les pel·lícules de guerra s’han centrat en la figura masculina”. Font: ElPeriodico