Compromís anteposa l’economia a la salut de les persones: Can Planas no serà descontaminat, però tindrà un mur hidràulic.

Compromís dóna llum verda a l’inici dels treballs de perforació per a construir una barrera hidràulica a l’abocador: les obres s’iniciaran els pròxims dies.

La història d’aquest mur de formigó i bentonita ja ve de lluny. A les reunions que entre els mesos de setembre i novembre del 2006 tenien els membres del tripartit Municipal (ICV-EUiA,ERC i CIU) amb el director del Consorci del Centre Direccional , en Miquel Sodupe i Roure, aquest personatge ja alliçonava els assistents de la conveniència de construir d’aquest mur. Anys després i, per tal de consolidar la idea, el Consorci va encarregar l’any 2008 un estudi a la prestigiosa consultora IDOM, que va donar forma i consistència al projecte del senyor Sodupe. El mes de setembre de 2015 i basant-se en l’estudi de la consultora IDOM, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional va publicar un dossier sobre les actuacions a l’abocador de Can Planas. Va ser amb aquest informe en el qual es van recolzar l’equip format per AMPHOS 21, CSTS i CTM-UPC, per tal d’elaborar l’actual projecte de contenció de gasos.

Ara, 12 anys després, Compromís, que des de l’oposició sempre defensava la descontaminació total, se suma a la proposta del mur hidràulic i l’avala amb un estudi fet a mida i un procés participatiu criticat per la seva manca de participació.

Característiques del mur

El pressupost d’aquesta operació és de 410.975 euros i serà costejat al 50% per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agència de Residus de Catalunya. Les obres tindran una durada prevista de 8 mesos. L’avantprojecte de la construcció de la barrera hidràulica contempla la construcció de 5 pous distribuïts al llarg d’uns 350 metres entre el Castell de Sant Marçal i el dipòsit de residus de Can Planas. En una primera fase es construiran dos d’aquests pous, cadascun amb una bomba motoritzada que permetrà tenir controlat el nivell freàtic per tal de minimitzar l’entrada d’aigua neta a l’abocador. Alhora, cada pou tindrà instal·lats dos piezòmetres per a controlar que el nivell de bombament sigui l’adequat i evitar així una possible sortida de lixiviats del dipòsit. Acabada la construcció dels pous es duran a terme els assaigs de bombament; si aquests demostren que són suficients no es construiran la resta de pous i si pel contrari no són suficients es construiran els tres pous restants.

Cal afegir que s’ha acordat dur a terme un seguit d’actuacions per tal d’assegurar la no sortida de lixiviats durant la construcció de la barrera hidràulica. Es realitzaran analítiques de l’aigua de tots els pous i piezòmetres construïts abans i després dels assaigs de bombament i també s’instal·laran mesuradors en continu de la conductivitat elèctrica.

Iván González no s’ha mogut en buscar solucions

Iván González afirma que “no renuncia a la descontaminació total, però fins que no arribi, aquesta és la solució més realista i aconsellada pels tècnics”. Aquesta solució, però, no arribarà mai per un simple motiu: Compromís no l’està buscant.

Durant els anys de vida de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors, els seus integrants van treballar per buscar solucions, però Iván González, l’interlocutor del Govern, només va escoltar a la Plataforma per comprovar si hi havia connexions entre l’abocador i la riera adjunta. Des que la Plataforma va desaparèixer, els seus membres intueixen que González no ha fet res per seguir el camí iniciat. D’haver-ho fet, ja haurien trobat casos similars i s’hauria iniciat un camí molt distint: el de la contaminació, un camí que defensava Compromís quan estava a l’oposició però mai va creure en ell quan va entrar al Govern.

En aquest sentit, la Plataforma va portar, des de Madrid, a l’expert Fernando Palacios que, juntament amb el català Santi Vilanova, van assenyalar que hi havia propostes per descontaminar Can Planas sense cap risc per la salut de les persones, tal com s’ha fet en molts indrets del món.

La salut de les persones no és prioritat per al Govern

L’estudi que va encarregar Compromís el primer any de mandat i el “procés participatiu” tan criticat per la seva manca de participació, descarten les solucions definitives. L’estudi deia que són “econòmicament inviables”, fet que mostra que per al Govern, la prioritat no és la salut de les persones, sinó l’economia.

Les propostes que presentava l’estudi són les mateixes que ja havien presentat els governs d’ICV i del PSC (que governaven juntament amb ICV-EUiA,ERC i CIU): segellat tricapa impermeable per evitar que entri l’aigua i reactivi els químics de l’interior i una barrera hidràulica amb cinc pous amb bombes per extraure lixiviats. Això només amaga el problema i no el soluciona.

Continuem sense responsables

Altre aspecte que tampoc ha volgut estudiar el Govern de Compromís és la cerca dels responsables. Continuem sense saber els noms de les persones, polítics i empreses responsables de la contaminació de Can Planas. De nou, la remediació la pagarem els contribuents de les nostres butxaques, les catifes segueixen sense aixecar-se.

Abocador de Can Planas

L’abocador de Can Planas és un conjunt de cubetes d’una antiga argilera reblerta entre les dècades dels 70 i dels 90 per residus de diversa tipologia. Ocupa un total de 18 hectàrees i un volum de 2,45 milions de m3. L’abocador, situat entre el Castell de Sant Marçal, la carretera BP-1413 i el nucli urbà de Cerdanyola, va ser clausurat per l’AMB l’any 1995.

Un primer estudi (2008) proposava la retirada d’una part dels residus, el segellat superficial segons abocador de Classe III i la construcció d’una barrera impermeable per aigües subterrànies a la zona nord-est. Posteriorment, a petició de l’Ajuntament, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional va encarregar els dictàmens hidrogeològic i de gasos i anàlisi quantitativa de riscos que donen una situació de risc acceptable per als escenaris actuals i futurs i recomanen el segellat superficial de triple capa per evitar tant l’entrada d’aigua pluvial com la possible sortida de gasos i la instal·lació d’una barrera hidràulica per evitar l’entrada d’aigua subterrània.