El cas Mercuri, peça per peça

La segona condemna a l’exalcalde de Sabadell pel Cas Mercuri, coneguda el desembre passat i que li imposa tres anys de privació de llibertat, podria implicar l’entrada a presó de Manuel Bustos, perquè una sentència anterior ja el condemnava a 16 mesos de presó per haver afavorit la contractació d’una persona del PSC a l’Ajuntament de Montcada i Reixac. La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, que actua com a acusació particular, podria forçar l’ingrés a presó de l’exalcalde. Repassem la genealogia d’aquesta trama de corrupció que va tenir l’epicentre al consistori sabadellenc i que conté 38 peces judicials separades, de les quals en continuen obertes una trentena.

El passat 14 de desembre l’Audiència de Barcelona va fer pública la sentència del judici oral de la peça 30 del Cas Mercuri. El judici es va celebrar l’última setmana de juny de 2018 i va asseure al banc dels acusats l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, Josep Miquel Duran Macho, exintendent de la Policia Local de la localitat, i Xavier Izquierdo Vilavella, excap de l’Àrea d’Espai Públic de l’Ajuntament. Els delictes de tràfic d’influències, prevaricació i malversació de cabals públics es fonamentaven en la retirada de multes a familiars de Manuel Bustos, delicte en el qual haurien participat Josep Miquel Duran i Xavier Izquierdo. La sentència va considerar com a autor dels delictes esmentats l’exalcalde, condemnant-lo a tres anys de presó, setze anys d’inhabilitació per a l’exercici de responsabilitats públiques, l’abonament de les infraccions de trànsit a l’Ajuntament i el pagament de 800 euros de multa. Per la seva banda, Josep Miquel Duran va ser condemnat a quinze mesos de presó, onze anys d’inhabilitació i el pagament de la pertinent multa i les infraccions. Xavier Izquierdo va ser absolt.

Les dues peces jutjades fins aleshores evidencien la magnitud de la trama de corrupció que Manuel Bustos va liderar des de l’alcaldia de Sabadell. Cal recordar que el cas Mercuri va sortir a la llum el novembre de 2012 i que des d’aleshores s’han obert fins a 38 peces per investigar i jutjar presumptes delictes vinculats a l’administració il·lícita comesos durant el mandat de Bustos a l’alcaldia de Sabadell.

Manuel Bustos i la cronologia del Cas Mercuri

Manuel Bustos Garrido, membre del PSC-PSOE, va ser elegit alcalde de Sabadell en les eleccions de l’any 1999, amb un govern en coalició amb ICV-EV. L’any 2003 va revalidar l’alcaldia amb majoria absoluta i, així i tot, va formar un govern d’unitat amb altres forces polítiques. En les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 i del 22 de maig de 2011 va tornar a ser escollit alcalde, si bé sense majoria absoluta.

El cas Mercuri i l’operació policial d’escorcoll de l’Ajuntament de Sabadell es va produir pocs mesos després dels últims comicis als quals es va presentar, el dia 27 de novembre de 2012, i tenia com a objectiu la cerca de material probatori de delictes de tràfic d’influències i corrupció urbanística comesos a l’empara de l’ajuntament. Les investigacions van començar arran d’una denúncia d’un treballador municipal pel cobrament de comissions irregulars, l’any 2010, informació que va arribar a la portaveu d’ICV-EU.

Els escorcolls practicats apuntaven que els promotors urbanístics havien de pagar 120.000 euros si volien concursar amb prioritat a la capital vallesana i que havien d’abonar un 3% del cost total de les obres un cop acabades. Aquests delictes, agrupats a la peça primera, encara han de ser jutjats. En total, es van produir dotze detencions i 26 imputacions, entre les quals s’hi trobaven les d’empresaris de la localitat, càrrecs polítics i un familiar de Manuel Bustos, a més del mateix alcalde sabadellenc.

Tot i l’amplitud i espectacularitat de l’operatiu, Manuel Bustos no va dimitir i en els dies i setmanes següents els plens municipals van ser utilitzats per ell per defensar la presumpció d’innocència dels acusats, negant qualsevol activitat il·lícita. En les declaracions davant el jutge, tots els imputats, inclòs el mateix alcalde, van defensar la seva innocència negant haver participat en cap activitat fraudulenta. El desembre d’aquell any, però, un Bustos visiblement afectat va anunciar que s’apartava temporalment de l’alcaldia, per “motius familiars” i per no “perjudicar la imatge de la ciutat”.

No va ser fins als mesos de gener i febrer de 2013 quan, en dos plens municipals, es va aprovar una reprovació pública contra Manuel Bustos, l’alcalde accidental Joan Carles Sánchez i els regidors Joan Manau, Paco Bustos i Ricard Estrada, tots ells pertanyents al PSC, i la substitució dels càrrecs imputats. Tots els grups municipals tret del PSC van votar a favor de la mesura.

Finalment, el 14 de febrer de 2013, Manuel Bustos, que acabava de tornar de la seva baixa temporal, va presentar la renúncia definitiva a l’alcaldia de Sabadell, essent substituït per Joan Carles Sánchez fins a les eleccions municipals de 2015, quan Julià Fernàndez, d’Esquerra Republicana, en acord amb la Crida per Sabadell, va aconseguir fer-se amb la vara d’alcalde.

Set anys després, només dues peces jutjades

Mentrestant, les investigacions del cas Mercuri anaven traient a la llum una xarxa de corrupció de gran magnitud, que esquitxava al cap de la policia local per la retirada de multes, els serveis funeraris, el servei de retirada de residus o una contractació fraudulenta realitzada a l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Arran d’aquesta última revelació, també van ser imputats per prevaricació Daniel Fernández, aleshores secretari d’organització del PSC i diputat al Parlament, i María Elena Pérez, alcaldessa del PSC de Montcada, a més del mateix Manuel Bustos i el seu germà Francisco. El delicte en qüestió va ser jutjat el dia 28 de gener de 2015 i va condemnar per tràfic d’influències Daniel Fernández, Manuel Bustos i Paco Bustos a un any i quatre mesos de presó, quatre anys i mig d’inhabilitació i el pagament de 60.000 euros de multa. María Elena Pérez va ser condemnada a set anys d’inhabilitació per prevaricació i totes les penes van ser ratificades pel Tribunal Suprem el febrer del 2016, si bé l’entrada a presó va ser suspesa. Durant el judici es va acreditar mitjançant gravacions telefòniques que Daniel Fernández i Manuel Bustos van pressionar a l’alcaldessa de Montcada per contractar a Carmina Llumà, militant PSC i parella sentimental del cap d’un assessor jurídic del consistori sabadellenc, per dirigir l’Àrea de Territori de l’Ajuntament malgrat haver estat qualificada de “no apta” durant el procés per part de l’equip de recursos humans.

A aquesta primera condemna s’hi ha sumat recentment la de tràfic d’influències per la retirada de multes a familiars de l’exalcalde. El material probatori va demostrar que els mesos de març i juny de l’any 2012 Montserrat Costa, esposa de l’ara exalcalde i dos dels seus fills, van cometre infraccions de trànsit que van ser retirades per decisió de l’alcalde i amb la col·laboració de Josep Miquel Duran, excap de la policia local. Així doncs, donat que Manuel Bustos no ha complert amb els dos anys sense delinquir establerts pel Tribunal Suprem, podria entrar a presó si es ratifica la condemna, fet que la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció s’està plantejant sol·licitar en qualitat d’acusació particular.

Què queda per veure del cas Mercuri?

Amb tot, aquestes dues condemnes només són el principi del Cas Mercuri. De les 38 peces en les quals es va dividir la instrucció, vuit han sobresegut i dues han estat arxivades. Queda oberta la primera i més important, la relativa al cobrament de comissions en l’adjudicació d’obres públiques, delicte que encara s’ha de relacionar amb l’ajuntament socialista de Manuel Bustos i l’exregidor i empresari del Partit Popular Jordi Soriano.

Algunes de les peces en investigació indaguen en la concessió de places en organismes com el Consorci de Residus o el Consell Comarcal a militants del PSC. També es manté oberta la investigació sobre si Bustos i Joan Carles Sánchez van cobrar comissions irregulars com a representants del consistori en el Consell d’Administració de la Companyia d’Aigües de Sabadell.

Una de les investigacions amb més rellevància és la relativa a la peça 28, relacionada amb la renovació del contracte de recollida de residus firmat amb la companyia Serveis Medi Ambient SA (Smatsa). Les investigacions indaguen si Manuel Bustos i Xavier Izquierdo van rebre pagaments a canvi de garantir la renovació del contracte a l’empresa i si, a més d’això, s’haurien finançat actes de la campanya electoral del PSC de Sabadell l’any 2011 amb aportacions que podrien ascendir fins als 100.000 euros. De fet, el mes de desembre passat, el jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell va imputar Bustos i ters exregidors socialistes per organització criminal.

Altres causes que podrien ser jutjades aviat tenen relació amb l’abocament il·legal de terres a Can Xupa; unes obres sense llicència al carrer de Fernando Poo; delictes de falsedat documental, tràfic d’influències i prevaricació per les obres del concessionari Sitjas Motor de Sabadell. I tampoc es pot oblidar el cas dels sobresous de la Federació de Municipis de Catalunya, el qual va sortir a la llum el juny del 2014 a través de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció. Tot i ser arxivada, aquesta peça investiga com aquests sobresous a 44 alcaldes de localitats catalanes inscrites a l’entitat municipalista es van començar a pagar l’any 2011, coincidint amb el moment en què Bustos va començar a presidir-la.

L’abast de cas Mercuri encara està lluny de determinar-se, malgrat intuir-se la gran magnitud de les activitats il·lícites amb epicentre a Sabadell. Però la cronologia de les investigacions judicials i les informacions periodístiques que van apareixent sobre el cas conformen entre moltes veïnes la imatge de l’era Bustos com un nefast parèntesi pel govern democràtic i la història de la ciutat. Un detall, en aquest sentit, eloqüent: en moltes de les gravacions telefòniques incloses en els sumaris de les diverses peces del cas Mercuri, els empresaris investigats es referien a Bustos com El capo.

Aquesta noticia ha estat redactada per Alexandre Lavado i Campàs per La Directa. Cerdanyola Informa l’ha compartit gràcies a la llicència Creative Commons. Alexandre Lavado i Campàs | @A_LVCM