Govern de Cerdanyola: Avui treballem. Avui sí.
Avui és un dia especial. Avui ens hem llevat, hem mirat el calendari i hem vist: 12 d’octubre. Hem vist que era el dia de la Hispanitat, de la Raça i del Genocidi i hem dit: “Hispanitat”? Avui toca treballar! Sí, sí, ja sabem que no ho fem mai, això de treballar, però no sabem que tenen els 12 d’octubre que ens activa cos i ment.
La resta de dies, treballar, el que és treballar… bé… ja sabeu que no és el nostre estil de vida. Que si podem anar a Brussel·les a un míting de Puigdemont, anem, perquè aquell dia no treballem. Si toca anar a Barcelona a cridar Independència, anem també, perquè aquell dia a Cerdanyola ja està tot fet. Si cal anar a la presó a saludar a qualsevol amic, anem.
Això sí, no podreu dir-nos, en aquesta recta final de mandat, que no hem fet els deures, eh? Amb la feinada que ens ha portat carregar-nos els moviments socials de la ciutat, i què poc ho valoreu! Però no només això, hem escrit dos llibres, el primer es diu “La Cerdanyola del Canvi”, on expliquem com pixar-se en la cara dels 4.606 cerdanyolencs que ens van votar, i el segon “Harry Potter i el misteri d’on està l’auditoria del deute promesa”. Els podreu trobar a la Llibreria Casanoves, a la Llibreria Aranya i a Lilliput.
Respecte a això del deute, hem intentat solucionar-lo. Durant un dels pocs dies que vam anar a treballar l’any passat, vam anar als bancs a dir-los que no pagaríem el deute. Maurici Jaumandreu, va entrar a l’oficina tot mosquejat, a crits! I finalment va guanyar: Va sortir del banc amb un calendari i tres bolis. Compromís 1 – 0 Banca.
Un altre assumpte que també hem treballat és el de l’endollisme. Hem vist que no se’ns dona gens malament. És bastant fàcil crear una xarxa de clientelisme. Llàstima que potser no tenim el temps suficient per a endollar a tots els que voldríem i assegurar-nos tornar a arrasar les eleccions vinents! Ai! Si els endollats de Cerdanyola volessin… no es veuria mai el Sol!
I ja per acabar, us explicarem una anècdota i ens anem al Ca l’Enric (si, aquell a qui criticàvem tant. Ara ens cau super bé!). Bé, al gra: feia tant temps que no treballàvem, que se’ns havia oblidat la contrasenya de l’ordinador! Quina moguda, hem hagut de trucar als serveis informàtics, però… clar! Aquests mandrosos si que feien festa avui. Total, que al final la nostra jornada laboral s’ha limitat a treure la càmera, fer-nos una foto, penjar-la a Twitter i fer una mica de postureo. El mateix que fem cada 12 d’octubre, ni més ni menys.
