Carlos Alfonso i Santiago González debaten sobre la sostenibilitat del sistema de pensions
Els catedràtics de dret del treball i de la seguretat social, Carlos Alfonso i Santiago González, van debatre sobre la sostenibilitat del sistema públic de pensions al VIII Diàleg pel Coneixement UAB-Societat, celebrat el proppassat 19 de setembre. L’acte va ser conduit per María José Feijóo, directora de l’Escola de Postgrau.
La sala de graus de l’Escola de Postgrau va acollir, el passat 19 de setembre, el VIII Diàleg pel Coneixement UAB-Societat, que va comptar amb les intervencions de Carlos Alfonso Mellado i Santiago González Ortega, catedràtics de dret del treball i de la seguretat social de, respectivament, la Universitat de València (UV) i la Universitat Pablo de Olavide (UPO).
La sessió, que duia per títol “És sostenible el sistema de pensions?”, es va vertebrar en quatre eixos temàtics: la importància del sistema de pensions, les qüestions nacionals i internacionals, les conseqüències de tenir un sistema públic, privat o mixt i, per acabar, la sostenibilitat.
Carlos Alfonso va començar la seva intervenció parlant del paper clau del sistema de protecció social en l’estabilitat europea i va afirmar que “s’està vivint un canvi de paradigma” on el “nucli essencial de la societat serà el pensionista”. Santiago González va destacar que els sistemes de protecció social tenen una “funció utilitària” perquè “atenuen conflictes”. González també va reflexionar sobre el sistema nord-americà, on “regna la lògica individualista”, per contraposar-lo amb l’espanyol, basat “en el valor de la solidaritat”.
Pel que fa al segon eix, Alfonso va afirmar que els tractats internacionals reconeixien el “dret a la seguretat social” perquè “la protecció social fou el gran canvi en els estats europeus després de la II Guerra Mundial”. González va afegir, també, la protecció social que establia l’article 41 de la Constitució espanyola.
Per abordar el tercer eix, les diferències entre sistema públic, privat o mix, Carlos Alfonso va posar com a exemple dos documentals –sobre l’arribada de Donald Trump al poder i la caiguda de Lehman Brothers– i una pel·lícula –‘ Millor, impossible’– que mostraven les “conseqüències socials de desmuntar el sistema públic”. González va apuntar, a més, que un sistema privat “és selectiu” i que “tractar riscos socials amb criteris de competitivitat” tindria “conseqüències negatives, on moltes persones quedarien fora del sistema”.
Finalment, ambdós ponents van mostrar-se d’acord amb la defensa de la sostenibilitat del sistema de pensions. D’una banda, Carlos Alfonso va afirmar que “amb les dades oficials a la mà” no veia fallida enlloc perquè “cal tenir en compte la despesa que suposen les prestacions socials en relació amb el PIB”. Per l’altra, Santiago González va tancar el diàleg fent palès que el debat no era “si el sistema es pot sostenir, sinó com ho paguem” i va acabar destacant la importància de la “voluntat política”. Font: UAB.
