Cerdanyola necessita una sala de concerts pública

El panorama de la música en directe a Cerdanyola del Vallès és pitjor que mai. A 2018, no hi ha espais on es puguin organitzar concerts amb un mínim volum en una ciutat que treu pit amb l’Escola Municipal Aulos, amb músics internacionals com Llibert Fortuny, Jordi Savall o Daniel Ligorio i amb formacions, actives i inactives, amb recorregut estatal com No Way Out, El Legado, Zulú 9.30, The Ignorants, Rinkonete en tu Retrete, The Saurs, Medalla, Cronopios, Opatov o Aldrin y Collins.

WhatsApp Image 2018-09-17 at 14.12.03 La situació és límit. No poden actuar a casa nostra ni les bandes locals que comencen ni tampoc d’altres formacions de l’escena catalana, espanyola i internacional. No hi ha espais públics. I la majoria de sales privades que apostaven convençudes per la música en directe han tancat les seves portes, deixant un públic potencial de milers de persones sense un lloc per gaudir de concerts de rock, pop, garage, rap, psicodèlia, heavy, trap o reggae amb un mínim de qualitat.
Però això no sempre ha estat així. Fa un temps, el Casal de Joves de Ca n’Altimira, gestionat per l’Ajuntament, acollia la majoria d’aquestes propostes juntament amb l’Ateneu. Actualment, però, cap dels dos espais reuneix les condicions adequades per fer-ho. El Casal, bressol del moviment musical de la ciutat, va perdre la sala de concerts per donar resposta a d’altres necessitats. Durant els seus 20 anys d’activitat, i de la mà quasi sempre de Musikaos, van passar pel seu escenari bandes com Berri Txarrak, The Real McKenzies, Heideroosjes, Chicken Farm Sest 6 i formacions de l’escena del rock independent catalana i espanyola. Per la seva banda, i des de l’última reforma, l’Ateneu ja no pot albergar concerts amb públic de peu: les noves butaques són de mal treure.
Malgrat aquest panorama, sobren els arguments per afirmar que Cerdanyola del Vallès és una ciutat on la música es viu molt intensament. A banda de la frenètica activitat (avui perduda) del Casal, cal recordar el Festival Internacional de Blues (que resisteix des de 1988), les actuacions memorables al Roser de Maig o a la Festa de Tardor, el Concert al Castell de Sant Marçal que acosta des de 2002 la música simfònica al gran públic… També l’Altimira Festival, que en les seves darreres edicions va aplegar més de 5.000 persones i va arribar a ser un festival de referència a nivell estatal.
Ara bé, més enllà dels esdeveniments de gran format, la identitat musical de Cerdanyola s’ha construit sobretot gràcies a propostes més petites que han donat forma a programacions estables. Grups emergents de diferents estils, joves músics de la ciutat, i d’altres més veterans han fet de casa seva un espai de creació. També formacions del panorama independent d’arreu de l’Estat i d’altres països han passejat el seu art per Cerdanyola. I tot gràcies a la iniciativa de diverses entitats que han consolidat una escena amb ressò dins i fora de la ciutat.
Ens referim a entitats musicals actives com la citada Musikaos, Amic Amiant, Reggae Non Verba o El Huevo Gordo. Totes elles han hagut de paralitzar o traslladar a d’altres poblacions una programació de quasi 50 concerts l’any a causa del buit que pateix Cerdanyola del Vallès en quant a equipaments musicals.
Per tal de poder tornar a oferir una programació estable a l’alçada de la nostra història i esdevenir de nou un referent cultural digne, formalitzem la petició d’una sala. Reprenem la lluita que fa uns anys no va ser suficient per convertir l’antic escorxador en l’edifici musical per excel·lència de la ciutat. Volem seguir programant concerts i fent ciutat des de baix. Per això considerem imprescindible una mínima infraestructura, una despesa minsa en relació al valor real que, entenem, té la cultura a una vila com la nostra. Creiem, a més, que és una preocupació compartida amb tots els grups municipals.
Aquí guanyem tots. Cerdanyola compta amb locals municipals que poden ser acondicionats per acollir concerts sense molestar el descans dels veïns. A més, aquest espai anhelat podria ser la seu social de les entitats musicals actives a la ciutat i un punt de trobada per a músics de totes les edats i estils. La gestió podria caure en les pròpies entitats, sota el paraigües de l’Ajuntament, i podria acollir activitats més enllà de la música, com ara teatre, dansa, cinema…
D’altres ciutats mitjanes del país compten amb equipament d’aquest tipus. Ca l’Estruch (Sabadell), l’Incívic (Sant Feliu de Codines), l’Atzavara (Sant Feliu de Guíxols) o Can Pantinet (Mollet del Vallès) en són alguns exemples. Cerdanyola, per història i moviment, es mereix recuperar un espai per a la música i també per a d’altres expressions culturals.
Entitats que donen suport:
Musikaos, Amic Amiant, El Huevo Gordo, Reggae Non Verba, Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès (AMCV), Comisió del Festival de Blues de Cerdanyola, Bailándole a la Luna, Jonies Band, Jove Orquestra de Cerdanyola (JOC), Canciones desde Collserola, T-Atreves Teatre.
Comparteix: