Expressa’t: Carles Escolà a Enric Millo

Sr Josep Enric Millo,

Em sembla sorprenent que com a càrrec no electe, i per tant nomenat a dit, hagi tingut la gosadia de dirigir-se a mi i a la resta d’alcaldes i alcaldesses del país, que sí que som càrrecs electes, per donar-nos instruccions de com hem d’exercir la nostra responsabilitat pública. Bé, en realitat no m’ha semblat tan sorprenent, doncs la darrera comunicació que vaig rebre de vostè va ser a principis del mes de setembre del 2017, i en ella, sota l’eufemisme “advertència”, vostè llançava amenaces de les possibles conseqüències penals que podrien derivar-se en cas de col·laborar amb la realització del Referèndum per a l’Autodeterminació de Catalunya del passat 1 d’octubre de 2017.

Vull recordar-li que malgrat les amenaces, imputacions de delictes i intents per desactivar la logística del citat Referèndum, aquest es va poder celebrar gràcies a que milers i milers de persones vam treballar colze a colze. M’agradaria poder dir que es va celebrar amb total normalitat i plenes garanties democràtiques, però no puc. Malauradament aquest escenari de normalitat no es va poder donar perquè vostè va ordenar un operatiu violent, del tot desproporcionat i injustificat, contra moltes persones que pacíficament van anar als col·legis electorals a exercir el seu dret de vot.

Estic convençut que convindrà amb mi que és molt important garantir els drets democràtics i civils més bàsics, i entre ells la llibertat d’expressió. Aquesta és una tasca en la que els Ajuntaments tenim una responsabilitat fonamental. Això implica garantir, entre d’altres, que les veïnes i veïns d’una ciutat plural com Cerdanyola del Vallès puguin expressar-se i manifestar les seves idees, i que l’espai públic de la nostra vila sigui un àmbit de llibertat, viu i de convivència en la diversitat, sense que ningú hagi d’amagar les seves opinions ni creences. Possiblement vostè no compateixi aquests arguments, perquè és el representant a Catalunya d’un estat que darrerament ha donat sobrades mostres de no respectar la llibertat d’expressió i d’altres drets civils i democràtics. Em refereixo, per exemple, a la persecució i censura d’expressions artístiques, musicals i culturals com titelles per a infants, exposicions fotogràfiques o

publicacions de llibres; a l’empresonament de persones a causa de la seva activitat política (o obligar-les a emprendre el camí de l’exili); o a la criminalització de la protesta social i la imputació de delictes de terrorisme a persones pacífiques que només han exercit el seu dret a manifestar-se.

On sí que espero que coincidim és en el fet de que la principal amenaça per a la convivència i la cohesió són les greus i, gràcies a les iniciatives polítiques i legislatives del govern de l’Estat, cada cop majors desigualtats socials. És per això que li demano que, si realment està amoïnat per la convivència i la cohesió social als municipis de Catalunya, s’abstingui d’enviar amenaces als alcaldes i alcaldesses, i treballi activament per garantir que els Ajuntaments disposem dels recursos i els instruments per poder fer front de veritat a l’emergència social que estan vivint tantíssimes famílies. Per exemple, podria exigir al govern que el va nomenar a dit que deixi de bloquejar els recursos que necessitem per fer efectiva la llei de la dependència, que no legisli contra els drets dels treballadors i les treballadores, que no torpedini sistemàticament l’aplicació de les lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya, o que deixi de malgastar diners de la ciutadania en rescats bancaris i infraestructures sense cap ús social, i els destini a dignificar les pensions (en lloc de retallar-les) i crear un parc públic d’habitatge que permeti garantir el dret a sostre digne a tothom. Podria posar molts exemples més, però penso que no cal perquè ja haurà entès el missatge que vull transmetre-li.

També m’agradaria pensar que comparteix la necessitat de defensar el model d’escola catalana i d’immersió lingüística, un model que és un dels principals instruments de cohesió social i igualtat d’oportunitats a Catalunya. Com a fill d’aquest model educatiu, puc garantir que és així. Si vostè està realment amoïnat per la convivència i la cohesió social, penso que hauria de defensar fermament aquest model educatiu i no posar-se, com fa actualment, del costat dels que volen provocar una fractura social a Catalunya en funció del lloc de naixement i l llengua d’ús habitual. Som un país divers, plural i format per persones vingudes de tants indrets del planeta.

Atentament,

Carles Escolà Sánchez

Alcalde de Cerdanyola del Vallès