Cerdanyola Recorda: Albert Lena, Josep Viladomat Massanes i Montflorit

Albert Lena era un emmotllador d’origen toscà ubicat a Barcelona, que es dedicava a reproduir obres clàssiques de la cultura grega, romana i, en particular, reproduccions dels escultors del període renaixentista italià com, per exemple, Donatello, Canova, Verrocchio, Rossellini o Della Robbia.

En Viladomat modelava i esculpia obres per presentar-les algun dia en una exposició. Tot i així, com que havia de menjar, fumar i beure, necessitava diners, els quals guanyava treballant en models de guix per a la indústria del senyor Albert Lena, amb qui va continuar col·laborant, fins i tot, també durant i després de l’època en què Lena va traslladar la seva indústria a una nau del carrer Sant Sebastià de Ripollet (entre l’any 1922 i 1923), que era propietat de la fàbrica Uralita. Va ser en aquesta època quan Josep Viladomat es casà amb l’Emília, la filla gran d’Albert Lena.

Les reproduccions de les obres artístiques del taller de Lena es feien amb tota classe de materials, per si havien d’anar a l’interior o a l’exterior: fusta, arpillera de sac i guix, o bé pasta d’uralita, de ciment acabat amb pols de marbre i griffi, i terracota. El client podia triar la patina o acabament que més desitgés. Cal dir que la venda de les reproduccions artístiques eren exclusives de la fàbrica Uralita S. A.

Vaig arreplegar fotografies i portades del Tot Cerdanyola, així com d’un catàleg que tinc de les obres de Lena S. A. i Uralita S. A. Entre aquestes, la fotografia que em tenia més inquietat era aquella en què es veu una torre i una escultura del David de Verrocchio al bell mig d’un grup de persones. D’elles, només vaig conèixer un home de Montflorit, de nom Benito Aguilar, motiu pel qual vaig suposar que la torre podia ser propietat dels germans Riera de Montflorit, ja que en Benito treballava per a ells. No volent equivocar-me, vaig concertar una hora amb en Víctor Esquerré Gallén del barri de Montflorit, fill del constructor Magí Esquerré (que va construir la casa dels senyors Riera) i de Mercè Gallén (que va ser model i musa de

Viladomat en diverses obres, la més coneguda de les quals es l’estàtua feta amb bronze i que representa la República, situada actualment a la Plaça Llucmajor de Nou Barris, a Barcelona), per tal que m’esbrinés alguns noms de les persones de la fotografia. Efectivament, la torre de la foto pertanyia a aquests germans i, sorprenentment em va poder dir el nom d’aquelles persones que coneixia o recordava: d’una banda, al fons a l’esquerra hi ha en Benito, que porta en braços el seu fill Antoni, i la dona del costat, recolzada a la figura era la senyora Amèlia Albert, esposa d’un dels germans Riera i germana de l’escriptora Caterina Albert (també coneguda com a Víctor Catalá); d’altra banda, a l’altre costat de la figura de ciment griffi del David de Verrocchio dels tallers Lena S. A. hi ha un jove matrimoni composat per en Magí Escarré, que aguanta la seva primera filla, l’Aurora, una nena que va morir de ben petita i, al seu costat, Mercè Gallén. Aquest home i aquesta dona eren els pares de l’amic Víctor Esquerré.

Per acabar, aprofitant que som a la torre dels germans Riera de Montflorit, diré que l’any 1920 es fundà aquest barri, el territori del qual els germans Riera compraren al Mas Oliver (també anomenat Casa Gorchs), terreny que varen urbanitzar. Precisament, al barri de Montflorit hi ha dos carrers dedicats a les germanes Albert: un és el carrer Víctor Català i l’altre el Passeig de Doña Amèlia. L’escriptora empordanesa venia a estiuejar unes setmanes a Montflorit i , a més, va ser ella qui va proposar aquest nom quan s’urbanitzà el barri, sense oblidar el fet que va ser la padrina laica d’en Víctor Esquerré.

Recordo als veïns d’aquest barri de Montflorit que l’any vinent comencin a preparar el centenari del seu barri, que és un esdeveniment prou important per a ésser tingut en compte.

*NOTA: Les cinc fotos d’obres fetes amb uralita són de Tito Vera.

Cerdanyola, abril del 2018.

Albert Lázaro