La UAB edita un material que conté “10 pistes per a un ús no sexista del llenguatge”

La llengua en si mateixa no és sexista, però sí que ho pot ser l’ús que se’n faci”, és la premisa amb la que parteix “Deu pistes per a un ús no sexista del llengutatge”, un material de suport a la redacció de documents que ha editat la UAB, i que s’ha presentat avui, dimarts, 6 de març, en el decurs de la jornada institucional que ha celebrat per commemorar el Dia de les Dones Treballadores.

Columnes_UABEn el decurs de la jornada institucional que ha celebrat la UAB per commemorar el Dia de les Dones Treballadores avui, dimarts, 6 de març, s’ha presentat el material “Deu pistes per a un ús no sexista del llenguatge”. Aquesta jornada ret cada any un homenatge a una professora, i enguany ha estat per a la investigadora Montserrat Solsona, doctora en Geografia Humana, professora del departament de Geografia i investigadora associada del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), ferma defensora de la introducció de la perspectiva de gènere en qualsevol àmbit de la recerca.

“El llenguatge és una forma de representar la realitat, i utilitzat de manera androcèntrica i sexista, invisibilitza les dones i tot el que fan”, expliquen des de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB.

La UAB va detectar que l’índex per mesurar l’ús de recursos lingüístics no sexistes en alguns documents públics de la universitat i en els portals web estava per sota del 50 %, i que s’utilitzaven amb freqüència expressions en masculí genèric, com ara investigadors, professors, guanyadors, que tenien formes equivalents inclusives.

Per això es va decidir editar Deu pistes per a un ús no sexista del llenguatge (http://www.uab.cat/doc/pistes-us-no-sexista-llenguatge), editat per l’Observatori per a la Igualtat de la UAB i el Servei de Llengües, en col·laboració amb el Centre d’Estudis i de Recerca Dones i Dret. És un resum dels punts principals de la Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la UAB, que va editar la UAB al 2011.

Aquest material tracta de desemmascarar alguns usos androcèntrics i sexistes i en proposa solucions, alhora que també descriu algunes estratègies lingüístiques que la llengua mateixa ens forneix per tenir alternatives a l’ús del masculí com a genèric.

Un dels 10 punts, per exemple, fa referència a “evitar qualsevol tipus d’estereotip feixista”. Així, recomana evitar l’ús del tractament senyoreta i utilitzar senyor i senyora, independentment de l’estat civil de les persones a les que es fa referència. Un altre punt , per exemple, diu “evitar pressupòsits pel que fa al sexe, el gènere o l’orientació sexual de les persones” (utilitzar “el personal de secretaria” en lloc de “les secretàries” o “els consellers i les seves parelles” en lloc d”els consellers i i les seves dones”.).

Deu pistes per a un ús no sexista del llenguatge respon a la mesura del Tercer Pla d’acció per a la igualtat de la UAB entre homes i dones que diu que “cal promoure i fer un ús no sexista del llenguatge a la Universitat en l’àmbit institucional, academico-científic i de la vida quotidiana, en qualsevol forma i mitjà de comunicació (publicacions i documentació, relacions interpersonals i de grup)».

Va més enllà de les guies docents i és útil per a tots els documents produïts a la UAB, raó per la qual s’ha fet arribar a tota la comunitat universitària (alumnat, PDI i PAS). Ha estat finançat pel Servei de Llengües i el Centre d’Estudis Dones i Drets.

Segueix els compromisos adquirits per la UAB amb la signatura de la Carta EGERA per a una comunicació sensible al gènere, en el marc del projecte FP7 EGERA – Effective Gender Equality in Research and the Academia (2014-2017), en el qual l’Observatori per a la Igualtat ha participat.

L’Observatori per a la Igualtat impulsa la formació en perspectiva de gènere a la UAB, tant a l’alumnat com al personal treballador, i en coordinació amb els serveis de formació institucionals.

Tal com diu la Carta EGERA –signada per diferents universitats europees dins un projecte europeu d’impuls a la igualtat de gènere- “l’ús sexista del llenguatge contribueix a la reproducció d’estereotips culturals de gènere que descriuen les dones com individus menys proclius o competents per a una carrera acadèmica o professional. Aquests supòsits inconscients de gènere es reprodueixen en el llenguatge (oral, escrit, visual) i involuntàriament ofenen i creen ambients hostils”.

DEU PISTES PER A UN ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE:

http://www.uab.cat/doc/pistes-us-no-sexista-llenguatge

GUIA PER A L’ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE A LA UAB:

https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2011/88245/guiusnosexllenuab_a2011.pdf

Comparteix: