La generació del baby-boom tindrà una doble imposició a l’hora de jubilar-se segons un estudi de la UAB
Segons el Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB), si els futurs jubilats assumissin el fet d’haver nascut en generacions nombroses, l’edat de jubilació hauria de desplaçar-se fins als 72 anys a l’any 2050 per mantenir l’equilibri del sistema; però si només es tinguessin en compte les despeses que són pròpies del seu cicle de vida, la seva major longevitat, hauria de ser als 66,5 anys.
Imatge: Ajuntament de Cerdanyola
Repercutir sobre la jubilació dels baby-boomers (els nascuts entre els anys 1960-1975) la despesa de ser molts en la seva pròpia jubilació, sense tenir en compte l’aportació que van realitzar en el passat com a cotitzants, constituiria clarament una desigualtat intergeneracional, segons un estudi realitzat pel Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que s’acaba de publicar a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques:
http://ced.uab.es/PD/Perspecti
“Penalitzar unes generacions i no altres en funció de la seva grandària és una desigualtat entre generacions”, afirmen els autors.
L’estudi -titulat “El factor demogràfic en la sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya” – explica que la caiguda dels naixements, l’augment de l’esperança de vida i la jubilació futura dels baby-boomers desafia la sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya perquè disminueix la relació entre cotitzants i jubilats. Els autors de l’estudi, Albert Esteve, Daniel Devolder i Amand Blanes, han examinat la incidència d’aquestes causes sobre la sostenibilitat demogràfica del sistema i l’efecte que diferents escenaris de mortalitat, fecunditat i migració exterior podrien tenir en el futur.
Gràcies a les condicions demogràfiques del país, l’any 1970 l’edat de jubilació s’hagués pogut fixar en 56,8 anys, o 62,3 anys l’any 1999, o 60,7 l’any 2009, segons l’estudi.
Els resultats mostren, però, que les condicions demogràfiques del passat molt favorables per al sistema, no es repetiran en el futur. Ni una poc probable recuperació exprés de la fecunditat ni un saldo migratori positiu de fins a 250.000 persones cada any podrien revertir els efectes que la jubilació dels baby-boomers, i el creixement de l’esperança de vida tindran sobre el sistema.
La recuperació de la fecunditat tindria efectes a llarg termini sobre la sostenibilitat del sistema, però serien imperceptibles abans del 2050. La immigració tindria efectes positius a curt termini, però a mitjà i llarg termini no seria suficient per revertir la situació.
ON ESTAN LES TENSIONS DEL SISTEMA?
Les tensions demogràfiques sobre el sistema de la seguretat social tenen una doble causa. D’una banda, la major longevitat dels individus i, d’altra, la presència de generacions de diferent grandària.
Els resultats de l’estudi mostren que una cinquena part de les tensions demogràfiques sobre el sistema es deuen a un augment de la longevitat, i la resta, a la grandària de les generacions que es jubilaran. “Si volem un sistema equitatiu amb l’esforç de les generacions, els individus haurien d’assumir els costos associats als avanços en la seva supervivència, i el sistema aquells altres deguts a les variacions de la mida de les generacions”, expliquen els autors en l’estudi.
Més enllà de l’àmbit demogràfic, altres alternatives són possibles. Si es modifiquessin els paràmetres econòmics, la viabilitat demogràfica del sistema de pensions variaria. Per exemple, l’augment d’un punt percentual en el nivell de cotització, és a dir, passar del 23% al 24% del salari, permetria reduir entre 5 i 7 mesos l’edat a la jubilació.
L’augment de l’activitat i ocupació entre els joves i la població major de 60 anys o la igualació de les taxes de participació laboral d’homes i dones tindrien efectes positius sobre la sostenibilitat del sistema a curt i a mitjà termini.
“Si l’economia sap capitalitzar i millorar la productivitat, la demografia no serà un obstacle a la viabilitat del sistema”, conclou l’estudi.
PER CONSULTAR L’ARTICLE:
Perspectives Demogràfiques, num. 9: 1-4. Albert Esteve, Daniel Devolder i Amand Blanes (2018): “El factor demogràfic en la sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya”.
http://ced.uab.es/PD/
MATERIAL GRÀFIC LLIURE PER PUBLICAR (Elaboració CED-UAB):
1- INDICADOR DE SOSTENIBILITAT DEMOGRÀFICA
https://drive.google.com/file/
2.-EDAT A LA JUBILACIÓ D’EQUILIBRI / ESPERANÇA DE VIDA
https://drive.google.com/file/
INVESTIGADOR DE CONTACTE:
-Albert Esteve (CED-UAB)
MÉS INFORMACIÓ:
