Història d’una fotografia: El cas del maquis Antoni “Ton” Franquesa

11 desembre, 2017  |   Filed under: Cultura  |   Posted by:

Meritxell Martínez, Víctor Prades i Laura Rivera han realitzat un treball que s’ha convertit en una eina imprescindible per la memòria històrica de la nostra ciutat. El treball, realitzat a partir d’una fotografia, analitza el cas del maquis Antoni “Ton” Franquesa.

Antoni Franquesa va formar part dels maquis llibertaris, passant per les milícies de la Juventud Comunista Ibérica (JCI) i havent sent enllaç del POUM i la Confederació Nacional de Treball (CNT). La seva història de lluita antifranquista va acabar el 19 d’abril de 1950 quan va ser assassinat entre l’entrada de la urbanització de Montcada Santa Maria, a la N-150 direcció Barcelona, y la Riera Sant Cugat (abans anomenada Riera de Riumajor). Les circumstàncies de la seva mort encara estan per esclarir i, ni tan sols, els familiars han pogut trobar el seu cos. Els darrers 5 anys dues associacions de Ripollet i Cerdanyola (Mala Herba i Mai Més!) i la família del maquis han estat intentant esbrinar què va passar amb en Franquesa. Per tot això, el nostre grup s’ha proposat investigar sobre què va fer Franquesa durant les seves últimes hores de vida, quines persones el van veure viu per última vegada, quines són les diverses versions de la seva mort, què en pensa la família Franquesa al respecte.

Antoni Franquesa, a la dreta, a Tolosa als anys quaranta. (imatge facilitada per Maquis a Cerdanyola)

Antoni Franquesa, a la dreta, a Tolosa als anys quaranta. (imatge facilitada per Maquis a Cerdanyola)

 ENTREVISTES

Albert Lázaro, fillastre d’un dels dos guardes jurats que van matar al Franquesa i van ferir un dels seus companys maquis la nit del cop al forn Sisquella. Paleta de professió i activista social de Cerdanyola, Lázaro va desmentir la versió oficial franquista.

Què en sap vostè de la mort d’Antoni Franquesa Funoll?

L’escamot d’anarquistes que va assaltar a mà armada el forn Sisquella no va emprar violència, només va robor els diners i va fugir en cotxe. Van marxar els seus membres direcció Sant Cugat, on van deixar el cotxe a l’estació dels Ferrocarrils Catalans, per tal d’enganyar la policia. Deixaren el cotxe allà i no agafaren el tren. Era tarda nit i van anar cap a la Riera de Sant Cugat, coneguda antigament com a Riu Major, quan ja era fosc. Baixaven per una zona desèrtica de la riera. Possiblement anaven cap a un pis franc que devia estar a Montcada, Santa Coloma, Sant Adrià o La Mina, no ho sé. Era una ruta molt bona. De nit allà no hi havia ningú. Quan estaven a l’alçada de la urbanització de santa Maria de Montcada, es van topar amb dos guardes jurats, pagats per l’associació de propietaris de Santa Maria de Montcada, que tenien la tasca dels serenos d’aquella època. Un d’ells era el meu padrastre, en Demetrio H. Aquests guardes jurats anaven armats amb unes caravines o terceroles, que es carregaven igual que els maussers amb 6 o 7 bales del 9 llarg. A Santa Maria de Montcada tot eren segones residències i es produïen molts robatoris. Aquella nit els guardes van sentir trepitjades que anaven riu avall i van pensar que eren lladres que venien a robar. Sense veure’ls van dir: “¡Alto! ¿Quién viene?”. Els anarquistes es van pensar que eren Guàrdies Civils, motiu pel qual van disparar una ràfega de metralleta. Els guardes jurats es van tombar al terra i van respondre amb trets cap a on havien vist disparar el foc, cagats de por. Van quedar allà estirats al riu, sense poder moure’s, fins que la Guàrdia Civil va cridar: “¡Alto! ¿Quién hay ahí?”. Els guardes jurats van respondre: “¡Somos los vigilantes jurados!” La Guàrdia Civil va trobar un de mort (l’Antoni Franquesa) quan es va acostar. L’endemà van trobar rastres sang, fet que els va fer pensar que s’haurien emportat un ferit. L’endemà als comunicats dels diaris es va dir que s’havia produït un enfrontament i que la Guàrdia Civil havia mort l’Antoni Franquesa Funoll.

Per què van dir que havia sigut la Guàrdia Civil?

Ho comprendràs perfectament. Això va ser un accident d’aquests homes. Si haguessin dit que havia estat mort pels guardes jurats de Santa Maria de Montcada hi hauria hagut represàlies. La Guàrdia Civil es trobava al Coll de Montcada en un control de vigilància. Es varen atansar al lloc on es van produir els fets. El comunicat de la Guàrdia Civil i els diaris de l’època van dir que havia perdut la vida en un enfrontament amb la Guàrdia Civil. D’aquesta manera tapaven a aquests homes i la Guàrdia Civil s’apuntava la medalla. El meu padrastre m’ho va explicar quan jo tenia més o menys 16 o 17 anys. Això devia ser l’any 1950. Tu ho deus saber – li dic que va ser el 19 d’abril del 1950-. Ara quadra tot. En aquella època, durant el mes d’abril, a Santa Maria de Montcada tot eren torres i casetes de segona residència, per això hi havia robatoris. El meu padrastre (que era una bona persona) i el seu company estaven cagats de por i van repel·lir l’agressió. Si haguessin sabut que els que baixaven eren gent armada anarquista s’haurien retirat. Per tant, l’Antoni Franquesa no va ser, com diuen, assassinat. Va morir a causa de l’enfrontament entre el seu grup i els guardes jurats.

David Fontanals, creador de l’Associació Mai Més!, (juntament amb l’Eduard López) i regidor de Comunicació de Ripollet.

Com és que hi ha tres versions sobre la mort d’en Franquesa?

Està en primer lloc la versió “oficial” on la guàrdia civil del moment afirma que va morir per “una crisi nerviosa”. De les dues versions no oficials, trobem la de l’Antonio Téllez, que explica la història dels maquis al seu llibre “Facerías Guerrilla urbana”, i afirma que va ser assassinat a mans de la guàrdia civil a la carretera N-150 a l’alçada de la urbanització Santa Maria de Montcada; i la de l’Albert Lázaro que desmenteix l’assassinat de la guàrdia civil i defensa que no va ser ni un assassinat, sinó un accident fruit d’una confusió.

Què se sap de la família?

Nosaltres tenim contacte amb la seva neboda, la Carme Franquesa, que viu a Vic. Ella ens ha facilitat tota la documentació del Franquesa, però dels fills no se sap res. Sabem que va tenir dos fills bessons i ja està. Potser estan a Cerdanyola, potser morts o van marxar a l’exili a França.

Tot i que no s’hagi trobat el cos, és possible saber on pot estar?

No hi ha una certesa, però nosaltres vam anar al cementiri de Montcada, ens van ensenyar una fosa comú i ens van dir que hi era allà, res més. Pot estar allà, a 50 metres més enllà o fins i tot a les afores del cementiri. Al registre no queda res clar.

La família Sisquella ha dit la seva versió sobre l’atracament?

No. Mai s’han pronunciat. Són una família amb molt poder a Cerdanyola, tant ara com abans i sempre han volgut que no se’ls vinculés amb cap acte fora dels seus negocis. La meva opinió és que tenen molt a veure en el silenci de la ciutat respecte aquell dia.

RECONSTRUCCIÓ DELS FETS:

El 19 d’Abril de 1950 els maquis Josep Lluís Facerías, César Saborit Carralero i Antoni Franquesa Funoll van atracar el forn Sisquella a Cerdanyola del Vallès. En Sisquella era un dels grans empresaris de la ciutat i hi comptava des del 1936 amb una gestora a la vorera del davant del forn. El forn va tancar, però la gestora segueix sent la més important de Cerdanyola i manté la localització. Quan el grup dels maquis marxa del forn, pugen a un cotxe amb els diners. A la fugida en Facerías i en Saborit van aconseguir escapar-se i van tornar a França al maig, però en Franquesa no va tenir la mateixa sort. La versió fins ara coneguda és la de l’assassinat d’en Franquesa a mans de la Guàrdia Civil a la crta N-150 en direcció Barcelona a l’altura de Santa Maria de Montcada. El recorregut en cotxe des del forn fins a la urbanització és d’uns 5 minuts; caminant (en el cas que en Franquesa haguès fet ja aquest trajecte sol) són uns 20 minuts. A partir de l’entrevista del reconegut cronista local de Cerdanyola, Albert Lázaro, apareix una nova versió: Franquesa va ser mort pels guàrdies de seguretat privats de Santa Maria de Montcada. A la fugida els tres maquis van anar a la carretera direcció San Cugat; un cop allà, van deixar el cotxe a l’estació dels Ferrocarrils Catalans, per enganyar la policia, però no van agafar el tren. El que van fer va ser anar cap a la Riera Sant Cugat, coneguda antigament com Riumajor, quan ja era de nit, fosc. Segons la opinió de Lázaro “baixaven per una zona de la riera que era desèrtica que va a empalmar amb el riu Ripoll i del Ripoll al riu Besòs. Segurament anaven cap a un pis franc que devia estar a Montcada”. En aquells temps Montcada Santa Maria era una urbanització de segones residències i era època de robatoris, raó per la qual l’associació de veïns pagava a guàrdies jurats per protecció (un d’aquests guàrdies era en Demetrio, padrastre d’en Lázaro). Els anarquistes fugits van fer soroll i el gos dels guàrdies va lladrar, alertant de la presència. Franquesa, Facerías i Saborit van obrir foc pensant que hi havia lladres, com acostumava a passar…Demetrio i el company es van tirar a terra i van defensar-se amb una ràfega de trets. Quan la Guàrdia Civil va arribar, el foc creuat just va acabar i l’única cosa que es va trobar l’autoritat franquista va ser el cos d’en Franquesa. Al dia següent la premsa va fer pública una altra versió: Franquesa ( per als mitjans de comunicació del règim: terrorista), havia estat abatut pels Guàrdies Civils.

CONCLUSIONS

Finalment, la història de l’Antoni Franquesa queda oberta, sense final. Sabem segur que va morir a Santa Maria de Montcada, ja que tant les versions oficials i extraoficials coincideixen en aquest punt. Hi ha diferents versions del lloc i la forma de morir, contradictòries entre elles. La por i el poder esvaeixen la veritat.

Al cementiri de Montcada asseguren que el cos està a la fosa comú, però només tenim paraules, cap document o testimoni d’algú que l’hagi vist. Igual o més de tapat està el rastre de la dona i els fills d’en Franquesa. Ni tan sols la seva neboda, Carme Franquesa, sap on estan els fills del maquis, si segueixen vius o qui era la seva mare. Té certa lògica que en Franquesa no volgués facilitar, ni tan sols als seus germans, la identitat de la seva família. Era un dels homes més buscats del moment. Per altra banda, està la no versió dels Sisquella (família propietària del forn que van atracar a Cerdanyola del Vallès la nit dels fets). Els Sisquella eren i són una de les famílies més poderoses de la ciutat i han intentat per tots els mitjans eliminar de la memòria col·lectiva la història real. De fet, a la columna de La Vanguardia on van informar de la mort del maquis no es deia el lloc exacte de l’atracament, només es paralava “d’una acció contra un dels empresaris més important.s de Cerdanyola”.

El 2011 les associacions Mai Més! i Mala Herba es va ajuntar a la recerca de la família. Però des d’aleshores la investigació s’ha paralitzat, la família està cansada i les associacions han començat a desistir. ¿Valdria la pena seguir investigant sobre la mort i el parador d’en Franquesa, si ni tan sols els familiars estan motivats? El que està clar és que si ningú està disposat, la seva història quedarà en res, oblidada. No és un desaparegut més pel règim franquista, va ser un líder llibertari, un dels últims lluitadors maquis catalans que es rebel·laven contra la dictadura i un exemple de la foscor tant informativa com social d’aquesta època de la nostra història.

_________________________________________________________________________

El treball també ha estat realitzat gràcies a la col·laboració de Carolina (Ajuntament de Cerdanyola) i Àngel Soler (Arxiu de Cerdanyola). A banda d’això, s’han utilitzat les següents fonts:

Articles

Pàgines web:

Reportatges audiovisuals:

Treball realitzat per Meritxell Martínez Expósito, Víctor Prades Ubalde i Laura Rivera Molina. Cerdanyola Informa ha modificat l’ordre dels punts a l’hora de publicar-ho (hem posat les fonts al final de l’article).

Comparteix: