“Adoctrinar és transmetre a l’alumnat el que et dicta el poder”

El model educatiu s’han convertit en els últims mesos en un dels focus d’atacs per part de l’Estat espanyol. Les mestres i la resta de docents han vist com se les acusava d’adoctrinar als alumnes pel fet d’obrir determinats debats durant l’horari lectiu. Fins i tot s’ha qüestionat el model d’èxit de la immersió lingüística. I tot, en el marc de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola per part del govern de Mariano Rajoy. Analitzem la situació actual amb Ramon Font, portaveu d’USTEC-STEs, sindicat majoritari en l’àmbit de l’ensenyament. Recentment, Font ha estat denunciat per l’associació Hablemos Español per dir que el professorat “no donarà classes en castellà” i “no es renunciarà a parlar de política als centres educatius”. L’acusen d’incitació a la sedició i delicte d’odi.

La pedagoga Rosa Sensat deia: “No ens preocupem ni per les lliçons ni pels llibres. La primera cosa és aprendre a viure”. Veient context actual, l’escola catalana està amb condicions de complir aquesta màxima?

És un objectiu. Per a nosaltres el més important a la vida són les relacions personals. Si aquestes relacions no es cuiden serem uns desgraciats, per això abans que formar a través de la instrucció, el que intentem és que els infants siguin feliços.

La voluntat de treballar els vincles emocionals i el sentit crític a les aules ha estat el detonant perquè s’acusi les mestres i educadores d’adoctrinar?

Ara és un moment important perquè el que està succeint actualment no s’havia donat des de la dictadura. Certament, hem percebut gent que comença a reprimir-se i a autocensurar-se i estem treballant perquè això no sigui així, i cadascú continuï fent la seva feina com l’estava fent. En alguns casos han arribat instruccions no escrites des de les direccions dels centres marcant certes línies de treball i per això hem demanat, amb el Departament, que se sigui molt clar amb la llibertat de càtedra i es pugui fomentar l’esperit crític, que és una de les característiques de la nostra educació.

Quines iniciatives heu promogut a les classes per poder treballar en aquesta direcció?

Hem fomentat debats, el contrast d’opinions i idees, que s’investigui, es busqui informació i que cadascú faci posteriorment un judici de les coses i es creï la seva ideologia. Cada persona se l’ha d’anar conformant lliurement i, per fer aquest procés, ha d’estar informada i la informació s’ha de poder transmetre amb llibertat.

Què es pot fer des de fora del món educatiu per preservar aquests principis?

El professorat ha de rebre molt de suport de la societat perquè si s’instal·la a les aules una autocensura que perdura en el temps, el resultat seria molt negatiu. Els dubtes s’han d’esvair i a les escoles s’ha de seguir parlant d’actualitat i de política. Sempre se’ns ha dit que hem de portar el diari a les classes i comentar-lo de manera crítica. Imagina’t com anaven les pàgines de l’1 d’octubre aquella setmana! Si no se’n pot parlar és un problema i una oportunitat que es perd, ja que la cobertura mediàtica ajuda al fet que els nens tinguin interès per un tema concret. Ara mateix, amb unes eleccions convocades pel 21 de desembre, és un bon moment per treballar el que són els sistemes polítics i el funcionament d’uns comicis, per exemple.

Sembla però que en el context actual no es poden tractar certs temes. Vuit docents de la Seu d’Urgell han estat investigades per presumptes delictes d’incitació a l’odi, precisament per comentar les conseqüències de la votació i l’actuació policial de l’1 d’octubre. Les alumnes de les famílies denunciants tenen nou anys. A partir de quina edat l’alumnat pot fer raonaments complexos com el que implica un debat d’aquestes característiques?

Tot s’ha d’introduir en funció de l’estat de maduració dels nens i no es pot introduir de la mateixa manera un debat amb infants que amb adolescents. Recordo el 24 de febrer del 1981, feia quart de primària i va ser l’endemà del 23-F. Recordo el debat, els termes del debat i com se’n parlava com si fos ahir, i agraeixo molt que aquell mestre parlés del cop d’estat amb nens de famílies molt diverses, tot i no saber com acabaria i ser conscient que se l’estava jugant. Nosaltres enteníem el que ens estava dient i transmetíem les nostres inquietuds. Cada nen té uns interessos que no són iguals que els de la resta, i a uns els agraden les màquines, a altres les plantes i a altres la política. Jo amb 10 anys volia ser socialista.

Tenint en compte la compressió dels continguts de les assignatures, és senzill trobar una estona pels debats i les dinàmiques alternatives o el professorat ha de fer equilibris amb el temps?

A mi a vegades m’han preguntat amb mala intenció: “Tu parles de política a classe?” i la meva resposta ha estat: “Sempre”. Facis el que facis, almenys en el meu cas, en l’àmbit de les ciències socials, sempre estàs parlant de política, ja que, si parles dels egipcis també parles de política.

Quina consideres que és la millor manera d’introduir a les més petites al pensament crític?

Crec que si el debat de la metodologia es sectaritza, anirà bé a unes i a d’altres no. Quan entres en una classe d’ESO, et trobes a trenta alumnes i segur que tenen necessitats diferents. Si vas canviant de mètode, t’adaptes més a tothom, potenciant sempre, això sí, la part emocional.

El sistema educatiu és conscient d’una necessitat de l’adaptació dels continguts en funció de l’alumnat?

En tenim la consciència, però no els recursos. De vegades els discursos són molt macos, però sense diners, que és el que passa al nostre sistema des de fa molts anys, és molt complicat atendre. S’està parlant molt de l’escola inclusiva i se n’ha fet un decret. La iniciativa busca que tothom pugui estar a l’aula i que no calguin centres d’educació especial, però sense doblar o triplicar els recursos que tenim ara és un brindis al sol.

Tot i això, el Govern català ha considerat reiteradament que les xifres de l’escola catalana es troben anivellades amb les d’altres territoris.

De vegades, se’ns enganya comparant-nos amb altres països. Ni que Finlàndia tingui a secundària unes ràtios similars a les catalanes, les alumnes fan 20 hores de classe a la setmana i aquí, 30, un 50% més, però els mestres som els mateixos. És evident que si tu esperes 700 alumnes durant 20 hores, no representa la mateixa intensitat de treball que si n’esperes 700 en 30. Són dues hores més diàries i això es nota.

Parlant del context internacional, amb dades del 2012, la Unió Europea destinava el 5,26% del PIB a l’educació. Aquesta xifra els últims anys ha anat a la baixa. En el cas català, els pressupostos del 2017 recollien una partida de 4.821,14 milions d’euros. Si en línies generals tots els comptes van a la baixa, per on passa la supervivència del model?

És un problema greu perquè amb la intervenció per part del Govern espanyol, el Ministeri ens està dient que els pressupostos en educació i sanitat baixaran. Catalunya destina el 2,14% del PIB i és gairebé un terç del que marca la llei d’educació de Catalunya. Ens volen fer estar en un lloc que per inversió no ens correspon i està més que estudiat que si el sistema s’ha mantingut, ha estat pel sobre-esforç que han fet les docents i altres treballadores.

Avui dia però, amb el Parlament i el Govern estan suspesos i cessats, amb qui es manté una interlocució per poder treballar per aconseguir millores?

No volem reunions ni amb el ministre ni amb els càrrecs del Ministerio. Nosaltres estem mantenint els contactes normals amb les meses de treball, perquè amb la consellera Clara Ponsatí tampoc ens veiem cada dia. Seguim tractant amb les mateixes persones que són l’últim reducte de les administracions pròpies de la Generalitat. Tot i això és evident que l’article 155 s’està notant, i decisions que abans es prenien des d’aquí ara s’han de demanar a Madrid. No és burocràcia, és burocràcia i mitja. Es tracta d’un vaixell que funciona: nosaltres som funcionaris en el sentit més estricte del terme, i per això la màquina segueix en marxa. Això no obstant, no hi ha una direcció política i no es poden engegar projectes. Encara que nosaltres no estiguéssim gens d’acord amb traçat que s’estava dibuixant des de fa molts anys a l’ensenyament, com a mínim hi havia un rumb. Ara tot és aconseguir que les escoles obrin cada dia.

Pendents de si es conformarà un nou govern a partir del 22 de desembre i de si es mantindrà l’aplicació de l’article 155, com afronteu els mesos que venen?

Seran molt durs perquè el 31 de gener d’aquest any nosaltres vam signar un acord amb el Departament que va ser el que va fer possible que hi hagués 4.714 docents més en plantilla des del setembre passat. L’acord establia que, en funció del pressupost del 2018 i del 2019, aquesta tendència seguiria així perquè encara no s’han revertit les retallades ni s’han assolit les xifres que teníem el 2010.

Més enllà de les condicions laborals i la qualitat de l’ensenyament a les aules, el català es troba també en perill?

Sí. Amb la sentència de l’Estatut del Tribunal Constitucional del 2006, es va obrir una caixa que estava tancada i que era el tema de la immersió lingüística. Qüestionar la concepció de la llengua a l’Estatut va suposar que comencessin a sortir sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dient que si un nen demanava ser escolaritzat en castellà, el 25% de les assignatures havien de ser en castellà per a tot el grup. Aquest fenomen ha estat molt minoritari, però ara el Govern espanyol en té el control a través de l’article 155. De fet, ells saben que això és un camp de mines. I mai havia sentit a parlar Rajoy amb tan poca prepotència d’un tema, com d’aquest. L’altre dia en parlava en una ràdio espanyola i anava amb molt de compte. Deia que era un tema que s’ha de consensuar molt bé, respectant sempre els drets de tothom. Semblava que es feia petit quan ho explicava. En el tema de la llengua, saben que hi ha consensos molt grans a Catalunya, que van més enllà del sobiranisme. El PSC i el seu món s’ha d’aguantar en aquest consens, ja que tot i ser partidaris del 155, recentment han votat en contra del control de la inspecció i la intervenció de la llengua. El Gobierno podria utilitzar el 155 per fer una tupinada al sistema educatiu i intentar que hi hagués línies en castellà, com passa al País Valencià o a Euskadi.

Així, la resposta històrica pel que fa a la protecció de la llengua a Catalunya ha estat la correcta?

Nosaltres som molt crítics amb tota la política educativa dels departaments, no només amb Convergència sinó també amb els tripartits i l’etapa convergent anterior, però creiem que la política educativa de la llengua és la que s’ha fet millor, perquè ha garantit que tothom amb 16 anys sàpiga parlar català i castellà i sigui lliure de parlar el que vulgui. De fet, Inés Arrimadas és la cap de l’oposició al Parlament perquè va venir a Catalunya fa sis anys i va aprendre el català. Els recursos que té i no té una família del Rif, li ha permès ocupar el càrrec que ocupa. Per a nosaltres la manera de garantir igualtat i cohesió social és fent que les alumnes sàpiguen parlar català i castellà i puguin escollir. Això està en perill pel que diuen, escriuen i intenten. Penso que s’estan començant a barrejar ingredients que van portar a una lluita molt forta a les Illes Balears el 2013.

Quins són?

La repressió al professorat, amb denúncies a fiscalia i declaracions davant de la Guardia Civil, i la repressió als símbols, que en el cas de les Illes Balears es prohibia exhibir símbols amb el llaç d’enllaçats per la llengua. Ara, a Catalunya, Societat Civil Catalana esta demanant a la ciutadania que denunciï certes pancartes. De fet, aquest cap de setmana se n’ha retirat una a Terrassa que deia “Democràcia”. La tercera a les Illes Balears va ser el Tractament Integrat de Llengües (TIL) a favor del trilingüisme per poder-se carregar el mallorquí. Aquí s’està dient que van en contra de la immersió lingüística. Si tot això es va coent la repressió també va en augment i es materialitza.

De totes maneres algú podria pensar que sent el català la llengua vehicular al país s’està privant a l’alumnat i a les seves famílies d’escollir la llengua que els volen per a la seva formació. Què els diries?

Jo parlo castellà amb la meva mare i les meves germanes i mai li parlaré en castellà a una aluma perquè crec que no li faria cap favor. Estaria fent que no conegui una llengua que més enllà de ser important li donarà cohesió social i igual d’oportunitats. El formulari que està enviant Societat Civil Catalana té l’objectiu de denunciar les docents catalanes i castigar el fet de penjar pancartes de Som Escola que diuen “Democràtica, Cohesionadora i Catalana”. Hi va haver repressió amb tres directores expedientades i ara a Catalunya i comença a haver-hi denúncies que no s’han materialitzat però que poden fer pensar que volen que hi hagi repressió. Si ataquen la llengua catalana i hi ha repressió crec que es donaran les condicions que es van donar a les Illes i hi hagi una lluita contra les docents però també que la gent s’evoqui a donar suport al professorat. Ara és el moment de cuidar les docents i l’escola perquè si ens toquen l’escola, serà un desastre. Tampoc les podem deixar soles perquè si no entra la por aquella de l’autorepressió.

El professorat de l’escola pública i el de la concertada i privada tenen les mateixes facilitats alhora de poder obrir un debat d’aquestes característiques?

Tot el professorat està emparat per la llibertat de càtedra i per tant, s’hauria de poder fer a tot arreu. De vegades s’ha trivialitzat amb la llibertat de càtedra i ara entenem per què la van incloure a la Constitució, sortint d’una dictadura. Jo no he de tractar l’1 d’octubre de la mateixa manera que la mestra de la classe del costat, perquè això és la llibertat de càtedra. Segur que hi haurà unes famílies que els agradarà més com ho fa la companya i a unes altres com ho faig jo, però, per exemple, quan un cirurgià entra a quiròfan, no hi entra tota la família de la pacient a dir-li talla per aquí o talla per allà. S’ha de donar peu a què la comunitat educativa participi, però al final qui està a l’aula amb les alumnes és la mestra. Hi ha hagut denúncies a centres públics i concertats, de fet, a la Seu d’Urgell mateix hi havia dues públiques i una concertada denunciades. De fet, totes les denúncies només són perquè ens agafi por i deixem de fer el que estem fent.

Quina és la clau de volta doncs?

S’ha de preservar el dret de l’alumnat a l’educació perquè sense llibertat tant la transmissió com la recepció de valors es desvirtua molt. Perd molta espontaneïtat i si no es pot parlar, tornarem a les cavernes de la dictadura.

Fa uns dies feies uns parlaments on deies que seguiríeu educant en el sentit crític, perquè era la vostra tasca. Això seguirà així passi el que passi?

Cadascú ha de fer el que li dicta la seva consciència, però ja et dic que en el meu cas seguirà sent així. Tinc una llicència sindical, però quan torni a les aules seguiré fent el que he fet sempre, encara que el 155 duri quinze anys. Si per això m’han de fer fora, que ho facin, però llavors no serà un acomiadament, sinó una purga de mestres. Perquè adoctrinar és transmetre a l’alumnat el que et dicta el poder que transmetis. El franquisme tenia la Formación del Espíritu Nacional i ara Albert Rivera vol que ensenyem la Constitució i para de comptar. Això ni és cultura, ni riquesa intel·lectual, ni democràcia.

Aquest article ha estat escrit per Jordi Sans per La Directa.