Cerdanyola Recorda: Fermí Custó Candini

Enguany ha fet 25 anys de la mort del cerdanyolenc d’adopció Fermi Custó i Candini (Fermí de Can Codina, o de les Aigües). Per aquest motiu hom vol retre un record a la figura d’aquest senzill ciutadà, mai conegut pels seus convilatans per ser un personatge polític, pintor, escultor, professor, etc., sinó tan sols com un vilatà corrent i correcte, amb un tarannà tranquil i de conversa sorneguera. Malgrat la seva formació escolar elemental et podia donar respostes a gairebé totes les qüestions que se li formulessin, sobretot qualsevol aspecte referent al bosc i a les feines de la pagesia, sense deixar de banda històries i anècdotes del passat de Cerdanyola.

Accedir al document original “Los errores de la Guerra”, escrit per Fermí Custó.

Accedir al document original “El pagès va a Barcelona”, escrit per Fermí Custó.

El vaig conèixer quan vaig venir a viure a Cerdanyola el novembre del 1941. El recordo com un home madur, alt i prim, vestit de vellut, gorra de visera, faixa i l’eterna pipa a la boca. La darrera vegada que vaig parlar amb ell va ser l’any 1990 per tal de fer-li algunes preguntes referents a la biografia d’algun personatge d’un treball que havia de presentar per a la seva publicació al butlleti municipal Riu Sec. Un cop acabada la conversa sobre el motiu de la trobada, els dos continuàrem fent-la petar o, més ben dit, jo mut i parant l’orella al pou de ciència que era en Fermí. De tot el que em va explicar, hom recorda una història molt divertida titulada El pagès va a Barcelona, així com les vivències dels tres anys de servei militar i la Guerra d’Àfrica al Marroc. Al final de la trobada em va regalar un bastó fet per ell i que procedia del tronc d’un arbust de la Serra de Collserola, conegut com a gatosa, que és un arbust completament eriçat d’espines molt comú d’aquelles contrades. Aquest bastó és el que es pot veure a la fotografia que publiquem i, a més, és el bastó que amb molt d’afecte porto quan em fa falta.

Amb motiu del 25è aniversari del seu decés m’he atansat al domicili de la seva neta, Lídia Pla Custó, per tal de demanar-li unes dades imprescindibles per poder fer aquest treball. Aspectes que amb tota rapidesa m’ha proporcionat i que, sense la seva col·laboració, no hagués estat possible poder fer aquest treball.

Fermí Custó Candini va néixer a Sant Fost de Campsentelles el 17 de gener de 1901 i morí a Cerdanyola el 24 d’octubre de 1992. A la tendra edat de 3 anys el seus pares el portaren a viure al Mas de Can Codina, situat a la Vall de les Feixes, a Cerdanyola. Fou pagès tota la seva vida. A més, tenia una vinya al camí de Can Catà, al costat de l’ermita barroca de Santa Maria de les Feixes. Quan a l’any 1922 va ser cridat a realitzar el servei militar, el seu pare li va proposar de pagar una quota d’entre 1000 i 2000 pessetes per no anar a la mili. Aquesta quantitat a l’època era molt alta. Per a poder pagar aquesta quota la gent s’havia de vendre una peça de terra o bé una casa. En cas contrari, no s’ho podia permetre. Doncs bé, havent-li dit son pare això, en Fermi li digué: “Pare, no vull que pagui la quota , millor aniré al servei militar i a la guerra d’Àfrica i, si torno, em faré una casa al poble”.

D’aquesta campanya hi ha un relat titulat Los errores de una guerra, dictat pel propi Fermí, viscut en primera persona i transcrit per la seva neta Lídia. Hom creu que és un bon document històric d’aquella sagnant guerra que era provocada per beneficiar els interessos dels militars africanistes, i de determinades personalitats espanyoles que, o bé venien armes als rifenys revoltats o tenien mines de ferro en aquella zona. Per cert, entre aquestes persones es trobava el comte de Romanones. Ja posats amb aquest tema voldria demanar disculpes perquè una vegada vaig escriure que en Fermí va

recollir al tinent coronel Francisco Franco ferit. Però, en realitat, va ser una mala interpretació meva, ja que vaig confondre la persona a qui va salvar la vida en Fermi, la qual realment va ser el coronel Melchor Monzonís.

Un cop el propi Fermí es va llicenciar de l’exèrcit i arribat a Cerdanyola va fer edificar una casa de dos solars al carrer Ample, nº12 i 12 Bis, un com a habitatge i l’altre com a celler, i que va ser la llar on va anar a viure l’any 1927 després del seu casament amb la

Dolors Navinés. D’aquest matrimoni nasqueren dos plançons, en Joan i l’Elena. Tot i que mai no va deixar de conrear la terra, al llarg de la seva vida en Fermi va fer diverses feines: boscater, caçador, guàrdia jurat per a la Societat de Caçadors i empleat de la Companyia d’Aigües de Barcelona, a les ordres de l’Andreu Castells (també anomenat Andreu de les Aigües) de la Plaça de Sant Ramon, nº 19. En Fermi formava parella amb el seu veí de carrer, en Badó Sauló. Hom recorda que a l’època poc hi havia

comptadors per a l’aigua. Si demanaves mitja ploma d’aigua (aproximadament 500 litres en un dia) els empleats l’havien d’aforar o mesurar. Aquesta operació consistia a calcular els segons cronometrats per omplir una mesura d’un litre. L’aigua anava al dipòsit de ciment o d’uralita i, tant si la gastaves com si no, havies de pagar els litres contractats.
I fins aquí el resum de la vida de Fermí Custó Candini.

Albert Lázaro.
Cerdanyola, novembre de 2017