Cerdanyola Recorda: Nacionalistes d’Esquerra a Cerdanyola

Aquest partit polític va ser format l’any 1979 per grups i personalitats de tendència independentista i es va dissoldre l’any 1984. La seva estructura era assembleària, reivindicava el dret a l’autodeterminació en un marc confederal i, al mateix temps, es definia com a socialista i nacional-popular. Englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc. Les seves figures més representatives foren Jordi Carbonell, Josel Maria Espinàs, Marda Oranich, Avel-li Artis Gener, Santiago Vilanova i Armand de Fluvià, entre molts d’altres .

El 16 de desembre del 1979 va celebrar la seva Assemblea fundacional al Casino de l’Aliança del Poblenou. Amb un miler d’assistents, s’aprovaren el sis punts bàsics del manifest de Nacionalistes d’Esquerra (Nd’E):

• Afirmació del dret d’autodeterminació de Catalunya en el marc dels Països Catalans.

• Plantejament d’una alternativa popular que defensa els treballadors, les dones, etc.

• Ruptura amb el sistema reformista de la Transició espanyola.

• Constitució d’un moviment de base assembleària per tal de donar força al partit.

• Solidaritat amb tots el pobles que lluiten pel seu alliberament.

• Defensa de tots els represaliats a causa de les reivindicacions nacionals.

L’any 1985 es va fundar l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE), que es nodria principalment de Nacionalistes d’Esquerra , elements renovadors d’ERC i d’independents, però això ja es una altra història.

Al nostre poble l’assemblea territorial de Cerdanyola es va constituir amb ciutadanes i ciutadans provinents de la formació política de l’Entesa per Cerdanyola, gent dels Consells de Cultura Catalana i independents. Persones com Joan Arenas, Angel Bringue, Alfons Escoda, Antoni Morral, Joan Balaguer, Jordi Galofré, Lola Camps, Albert Lázaro, Lluis Estatuet, Jordi Martí, Gaspar Martinez, Enric Piera, Jaume Plá, Ricard Presas, Pilar Rivasés, Marcè Garreta, Miquel Sanhèz, Mariona i Jordi Delgado, Emili Guardià, per citar-ne alguns. Durant els cinc anys de la seva existència, la seu social de Nd’E es localitzava als baixos del nº 21 de la Plaça de Sant Ramon.

Durant els seus cinc anys de vida aquesta assemblea territorial va tenir un munt d’activitats, relacionades principalment amb els problemes culturals, territorials i ecològics, dels quals en destacarem alguns.

Vàrem treballar activament en la campanya de suport al nostre partit durant les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, eleccions en què, malgrat assolir 44.798 vots, no resultaren suficients per entrar cap candidat al Parlament de Catalunya.

El diumenge 21 de setembre de 1980, durant tot el dia, la secció local de Nd’E va organitzar a la plaça Abad Oliba un acte anomenat La Samfaina Vallesana, que consistia en exposar les activitats ecologistes , des de l’exposició i funcionament d’un aparell d’energia solar o la venda de fruites i verdures i altres productes del camp, fins a una demostració de com fer el pa casolà i diferents compartiments amb l’exposició de tot tipus de bestiar domèstic, com rucs, cabres, xais i aviram, etc, que varen esdevenir el goig de la mainada.

Al mes de gener de 1981vàrem organitzar un acte ecologista al Casal Parroquial, com a ponents, Santiago Vilanova, un dels pioners del moviment ecologista del nostre país, i l’historiador local Miquel Sánchez.

Al matí del diumenge 22 de febrer de 1981 un grup de militants de Nd’E equipats amb cordes ens vàrem proposar netejar tretze abocadors clandestins situats a la carretera de Cerdanyola a Horta. El treball va ser molt feixuc ja que el materials i objectes llançats al bosc per la gent durant anys havien de ser apujats amb cordes al peu de la carretera. Al mateix temps, altres membres anaven donant als cotxes un full informatiu. L’acció havia estat anunciada prèviament a la premsa amb el títol de Magna exposició permanent d’articles exòtics, antics i moderns. Aquesta notícia va cridar l’atenció d’alguns brocanters, els quals s’atansaven amb la intenció d’adquirir algun objecte interessant. Al sentir-se defraudats es varen molestar dient que havien estat enganyats, moment en què els responguérem que el material exposat estava per a la compra, i ells podien decidir si adquirir-los o no. En definitiva, eren totalment lliures de fer el que creguessin oportú. L’acte va ser molt positiu, ja que en Jordi Bayó (aleshores regidor de Sanitat) es va posar les piles i, a més de fer retirar els objectes, va fer posar unes barreres a tot el trajecte de la carretera, evitant que els desaprensius llancessin més porqueria al bosc. A la memòria d’aquesta exposició, l’historiador Miquel Sánchez va fer un extens escrit carregat d’ironia.

 

 

El dissabte 18 de juliol de 1981 un grup de gent format per militants de Nd’E, dels Consells de Cultura Catalana i independents, al marge de la plataforma Salvem Canaletes (de la que n’érem membres), mitjançant una bastida exterior vàrem accedir a la teulada de l’església i, per una petita porta, passàrem a la part alta del campanar i hi restàrem fins el diumenge 19 a les vuit de la tarda. L’acció estava formada per dos grups: un que recollia signatures en una taula a la plaça Abad Oliba i, a més de repartir octavetes, atenia la premsa i donava suport amb aigua i queviures al segon grup de vuit membres que hi havia al campanar.Val a dir que la gent ens va portar tota classe de menjar i begudes i, en tot moment, ens vàrem sentir molt ben atesos pels companys de la plaça i la resta de la població. Amb aquella acció aturàrem durant dos anys la construcció d’aquell monstre que era el Polígon Canaletes i que ens volia encolomar la Corporaració Metropolitana de Barcelona, el president de la qual era Narcís Serra. A més, vàrem aconseguir que es reduís a la meitat la quantitat de vivendes.

El mes de novembre de 1981 donàrem suport al periodista Sabadellenc Xavier Vinader, pel qual el Tribunal de Orden Publico demanava 27 anys de presó.

També en aquella època organitzàrem una conferencia i col·loqui a la sala d’actes de la biblioteca popular de l’Avinguda de Sant Iscle, amb el títol La problemàtica nacional a Andalusia i Catalunya, i que tenia com a ponents el tinent d’alcalde de Huelva, Juan Ceade, i el nostre company Macià Pedrosa.

També férem campanya per a les Eleccions Generals espanyoles de l’any 1982, els resultats de les quals varen ser decebedors, amb l’excepció, això sí, del candidat al Senat d’Espanya per Barcelona Avel·lí Artis-Gener, que va obtenir 69.692 vots, quantitat malauradament insuficient per poder entrar al Senat.

A les eleccions Municipals de Cerdanyola, Nd’E es presentà en coalició amb el PSUC, sota l’eslògan Recuperem Cerdanyola,tots!!, formació que va obtenir la regidora Dolors Toló (del PSUC) i el regidor Antoni Morral (de Nd’E).

Per acabar, publiquem la crida que vàrem fer al poble de Cerdanyola i que, malgrat haver passat 34 anys, encara segueix vigent. Val a dir que molts militants de Nd’E no assistíem als actes de la Diada a Cerdanyola per ser una acte festiu sense cap reivindicació. Ens estimàvem més atansar-nos a l’acte independentista del Passeig del Born, tocant a la Plaça del Fossar de les Moreres, on ens reuníem uns quants centenars d’independentistes del PSAN, MDT, Nd’E, per tal de gaudir de l’oratòria de gent com Lluis Mª Xirinachs i Felix Cocurull, entre d’altres.

Article d’Albert Lázaro.