Les sol·licituds per als ajuts al pagament del lloguer augmenten al mateix ritme que l’increment de preus

Cerdanyola ha registrat un total de 259 sol·licituds per optar als ajuts del Ministeri de Foment. Una xifra que representa un augment del 64% respecte a les demandes registrades l’any passat

L’Oficina Local d’Habitatge ha tramitat un total de 259 sol·licituds d’ajuts al pagament del lloguer atorgades pel Ministeri de Foment. S’ha registrat un increment del 64% de peticions respecte a les comptabilitzades l’any 2016 pels baixos ingressos de les diferents unitats familiars i per les peticions tramitades pels segments joves de la societat cerdanyolenca. La campanya municipal informativa a les xarxes socials i als webs municipals han facilitat la informació a les ciutadanes i els ciutadans més joves, familiaritzats amb els entorns virtulas i  2.0.

Les ajudes no aturen l’especulació dels propietaris

Les ajudes al pagament del lloguer no són una solució per a l’abús que fan els propietaris de Cerdanyola – i de tot el País – a l’hora de llogar el seu pis. Fruit d’aquesta especulació en els darrers anys el preu del lloguer a la ciutat s’ha disparat de manera alarmant, fins a convertir-se en “un luxe” on, molts dels veïns i veïnes que no poden pagar els preus abusius s’han vist en l’obligació de marxar a una localitat més econòmica.

Un increment del 50%

El preu de lloguer es va començar a disparar l’any 2015 i no sembla que trobi sostre que el faci frenar. En 2014, els pisos més econòmics a Cerdanyola estaven disponibles a 400 euros. Ara, tres anys més tard, els més econòmics costen 600 euros, és a dir, els preus més baixos han registrat un increment del 50%.

Molts dels nostres veïns i veïnes, que van néixer a la ciutat, es veuen obligades a marxar de la ciutat cap a localitats més econòmiques, com Terrassa, Sabadell (on el preu del lloguer ha baixat un 4,3%, segons dades d’Idealista), o Castelldefels (on ha baixat un 2,4%).

Un mercat especulatiu

El fet que aquest increment actual sigui tan fort i que s’hi hagi produït en tan poc temps desperta de nou el fantasma de la bombolla, aquest cop en el mercat de lloguer. El mercat de lloguer s’ha tornat un mercat especulatiu, on els propietaris han augmentat el preu de l’immoble per obtenir un major benefici a costa de les dificultats de les veïnes que volen llogar. Aquestes es troben amb dues possibilitats: pagar el preu inflat del lloguer – i arribar amb greus dificultats a fer front a la resta de despeses – o marxar a altres localitats que tinguin un preu de lloguer coherent als ingressos salarials.

Aquest mercat especulatiu es basa en l’oferta i la demanda. Actualment tenim un mercat amb poca oferta de lloguer i molta demanda, fet que provoca l’augment del preu del lloguer. Aquest preu no contempla la situació real dels llogaters que, com la majoria de la ciutadania, han vist com els seus ingressos s’han vist reduïts o congelats. Això ha acabat provocant l’augment de famílies afectades d’exclusió residencial, famílies que, tot i treballar, no poden trobar lloguers assequibles.

Les institucions no estabilitzen la situació

Les institucions públiques no han fet cap política per regular el mercat privat de lloguer impedint increments indiscriminats en el preu dels lloguers per evitar noves “bombolles”.

Ans al contrari. El govern del PP va crear lleis liberalitzadores dels arrendaments urbans que possibilitaven terminis de lloguer molt curts, la qual cosa provocava una gran inestabilitat residencial i la possibilitat de revisar el preu del contracte – normalment a l’alça – cada tres anys. Per la seva banda, la Llei d’emergència habitacional de Catalunya no preveu cap mesura orientada a impedir els lloguers abusius.

La situació del parc d’habitatge públic de la ciutat no és molt millor que la del parc privat. Si ben és cert que els preus són més accessibles per la majoria de la ciutadania, la seva oferta està molt per sota de les necessitats de Cerdanyola.

Causes de l’augment del preu de lloguer

• Escassetat d’oferta i forta demanda: Cerdanyola té una oferta d’habitatges de lloguer molt escassa en comparació a la forta demanda.
• La demanda dels estudiants: Cerdanyola és ciutat d’acollida temporal de milers d’estudiants de la UAB que, en llogar els pisos per habitacions, els propietaris li treuen al seu immoble unes rendes més elevades.
• La renovació de contractes i l’actualització de les rendes de lloguer L’any passat van vèncer els primers contractes de tres anys firmats després de la reforma del Partit Popular, que va reduir de cinc a tres els anys de durada dels contractes. Les renovacions s’han fet a l’alça.
• Canvi de mentalitat: les noves generacions aposta més per la cultura del lloguer que per la cultura de la compra. Aquesta tendència ha pujat per les fatídiques conseqüències que ha tingut la bombolla immobiliària per a molts veïns i veïnes.
• Mercat atractiu per als inversors: el mercat de lloguer pot generar una rendibilitat d’aproximadament un 5%. Si a aquesta rendibilitat hi afegim la revalorització que té per si sol l’immoble estaríem parlant d’una rendibilitat que supera el 10%.