Cerdanyola Recorda: La Cruz de los Caídos cerdanyolenca

Les creus i plaques en record de los “CAÍDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA” es posaren a molts pobles a mesura que entraven els sollevats contra la República. Aquests símbols gairebé sempre eren col·locats a l’exterior de les esglésies. Les plaques eren de marbre o ferro, i en elles s’esculpien els noms dels morts del poble, assassinats pels incontrolats en temps de la República. A més, al final del llistat figurava l’etern mot “PRESENTES”. Val a dir que els noms dels republicans morts per els feixistes mai varen figurar en aquestes plaques.

Al nostre poble va ser col·locada una placa de ferro que mesurava 1 m x 0,80 m al costat de la porta de l’Església de Sant Martí, mirant de front a l’esquerra segons s’entra. Passats uns anys de la mort del dictador, uns integrants del Grup d’Esquerres Popular Independent de Cerdanyola (GEPIC) ens vàrem atansar a l’alcalde Amadeo Ramírez per requerir-li que retirés la placa. Ell s’hi negà, al·legant que estava col·locada en territori eclesiàstic i, per tant, no tenia competències. Ens vàrem dirigir llavors al rector mossèn Josep Rosell, que ens va dir que, si ell n’era el competent, ja teníem l’autorització. Aquesta placa va ser retirada l’any 1979 pel GEPIC i portada a les dependències municipals.

Muntatge amb la localització de la Cruz de los Caídos fins l'any 1948

Muntatge amb la localització de la Cruz de los Caídos fins l’any 1948

Quant a la “Cruz de los Caidos”, el nostre consistori (com succeïa a tots els pobles “alliberats”) va ordenar posar una creu al costat dret mirant de cara a l’Ajuntament, arran d’una paret de tanca veïna d’una torre d’estiueig. Hom no sap si bé per manca de diners o per la seva condició de garrepes, els senyors mandataris optaren per encarregar al fuster Truyols una gran creu de fusta. Degut a l’escassetat de bons materials a resultes de la guerra, aquesta va ser construïda amb fusta de pi blanc dels nostres boscos i pintada de negre.

Hom recorda que durant els anys que aquesta creu va restar en peu, el 26 de gener de cada any (“Día de la Liberación”) i el 18 de juliol (“Día de la Sublevación”) el Jefe Local del Movimiento (que era l’alcalde al mateix temps), junt amb la Falange i la gent d’ordre feien una missa de campanya oficiada pel mossèn Miguel Pie. Aquesta missa es feia a la plaça de la Casa de la Vila i, custodiant l’ofici, hi havia quatre falangistes amb fusells. Recordo que un d’ells es deia Pallarés i vivia al carrer Sant Francesc. Conforme s’anava podrint el règim, la creu de fusta de “los Caídos” s’anava torçant, fins que un bon dia (el 29 de gener del 1948) digué prou i va caure a causa d’un temporal.

Cruz de los Caídos fins l'any 1979 (Arxiu Lázaro)

Cruz de los Caídos fins l’any 1979 (Arxiu Lázaro)

El consistori, amb molt bon criteri, va decidir traslladar l’emplaçament de la creu al cementiri municipal i erigir-la amb un material més consistent. Però com que no hi havia prou pressupost, varen determinar pintar una gran creu a la paret que tapava la porta de l’Església Vella de Sant Martí. Aquesta porta estava tapiada ja que els tècnics municipals al·legaven que estava en perill d’enfonsament. Sota la creu i amb lletres negres hi havia la típica inscripció que deia “CAÍDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA PRESENTES”. Aquest escrit excloïa, evidentment, aquelles persones que no van morir ni per Déu ni per Espanya. D’aquesta manera, l’any 1979 un grup de tres simpatitzants del GEPIC vàrem esborrar amb pintura blanca aquestes paraules que marginaven els morts del bàndol republicà.

Per acabar, val a dir que aquests membres del GEPIC ens vàrem avançar a la Llei de la Memòria Històrica, aprovada al Congrés dels Diputats el dia 31 d’octubre de 2007, que estableix que els símbols de l’antic règim franquista han de ser retirats.

Albert Lázaro juny de 2017.

Comparteix: