Fa 30 anys de la recerca arqueològica al Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Es compleixen ara els 30 anys des que al 1986 un grup d’estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona, dirigits per l’arqueòleg Jordi Cortadella, actualment professor de la UAB, van reprendre els treballs arqueològics al jaciment ibèric de Ca n’Oliver.

Aquest 2017, el CRAC i el projecte de recuperació de Ca n’Oliver com a espai de recerca fan 30 anys. Durant aquestes tres dècades la investigació i els estudis sobre el jaciment en els diferents camps de l’arqueologia no s’han aturat mai. Malgrat que alguns anys no s’hi han fet treballs arqueològics de camp, s’han dut a terme 24 campanyes d’excavació i s’han publicat més d’una trentena d’articles en revistes especialitzades tant nacionals com internacionals.

Des dels anys 50, no s’havia tornat a excavar a les restes del poblat ibèric i el turó era un espai degradat amb un dipòsit d’aigua i un parc infantil on s’havia destruït una part del jaciment. L’any 1987, uns estudiants van fundar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, CRAC. Entitat que es va marcar com a objectius bàsics la recerca, la protecció i la difusió del patrimoni cultural de Cerdanyola, i molt especialment del poblat de Ca n’Oliver. Definitivament el CRAC va ser l’origen de la creació del Servei de Patrimoni Cultural municipal.

Amb l’obertura al públic del poblat, l’any 1999, i la seva integració en la Ruta dels Ibers i sobretot amb la inauguració del Museu, Ca n’Oliver ha deixat de ser un espai exclusivament de recerca i ha esdevingut un espai de referència en la difusió de l’arqueologia i la cultura ibèrica a Cerdanyola del Vallès.