Cerdanyola Recorda: El camp de futbol de la Cabrera

Aquest terreny de joc va ser emprat quan el jovent del barri de Dalt va ocupar-lo a les acaballes dels anys cinquanta, per tal de poder jugar a futbol.

Imatge: Imatge de Cerdanyola d’aquells temps, amb el camp de la Cabrera ressaltat (Eugeni Dols).

El camp estava situat a la part alta de l’illa que conforma al sud el Carrer Vinyes, a l’oest el Carrer Belles Arts, al nord el Carrer Indústria, i a l’Est feia veïnatge amb una torre d’estiueig del Carrer Santiago, torre on les tardes dels diumenges amb freds hivernals la parròquia feia per a la mainada sessions de pel·lícules mudes d’en Charlot, acompanyades amb el piano per la Srta. Martínez. Aquesta torre avui està ocupada per un edifici d’acollida de menors a càrrec de la Generalitat. El camp de joc va ser ocupat per a la construcció de les Casetes dels Mestres i la Casa d’Andalusia.

Al Carrer de les Vinyes hi havia alts murs de tanca de la finca coneguda com la Torre d’en Giralt, propietat d’en Josep Fatjó, doncs bé hom sap que als anys trenta una família originària de Múrcia, composta per en Juan Inglés, la seva muller i llurs fills Isabel i Fulgencio, varen construir adossats als murs de la finca del Sr. Fatjó una modesta caseta de planta baixa i unes corts per encabir-hi un centenar de cabres. A Juan Inglés se’l coneixia popularment com el “Tío Juan”. Aquesta família vivia de la pastura del ramat pels carrers i rodalies del poble, així com de la venda de llet i cabrits a la població.

A dalt, d’esquerra a dreta: Jaume Costa, Joan Garriga, Rafael Sala, Andreu Sala, Albert Abat i Domènech Bernat. A baix, d’esquerra a dreta, Salvador Bigas, Ildefonso Guerrero, Antonio Carmona i Joan Morera.

El perquè al camp de futbol se li deia el de “La Cabrera” i no el del “Tío Juan” o “El Cabrero” era per la senzilla raó que, de les persones que integraven la família Inglés, la més coneguda era la joveneta Isabel, una xiqueta nascuda l’any 1932, que es feia amb tot el veïnat i es relacionava amb tota la joventut, A més, el camp es va fer al costat de la casa d’Isabel “La Cabrera”.

Cal afegir que el terreny de joc no reunia cap de les mínimes condicions en què avui es practica aquest esport: no hi havia tanques ni vestuaris, el terreny era de terra i sense gespa, i per a més inri, el terreny feia (i fa) baixada cap el Carrer Santiago. Tot un poema.

“Cerdanyola Recorda” és una secció d’Albert Lázaro.