Cerdanyola Informa entrevista al Govern de Cerdanyola (@GovernCDV)

El community manager del Govern de Cerdanyola (@GovernCDV) ha acceptat tenir una entrevista amb Cerdanyola Informa. Malgrat que hem intentat treure’l de l’anonimat, el responsable del compte satíric no ha acceptat la proposta.

El dia 22 de març serà recordat com un dia trist per les xarxes socials locals. El dia que ens va abandonar el @GovernCdV, un compte satíric que, a través de la ironia i l’humor fi, treia somriures als usuaris de Twitter. Avui, Cerdanyola Informa, l’entrevista per fer-li un acomiadament digne.

Bon dia, @GovernCdV. Primer de tot, agrair-te que hagis acceptat ser entrevistat per nosaltres.

Bon dia. Bé, no sóc molt d’entrevistes jo. La meva feina és portar la comunicació institucional del Govern de torn. Però aquesta setmana, com m’acomiado de les xarxes, “estic de gira”. Aquesta nit (nit del 22 de març) m’entrevistaran també a La Nit Política, de Cerdanyola Ràdio.

Has rebut alguna oferta més, per entrevistar-te?

Si, la vostra. I la del Nodo. Però aquesta l’hem rebutjada, no ens pagaven tant com vosaltres. A més a més, ens la volien fer en blanc i negre.

Blanc i negre… deixa’m aprofitar aquestes paraules per preguntar-te… la política local té dos colors, o té una àmplia gamma?

La política municipal té molts colors i moltes dimensions. Més que colors, jo diria que té canvis de color. Com els camaleons. Uns es presenten vermells i acaben blaus, altres liles i acaben blaus també. Tot acaba blau en aquest Govern. I moltes dimensions perquè… no sé, no sé per què ho he dit, però quedava molt xulo dir-ho, ens feia més intel·ligents, oi?

Si, pensàvem que l’explicació prometia… parlant d’intel·ligència. S’ha de tenir molta intel·ligència per fer piulades tan enginyoses?

No. De fet, jo era el més tonto de la classe. Però per ser “la mà dreta” del govern de torn no et demanen massa. Més que intel·ligència el que cal és tenir bon humor i saber donar-li una volta a l’actualitat política. Evidentment, nosaltres no érem els primers que feien això a Twitter, ni tampoc els més bons. Potser érem els més dolents de tot el ventall de comptes satírics que hi havia a la xarxa, però ens caracteritzàvem per una cosa: eren els primers a Cerdanyola i teníem una marca molt bona.

I tenint aquesta bona marca, aquest 1.500 seguidors, per què decidiu marxar i tancar el compte?

El compte el decideixo tancar a principis d’any. Fent una valoració global d’aquests cinc anys te n’adones que Twitter està mort. I el Twitter local més. Això ja no és el que era. Abans hi havien usuaris actius amb els quals interactuaves i t’ho passaves molt bé. Ara ja no queda res. Vuit perduts, sis dels quals són de partits polítics que venen a vendre fum. Amb tot el respecte. Quan diem “perduts” no volem ofendre a ningú!

Durant aquests cinc anys, has ofès a molta gent. T’empenedeixes?

Nosaltres hem ofès a algú? HAHAHA Creiem que no. Només jugàvem! Si a algú hem ofès és al Govern de Cerdanyola. Als dos que hem tingut, al de Carmona i al d’Escolà. Però… no hem fet cap mal. No és més ofensiu presentar-se a unes eleccions, ser escollit alcalde o alcaldessa i no complir amb el programa? Això sí que és ofensiu. Però burlar-se d’aquestes males pràctiques? A què ciutadà podria ofendre?

Bé… no és del tot cert… algunes persones que no formen part del Govern també han estat “atacades”.

Atacades no. Rebre una piulada del Govern era un honor sempre! HAHAHA Si algun cop hem “atacat” a algú sense ser part del Govern, era perquè o bé era una jove promesa, o bé vivia de favors polítics. D’aquests tenim uns quants a Twitter.

I tu, ets d’algun partit?

Clar que no! Potser algun cop ha semblat que sí, però evidentment no era així, ja que teníem “pals” per tothom. Ningú s’ha escapat de piulades dures del @GovernCDV.

Vas començar molt dur amb el Govern de la Carmona, en agost del 2012…

Sí. Aquell més vam obrir el compte. En poc temps vam aconseguir més seguidors que el Penn i Bloc junts. També és cert que vam collir més odi que ells dos junts!

Era fàcil, ser el compte satíric del govern del PSC?

Molt fàcil. Cada dia hi havia un motiu per piular. No em deixaven descansar. Va ser una feina molt dura! Però déu n’hi do, ens van donar grans moments! Llavors recordo que tots els de Compromís ens repiulaven…

I amb l’entrada de Compromís al govern…

Sincerament, jo creia que el compte havia perdut el sentit. Creia que ho farien bé i que no tindrien motiu de crítica, però no va ser així. Compromís em va decebre. Des de fora se’ls veia un partit del poble, un partit que posaria fi a les polítiques caciquistes del PSC. Però a les poques setmanes van demostrar que eren més del mateix, continuaven amb la mateixa línia del PSC. Només havien canviat els noms, però no les polítiques. Tots els punts forts que van prometre els estan incomplint: cap municipalització, tres càrrecs de confiança, continuen sense rebaixar-se el sou, no netegen Can Planas, no aixequen catifes,… de què ens val un govern així? De què ens val un govern tan incoherent amb la seva ideologia? Però bé… està clar que tota ideologia té un preu. Potser l’han venut.

Tornem al principi. Per quin motiu decideixes obrir aquest compte?

El vam obrir per treure a la llum, d’una manera diferent, l’activitat política local. A mi m’agradava molt la revista “El Cardanyola”, que tenia també un to satíric, però fer una revista era molt car, i crear un compte a Twitter era gratis, com els gintònics que ens posen a Ca l’Enric. L’objectiu final era arribar a molta gent. En part, ho vam aconseguir. Amb 1.500 seguidors eren el compte polític més actiu de la ciutat. Però tot continuava igual. Aquest poble és molt fàcil de governar, ja que el poble no és capaç d’organitzar-se en massa per lluitar per una ciutat millor.

Tan malament veus la ciutat?

Si fas un anàlisi superficial, Cerdanyola és un lloc idíl·lic per viure. Hi ha bona gent, bons paisatges, bons professionals a tots els serveis,… però en el moment que t’atures i analitzes a fons la localitat, veus que està plena de merda. Literalment. De merda. 17 abocadors, un d’ells considerat el segon desastre ecològic de Catalunya, un crematori que està a punt de construir-se al costat d’habitatges, un deute de 90 milions d’euros, un poliesportiu rescatat que ha suposat – i suposarà – pèrdues milionàries per l’Ajuntament, amiant a tot arreu,…

I tot això és motiu de sàtira…

Què fem, si no? Plorar? Això ja ho fa algun polític local quan l’enxampen. HAHAHA Però després res, sempre surten impunes i fent la croqueta.

Quins?

Vosaltres sou la premsa. Vosaltres l’heu de saber. Jo no em vull mullar. Però n’hi ha. Sí, en plural.

Alguna vegada t’han enxampat?

No. Mai. He sabut molt bé com amagar la meva identitat.

I si alguna vegada es descobreix?

Llavors farem una festa a la plaça Abat Oliba, abans que Compromís aprovi l’ordenança repressiva que volia aprovar la Carmona i companyia.

Un dels vostres personatges estrella era “El Nen dels Bars”. És un personatge real o imaginari?

Absolutament real. Existeix. Evidentment té noms i cognoms. És una persona amb gran pes. Pes polític també. I ha fet de la ciutat el seu “cortijo”.

I per què “Nen dels Bars”?

Perquè els tanca tots. El podríem dir “el conserge”, però mai el veuràs tancar una biblioteca. Llavors van decidir dir-li nen dels bars.

Algun altre personatge que vulguis destacar?

Si, el Dinosaure Sánchez. A aquest li vam agafar molt afecte. Era un regidor que va estar molts molts anys a l’Ajuntament, va plegar fa poquet. Era del PSC, però era una persona treballadora. Potser l’únic que treballava pel poble. Li vam dedicar moltes piulades. I molt afectuoses! Llàstima que no tenia Twitter, ens ho haurien passat molt bé. No sé, per mi és un personatge mític, malgrat que sempre ha viscut de la política.

Del govern actual, a qui destacaries?

Ah però… hi ha govern en l’actualitat? HAHAHA

Bé… dels cinc regidors de Compromís, a qui destacaries?

Al Maurici. És potser la persona que més sap. Ell és el creador de tot. Creiem que ell va crear Twitter. I la democràcia. Ell va crear les piràmides. Collons. És Déu. Amb tant afecte que li tenim, no sabem per què ens va bloquejar. Ell va crear l’opció de bloqueig!

Us han bloquejat moltes persones en aquests cinc anys?

Moltíssimes. Totes del PSC. Menys el Maurici. Però del PSC tenim una llarga llista que no acabaríem mai: Carme Carmona, Víctor Francos, Marc Mellado, altre nano que estava endollat no sé on i que no recordo el nom,… ah! Altra que ens va bloquejar va ser un de CiU, un que també va estar endollat al Canal Olímpic. Als endollats els hi costava molt acceptar la veritat. Si dèiem que estaven endollats ens bloquejaven. No ho entenem, si sempre ho dèiem tenint les proves! Els feia vergonya HAHAHA. A mi també en fan vergonya ells. Són uns vividors de la política i de les seves influències des de ben jovenets. Així està la nostra “democràcia”.

Per què poses “democràcia” entre cometes?

Perquè això no és democràcia. La democràcia no existeix enlloc. També els atenencs li deien “democràcia” a un sistema o no podia votar la dona, ni els esclaus, ni els estrangers que treballaven a la polis. Ara passa el mateix. Li diem democràcia a un sistema on no tothom té els mateixos drets, on no a tothom se’l jutja igual, on les diferències cada vegada són més grans. Democràcia això? Demomerda. Perdó si t’ofèn la paraula.

No, per res, m’està agradant la direcció d’aquesta entrevista. Sembla que t’has posat seriós.

No és per menys. Parlar de política i no enfadar-se és no tenir cor. És democràtic un sistema tan injust com el nostre? Torno al nivell local, és normal que en 2017 hàgem de lluitar per una educació pública de qualitat? És just que s’hagi de lluitar per evitar ser desnonat del teu piset? És just que es presentin proves delictives evidents i que la fiscalia les arxivi?

No, no ho és… Parlant de pisets… amb la PAH vau tenir algunes picabaralles…

Bé. Això no és del tot cert. Nosaltres sempre, com a Govern de Cerdanyola, maltractàvem als moviments socials. A tots. L’objectiu no era atacar-los, sinó donar-los publicitat. La PAH va entendre un tuit malament, el tweet on deia que si havia partit del Cerdanyola FC en els jutjats perquè hi havia molta gent de verd. Va ser un tuit molt infantil, però sense ànim de crear la polèmica que es va crear. Abans d’això ja vam fer altres tuits més sagnants, com “Lluiteu soletes, que nosaltres no pensem sortir al carrer a defensar-vos” o alguna cosa així deia. Potser el moviment que més hem atacat ha sigut la PAC, els d’educació. Sempre des de la ironia. Però la PAC va saber entendre el joc i mai es va veure atacada. Són molt macos. Els de la PAC, els de la PAH, els de les antenes, els dels abocadors, els de l’amiant. Tots. De fet, són el futur d’aquesta ciutat. Sense ells mai no canviarem res.

Ara que t’has posat en plan seriós, podries dir-nos la teva identitat?

Ho he estat pensant i… això té un preu…

Quin?

Depèn, va lligat a la llei de l’oferta i la demanda. Si molta gent vol saber qui sóc, el preu serà alt. Si poca gent ho vol saber, potser t’ho diem a canvi d’un gintònic. Ja veus, que una mica d’alcohol ens fa transparent, com les finestres de l’Ajuntament!

Llavors ara el preu serà alt. Molta gent vol conèixer-te…

Si, i denunciar-me. Diuen no sé que de l’atac a l’honor. Hi ha gent amb la pell molt fina. Els ataca un tuit satíric i, com deia abans, no els ataca la merda de polítiques que fan. Nosaltres sí que hauríem de denunciar-los a ells per atac als programes! Però no ho farem. Ara que he tancat el compte abandono la política i em dedicaré a jugar a la petanca amb el Dinosaure Sánchez.

Si algun dia la demanda baixa, ens avises i et convidem a un Gintònic.

Fet, contacta amb mi a través del correu governcdv@outlook.es. HAHAHA Tu pagues.

Tornem a Twitter, quin consideres que ha estat el teu millor tuit?

Sincerament, han estat molts. Seria difícil seleccionar un. Un 10% de les piulades les considerava magnífiques. Els seguidors també, així ens ho feien entendre! Així que no posaré una perquè maltractaria a la resta…

Són com els teus fills… Quin ha sigut el pitjor moment dels vostres cinc anys?

En febrer del 2012. Quan ens van censurar. Mai es va saber el motiu. Però tres comptes locals van ser censurades. De fet, una era la vostra, us recordeu? L’altre era la de l’acampada.

Nosaltres vam aconseguir reactivar-la mitjançant continus emails a Twitter. Vosaltres?

Nosaltres també. Vam escriure mails cada dos o tres dies. Ara no recordem quant va trigar, però van ser dies de tristor. La ciutat ens reclamava. Es van bolcar amb nosaltres. Amb vosaltres no, no éreu tan coneguts. HAHAHA De fet ara tampoc u sou. Ja us hem dit per Twitter moltes vegades que sou el ForoCoches de la premsa local.

Si, ho hem llegit vàries vegades. Però acceptem la ironia. De fet, ens hem rigut molt a les reunions amb els vostres tuits. Amb aquest també!

Perquè vosaltres sabeu jugar al nostre joc.

Quin és el polític que millor jugava al vostre joc?

Sens dubte, Dani Mallén. Ens encanta aquest paio. Mira que l’hem donat pals alguna vegada, però sabia respondre amb humor. Potser com a polític no és el meu referent, bé, ningú no ho és, però com a regidor per anar de festa i riure, no m’ho pensaria dues vegades!

Estem arribant al final… he de tornar a provar-ho… de veritat mai se sabrà qui ets?

Potser algun dia si… tenim un projecte en ment. Si trobem temps i ganes, aquest projecte anirà signat. Però és un projecte lent, potser triguem tres anys a tenir-lo llest…

De què es tracta?

De cremar l’Ajuntament de la sàtira i posar una bandera anarquista signada per mi. Sabreu qui sóc, jo la col·locaré. HAHAHA. És broma, la col·locara en Dani Mallén.

T’ho ha dit ell?

No, però ho parlarem. L’he de conèixer. Sense que ell sàpiga qui sóc. Quedaré amb ell vestit de sac de Transfel, la filial de Puigfel. O si no aniré disfressat de caixa de morts, patrocinat per Truyols. Disculpeu, havia de ficar les marques, em paguen per fer-ho.

Arribem al final… ara que marxes de les xarxes… i que ens ha agradat tant la teva anàlisi política, podrem comptar amb tu per tenir una secció a Cerdanyola Informa?

Això va en serio? Quan pagueu?

No paguem res… som un mitjà sense recursos.

Ah, és veritat, que sou el Forocoches.

Acceptes?

Ara mateix volem desvincular-nos una mica. Però més endavant ho podem parlar. Ja sabeu com contactar amb nosaltres, he posat abans l’email.

Moltes gràcies! T’ho demanarem quan passin coses interessants, per si t’engresques!

Gràcies a vosaltres per donar-me aquest espai per acomiadar-me. Puc dir per última vegada una cosa?

Sí, digues.

Sigueu feliços, que per putejar-vos ja estem nosaltres. Govern de #Cerdanyola.