Els nous préstecs aprovats pel Ple de Cerdanyola suposen la intervenció de facto de l’Ajuntament
El Ple extraordinari de dilluns 14 de maig va aprovar unes operacions de crèdit per un total de 8.610.354,05€ per afrontar el pagament a proveïdors. Aquesta proposta d’acord ha comptat amb els vots favorables dels grups municipals del PSC, ICV-EUiA, CiU i PP, i l’abstenció d’ERC. Només el Compromís per Cerdanyola s’ha oposat a aquest nou préstec.
Considerem un escàndol que el Ple hagi votat aquesta proposta a cegues, ja que no es coneixen les condicions financeres d’aquestes operacions, desconeixent quin serà l’interès del préstec (i per tant quants diners haurem de destinar al seu pagament) i ni tant sols amb quines entitats bancàries es contractaran. Tot resta en mans del que decideixi el govern de l’estat, que negociarà les condicions que consideri més oportunes i les imposarà al consistori de Cerdanyola (i a la resta de consistoris acollits a la mesura). Tot ens fa pensar, malauradament, que les condicions dels crèdits seran semblants a les aplicades en els paquets de rescat, és a dir, pura usura. Amb el tipus d’interès establert pel Tresor Públic a data 14 de maig (més 115 punts bàsics i 30 punts més de comissió per als bancs), els interessos ascendirien a un total de 4.864.273€, més de la meitat del que es demana en préstec.
L’estat segrestarà la PIE (Participació als Impostos Estatals) corresponent a Cerdanyola com a garantia del pagament dels préstecs amb les entitats bancàries. Ja ens ha imposat la màxima prioritat del pagament del deute bancari (dogma fixat a la constitució espanyola a través de la reforma constitucional pactada per PP i PSOE) i ara també ens obligarà a destinar tot l’estalvi del consistori també al pagament i a dur a terme un seguit de mesures contemplades en un pla d’ajust (rescat) per als propers 10 anys. El pitjor de tot és que l’Ajuntament queda a plena disposició del govern de l’estat, que podrà imposar tot tipus de mesures i retallades (retallades i/o eliminació de serveis, reduccions de plantilla, augment d’impostos a la majoria de la població, reducció de les subvencions…) en funció del que vagin dictant els mercats financers. Es tracta d’una pèrdua casi total de la sobirania municipal, per això afirmem que aquesta nova situació no és altra cosa que la intervenció de facto de l’Ajuntament.
Tot això és conseqüència del fracàs dels partits que conformen l’actual govern local, i que són els mateixos que han governat Cerdanyola des de la Transició. Gràcies a ells, i a la resta de grups que no s’han oposat a aquest pla, hem perdut l’autonomia local i per tant estem en les mans del govern central del PP, que dia rere dia ens amenaça amb nous plans d’ajust (privatitzacions de serveis i bens públics, reducció de drets socials i laborals, reducció de la plantilla de les administracions públiques…). El nou govern municipal, que es presentava fa unes setmanes anunciant polítiques d’esquerres, s’ha tret ràpid la màscara i ha deixat clar que està disposat a acceptar tot el que li sigui imposat des de Madrid. No és d’estranyar que el govern ja contempli la possibilitat de concertar en el mig termini noves operacions de crèdit per poder continuar fent front a les despeses ordinàries, víctima d’aquest cercle viciós que portarà l’ajuntament a la fallida total.
No és cert que no tinguéssim alternativa. Des del Compromís per Cerdanyola fa mesos que venim posant propostes sobre la taula per millorar els ingressos municipals de forma justa i equitativa. Fiscalitat progressiva, per exemple establint recàrrecs als habitatges desocupats, o eliminats bonificacions i exempcions fiscals a empreses i ens amb capacitat econòmica (com la UAB o com l’església). I també hem fet moltes propostes per reorientar les prioritats en la despesa municipal, posant per davant les polítiques socials i el pagament als petits proveïdors. També hem proposat la recuperació dels serveis municipals privatitzats, perquè la gestió pública és més econòmica. I finalment una que avui té molt sentit: suspendre el pagament del deute bancari (casi 7 milions d’euros enguany). Mesures totes elles que d’haver-se portat a terme, ens haurien permès evitar aquest pla de rescat i per tant mantenir la sobirania municipal per aplicar polítiques valentes d’esquerres.
Alhora cal treballar per la solució definitiva als problemes econòmics del nostre Ajuntament. I aquesta solució només podem construir-la conjuntament amb altres consistoris, teixint complicitat i sinergies, treballant per un finançament just per als Ajuntaments. Però sobretot fent-nos insubmises al pagament del deute bancari, un deute il·legítim del que la ciutadania no tenim perquè fer-nos càrrec. Cal dir que no podem pagar, però sobretot, que NO VOLEM PAGAR. Les entitats bancàries, totes elles, ja s’han cobrat amb escreix el deute, a través de les successives injeccions de capital efectuades pel govern de l’estat. I sobre això no cal estendre’s massa, tenim en l’actualitat un cas molt conegut, el cas de Bankia: 10.000 milions d’€ robats dels serveis públics per injectar-los en aquesta cova d’Ali Babà. Però hi ha milers de milions d’exemples més.
Considerem inajornable i inexcusable elaborar una auditoria de tot el deute municipal. Per una banda, des de la perspectiva legal, analitzant fil per randa les obligacions contretes i passar-les pel filtre exhaustiu dels preceptes legals, per detectar qualsevol il·legalitat al respecte. Però també des d’una perspectiva ètica i política, analitzant a què s’ha destinat cada euro demanat en préstec, quina ha estat la seva reversió en termes de prestacions socials a la ciutadania o la inversió productiva que n’hem tingut.
En l’actual context de retallades socials, l’alternativa és plantar cara, és jugar-se-la per defensar allò en què creiem. L’alternativa és la defensa dels drets de les treballadores i treballadors, la defensa dels serveis públics. L’alternativa és la defensa de la sobirania del nostre municipi. L’alternativa és oposar-se amb valentia a aquesta deriva que pretén aniquilar els drets aconseguits amb dècades de lluita. El municipi no pot continuar sent una corretja de transmissió de les polítiques neoliberals imposades des de dalt. Cal plantar cara contra aquest sistema corrupte i que sotmet els interessos de la immensa majoria per servir únicament a una minoria privilegiada, un sistema que cada dia condemna més gent a la pobresa i l’exclusió social. O s’està en contra d’aquest sistema o s’està a favor. S’ha acabat el temps de posicions intermitges.
