La llei que prohibeix la interrupció de l’embaràs

El passat divendres 10 de gener el Consell de Ministres va començar a debatre la Llei del ministre de justícia Alberto Ruiz-Gallardón que prohibeix l’avortament.

En cas de ser aprovada, aquesta llei anul·larà la vigent “Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs”, la qual permet a les dones decidir la interrupció del seu embaràs durant les primeres 14 setmanes de gestació (3mesos i mig). Aquesta Llei va ser aprovada pel govern de Zapatero amb el suport d’una gran majoria política i social de l’Estat Espanyol, tot i el rebuig manifest de l’església catòlica i dels sectors més retrògrads de la societat.

Amb aquesta nova llei EL PARTIT POPULAR trasllada a la legislació les demandes dels sectors més reaccionaris, i se suma a les reformes legislatives ja aprovades amb l’objectiu de desmantellar l’incipient Estat del Benestar de què disposàvem, ens referim a les Lleis de reforma del mercat laboral, del sistema educatiu o “Llei Wert”, del sistema de salut, de seguretat ciutadana, etc. Ara, altre cop, el Partit Popular destrueix un dels drets fonamentals que pensàvem que mai podria retrocedir fins a situar-se a nivell del franquisme.

 

La Llei Gallardón eliminarà el dret a interrompre l’embaràs dins les 14 primeres setmanes, i també el dret a decidir interrompre’l dins les primeres 22 quan el fetus pateix malformacions. Només el contemplarà en cas de violació. Això ens situa a la cua de les legislacions europees més restrictives, aquelles en què l’avortament, lluny de ser un dret, és una carrera d’obstacles, de manera que les dones, ara, haurem/hauran de fer allò que fèiem/feien en un passat obscur i indesitjable: posar en risc la salut i la vida amb avortaments clandestins, o bé, si es disposa de prou recursos econòmics, viatjar a l’estranger, perquè està demostrat que les lleis restrictives no fan disminuir el nombre d’avortaments, sinó que n’augmenten els clandestins, insegurs i perillosos.

 

Vegis amb això la crueltat i la doble cara de Gallardón i del PARTIT POPULAR, perquè d’una banda invoquen el dret a néixer, i imposen l’obligació al naixement, d’éssers que patiran greus trastorns psíquics o físics que els dificultaran una vida digne mentre, per altre banda, han sotmès el “tercer sector”, que atén, entre altres, a aquestes persones amb dependència, a retallades que els han deixat sense el dret a viure amb un mínim de dignitat, a elles i a les persones que en tenen cura. La llei actual és de drets, mentre que la que impulsa EL PARTIT POPULAR ho és d’obligacions. Per exemple, en cas de malformacions la llei vigent ara protegeix el dret de les dones a decidir, dins les 22 setmanes primeres, si es vol o no es vol continuar amb l’embaràs, o sigui que no obliga sinó que dóna llibertat a triar, mentre la nova llei obliga a seguir amb l’embaràs, eliminant el dret a decidir.

L’església catòlica sempre ha intentat imposar la seva ideologia a la població i amb aquesta llei el ministre Gallardón, catòlic fervent, s’ha convertit en un instrument de la Conferència Episcopal.

Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública Cerdanyola-Ripollet
Gener de 2014