L’actuació de la dreta espanyola

Tota acció de les forces de progrés provoca necessàriament una reacció del conservadors, però aquesta vegada la reacció és tot un clàssic. Restricció de drets i llibertats repressió i amenaces, i ara
quan la situació del País Basc és de total normalitat busquen bocs expiatoris per acusar-los de terroristes. Forma part de la seva estratègia davant la proximitat de les eleccions generals de l’any vinent. Volen demostrar que són imprescindibles per garantir la seguretat i l’estabilitat política.

Portar els treballadors i les classes mitges contra les cordes, i quan aquests es defensen, reprimir-los i mascarar-los; és un vell costum d’aquells que fa ja quatre generacions que tenen el poder a l’Estat espanyol. Ells es consideren en possessió de la veritat absoluta i, si a més a més tenen majories absolutes, creuen tenir la legitimitat per fer tot el que els convingui sense límits.

Ells quan es troben a la glòria és quan poden fer i desfer sense restriccions i no haver d’acatar lleis que limiten la seva acció política; és a dir, com en un sistema dictatorial que els dóna màniga ampla. I ara han començat una regressió democràtica que ens tornara a portar al “ordeno y mando.” La dita llei mordassa és un clar exemple que ja tornen a les velles pràctiques.

És la manera que ells tenen d’exercir el poder, molt diferent del que hauria de ser una acció de govern d’una dreta democràtica i dialogant. Van a sac i sense consideracions. N’és un exemple clar l’actitud davant les famílies que no poden pagar la llum i el gas en ple hivern i els neguen fins la possibilitat d’endarrerir el pagament per poder fer front a la cruesa de l’hivern.

Després de la crueltat demostrada amb els desnonaments, amb les preferents i el no pagament de les
ajudes a les persones amb discapacitats, ara limiten les llibertats dels drets fonamentals de poder protestar democràticament. Ells, però, no tenen restriccions de cap mena per cobrar sobresous als consells d’administració de les elèctriques o d’altres, repartir-se el botí entre una colla de pocavergonyes sense escrúpols. I entretant, l’oposició va fent la viu viu sense mullar-se gens ni mica. Quan tinguem revoltes -que aviat en tindrem- després es faran les víctimes i li fotran les culpes als revoltats, quan són ells els culpables de tot. Són els de sempre, i no tenen intenció de canviar mai.

Josep Font.