Afirmacions i amenaces del ministre de l’Interior, Sr. Fernández

Aquest personatge ens avisa dels perills que els catalans tindrem si finalment marxem d’Espanya i declarem la Independència de Catalunya. Ens vol acollonir amb el que ens faran els jihadistes quan siguem per fi lliures de l’Estat espanyol.

Aquest personatge que va venir a Catalunya amb l’Exèrcit d’ocupació espanyol i que mentre molts catalans eren perseguits i torturats la seva família xumava de les arques de l’Ajuntament de Barcelona, mentre el seu pare feia de comandament de la policia municipal, nomenat a dit per aquells que manaven tant.

Ara ens aconsella que siguem bons minyons i no exigim allò que és nostre de ple dret, i que seguim subordinats a aquells que van fer tot allò del 36 al 79, entre ells molta part de la seva família. Ja sabem que en una situació com l’actual el ministeri de l’Interior s’encarrega de les feines brutes. Però que algú com ell ens amenaci i ens doni consells ja és el súmmum.

Si vol fer alguna cosa útil a favor dels catalans que ens faciliti els noms del suposats terroristes, i el lloc on s’amaguen per tal que els Mossos d’Esquadra puguin actuar. Però està clar que el que fa, com fan molts polítics espanyols, és utilitzar qualsevol circumstància per terroritzar el poble català. És un de tants espanyols que considera que el dret de conquesta els autoritza a fer el que vulguin amb els catalans. Ells que sempre han viscut a costa nostra, que mai han fotut un brot, no volen ni sentir a parlar d’una Catalunya lliure, i a més ens donen consells pel nostre bé. Si amb els any que porta vivint a Catalunya no ha entès res, o bé és mol burro o molt malparit.

Que els serveis d’espionatge internacionals creuen que a Catalunya, així com a la resta de l’Estat espanyol, hi ha islamistes prou actius, ja ho sabem. Com sabem que si ells no ens haguessin posat en una estèril, il·legal i destructiva guerra de l’Irak empesos per el Sr. Aznar ens estalviarien molts maldecaps.

I també els atemptats d’Atocha, dels quals ells són els únics culpables.

Josep Font.