Breu balanç del viatge per la República Bolivariana de Venezuela
(Article escrit i publicat l’agost del 2008)
Ja he tornat del meu viatge per la República Bolivariana de Venezuela, una experiència increíble, tant des del punt de vista personal com sociopolíticament. Tot i que només han estat 16 dies, l’activitat allà ha estat molt intensa i molts els quilómetres recorreguts: Caracas, Choroní, Barquisimeto, Ciudad Bolívar i el Parc Natural de Canaima. En definitiva, un viatge força complet, on hem vist ciutat, platja, muntanya i selva, i on hem pogut gaudir de la impressionant riquesa natural que cobreix el territori veneçolà.
Agraeixo, en primer lloc, l’hospitalitat dels amics Irene i Samuel, que ens han acollit a casa seva i ens han ajudat a situar-nos a Caracas. També envio una forta abraçada als nous amics i amigues que ens han dedicat el seu temps per mostrar-nos la seva realitat quotidiana, la seva lluita concreta. Finalment, saludo la quantitat de persones que hem conegut durant el viatge, d’aquí i d’allà, turistes i rodamons, amb qui hem compartit part del nostre temps a Veneçuela.
El més fascinant, l’oportunitat de conèixer de prop el procés revolucionari que està duent a terme el poble veneçolà, un procés què no té res a veure amb la visió interessadament manipulada que n’ofereixen els grans mitjans de comunicació (propietat de grans corporacions transnacionals). Només cal parlar amb la gent del carrer, apropar-se als barris més populars, entrar en contacte amb les capes socials tradicionalment excloses i oblidades per les institucions públiques, és a dir, la majoria de la població. El poble ha despertat després de dècades de dominació imperial i per tot el país neixen i creixen centenars de projectes d’economia socialista, d’integració de sectors marginats, de lluita contra l’analfabetisme, de construcció d’un sistema públic de salut i ensenyament, mitjans de comunicació comunitaris, centres socials… I sobretot, el procés de consolidació d’un poder autènticament popular basat en els consells comunals, òrgans de democràcia directa i participativa on els propis veïns i veïnes decideixen sobre el present i el futur de les seves comunitats i són ells mateixos qui porten a terme els projectes.
Alguna gent pregunta si pels carrers de Veneçuela es respira un ambient revolucionari. La resposta és no, si ho entenem en un sentit “tradicional”. Però si es veu fàcilment que la societat veneçolana està canviant, que hi ha molta gent implicada activament en el procés, que les masses estan prenent consciència del seu paper històric en la transformació social. Una societat altament polititzada. No és d’estranyar que l’oligarquia i la dreta, la mal anomenada “oposició democràtica” (com en diuen els mass-media), cada cop reconegui més obertament que la seva alternativa a Chávez no passa per cap procés electoral (ressignats a les cada cop més contundents derrotes a les urnes), sinó per una invasió nordamericana que torni a posar les coses “al seu lloc”.
Per tal de poder explicar de forma més acurada les diferents experiències conegudes i viscudes a Veneçuela, aniré penjant posts específics. Així doncs, no deixeu de visitar el meu blog.
Per tot això i per molt més,
Visca la Revolució Bolivariana!
Carles Escolà.
