El discurs del Sr. Aznar del 23 de gener: Cinisme, demagògia, amenaces i mentides
Un personatge que va accedir a la Presidència per la incapacitat dels socialistes i les seves pors, i la complicitats d’alguns nacionalistes, que van preferir els seus companys de negocis que esforçar-se en tenir una dreta digna a Espanya. Ja sabem que en una democràcia hi ha d’haver dreta i esquerra, però no uns impresentables com aquest. Continuen manant els de sempre a tots els nivells de l’Estat.
Tenir de President d’honor a un personatge com aquest ja defineix com és el Partit Popular i els que són els seus components. Cinisme, demagògia, amenaces i mentides una darrera l’altra.
L’altre dia va dir que la corrupció es un càncer, però resulta que el 75% dels ministres que va tenir en els vuit anys que va governar estam imputats en casos de corrupció. Que el tres tresorers que van estar durant el seu mandat tots tres han estat també imputats per corrupció, tot ells. Que té negocis poc clars arreu; i en els de Líbia va fer servir funcionaris de nivell 30 per les malifetes de les que ell cobrava un 1%, i que els seus companys d’escola i amics de l’ànima han saquejat recursos públics en el afer Bankia etc. etc. Quan lluitarà contra la corrupció, quan estigui a l’infern?
Després va entrar en les coaccions contra Catalunya i el procés català. Aquest element es creu que podria tractar els catalans igual que tracta els seus còmplices de Castella, Galícia, Cantàbria, Navarra, etc. Les amenaces de castigar els que som i pensem diferents que ell. Les amenaces d’un fill del cronista i valedor del franquisme Sr. Aznar, i nét d’un dels Presidents de la dictadura de Primo de Rivera; és un elogi per a tots els que estimem la llibertat i la tolerància. Aquí es demostra certament que som ben diferents. I que només restarem units amb ells per la força de les armes i les dictadures militars.
En qualsevol democràcia avançada un personatge com aquest no tindria més càrrec que el de netejar “latrines.” Aquest sí que és un radical, però d’extrema dreta. La seva dialèctica és la por i la coacció. Com a President del Govern espanyol, el primer que hauria d’haver fet és demanar perdó per tot el que van fer els seus del 36 al 79. Si alguns han perdut la memòria, nosaltres no. I hi ha coses que no oblidarem mai.
Aquesta democràcia que honora els que van anar contra la Republicà i contra les nostres llibertats nacionals, i que es nega a què els herois del bàndol republicà puguin tenir un enterrament digne, és una democràcia malalta. Condecorar els que van portar una dictadura militar de quaranta anys i negar als defensors de les llibertats que els seus familiars els puguin donar un enterrament digne, és propi de les dictadures, però no d’una democràcia. Es l’únic estat de Europa que ho ha fet. Mentrestant, l’oposició el que fa és cobrar subvencions i demanar endolls.
El dia 5 de novembre ens van enviar tancs i vehicles blindats a Lleida, la Penadella, el Baix Llobregat i Girona. Imagineu-vos qui va donar les ordes. Teòricament estaven de maniobres, però quatre dies abans de la Consulta era ben sospitós. La coacció i el xantatge són les seves armes. Les nostres, en canvi, són: la paraula, l’expressió escrita, les urnes, les votacions i les manifestacions pacifiques. Aquesta és la diferència entre moltes altres. Catalunya és terra de llibertat i continuarà sent igual passi el que passi.
Ja va sent hora que els dirigents del Procés català estiguin a l’alçada del seu poble, perquè ni Aznar ni la Castella Imperial i fatxa no ens preocupen; les picabaralles absurdes entre catalans al nivell més alt, sí. Ja és hora de donar-li al poble allò que demanda, eleccions plebiscitàries, i un referèndum definitiu cap a la Independència, i no haver de dependre de les aberracions dels Aznar de torn.
Josep Font.
