La dreta a l’estat espanyol
Estem tan immersos en els greus problemes de la conjuntura que tot sovint l’arbre no ens deixa veure el bosc. A vegades és necessari mirar endarrere i aturar-nos a reflexionar sobre l’evolució dels diferents períodes i etapes dels esdeveniments polítics, i veure com hem arribat fins aquí, que és, per cert, una situació política bastant fotuda, i no només per la recessió i la crisi sinó també per la pèrdua de terreny de l’esquerra en general i del centre-esquerra en particular. Encara que hem de reconéixer l’aparició de forces d’esquerra emergents com és el cas de la CUP.
És evident que per a que la democràcia plural funcioni i tothom se senti representat és necessari que les forces polítiques conservadores tinguin representació parlamentaria, fins aquí tot normal. Els dubtes comencen quan hom pot observar que desprès de tot el que van fer en el passat (1936-1979) han aconseguit un suport electoral difícil de pair per la gent d’esquerres. Que tinguessin un grup Parlamentari entre vint o trenta diputats ho podríem entendre, però que tinguin majories absolutes al cap de tant poc temps de tot allò vol dir que s’han hagut de fer malament moltes coses. Si considerem que molts dels que varem viure tot allò encara som vius, és a dir, que ho van veure ben de prop, és difícil d’entendre. Potser és que a la majoria d’espanyols els hi va la marxa.
I per si això no fos prou greu, ara, aprofitant-se de la crisi, ens volen imposar un model polític i social que ens farà tornar endarrere un grapat d’anys. Les raons econòmiques poden justificar ajustos que anivellin els ingressos i les despeses, però el retrocés cap a formules conservadores caducades té una altra finalitat, com ara augmentar les desigualtats i tornar a allò de “tanto tienes tanto vales”. També volen impedir la igualtat d’oportunitats conquerida aquest darrers anys que va fer possible, entre d’altres coses, l’ingrés a la universitat dels nostres fills. Ara hem tornat a situacions d’elitisme.
Com és possible tot aquest retrocés? Per què tornen a tenir tanta xuleria i sobreria ?Molt senzill, perquè l’alternativa amb la que vam creure no ha estat capaç de construir una Espanya diferent que funcioni, i que posi les coses a lloc, i sobretot perquè no han pagat per tot el que van fer, com diuen en castellà “se han ido de rositas” i per això ara se senten legitimats per tornar a la carga, que és el que estan fent.
Si mireu les arrels dels Aznar, Rajoy, Rato, Gallardon, Aguirre, Pique, Lara, etc., us adonareu ben aviat d’allò que en castellà diuen: “de raza le viene al galgo”.
I la suposada alternativa, què fa apart de dir amen a tot, buscar enchufes i subvencions i dir que ens envien la Guardia Civil als catalans? Foten pena.
Ja no se’n recorden del paper de Catalunya en defensa de la República i les llibertats.
Josep Font.
