Elisabeth Eidenbenz

Seria imperdonable per la meva part no recordar i retre un respectuós i merescut homenatge a aquesta dona que amb el seu comportament d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, va salvar tantes vides de nadons àdhuc les seves mares. Enguany que fa 75 anys del èxode cap a l’exili dels perdedors de la guerra cap Catalunya del Nord on homes ,dones i criatures foren internats en camps de refugiats d’aquelles platges , cal recordar la memòria històrica d´aquells fets.

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Després d`acabar els estudis de magisteri, el 1937 va viatjar a Burjassot (València), a on el Servei Civil Internacional Havia instal·lat la ONG ” Ayuda Suiza a los Niños de España”. També va estar a Madrid, sempre com voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant la guerra civil espanyola, a mes de la seva evacuació a àrees de Catalunya i Valencia.

L’ EXILI I ELS CAMPS DE CONCENTRACIO

Gener de 1939.despres la caiguda de Catalunya, una riuada de derrotats en la guerra civil travessen els Pirineus per a cercar refugi a la Catalunya del Nord. El seu destí serà el camp de refugiats on el fred, la fam i la falta d’ higiene impera en aquells camps arran del mar a Argeles, Sant Cebrià i Ribesaltes etc, els camps eren unes instal·lacions molt precàries, on varen rebre a mes de 450.000 persones que als primers mesos de 1939 passaren al país veí. Las condicions de vida eren pèssimes i molts d’ ells van morir per desnutrició, malalties i altres misèries. En aquest context de l`exili, les dones embarassades tenien moltes dificultats per parir i aconseguir que sobrevisquessin en aquelles condicions tan dures . L`Hospital de Perpinyà estava saturat i les autoritats franceses atenien els ferits i malalts abans que les parteres que eren portades als estables de bestiar de Les Hares, al costat de l`estació de Perpinyà. Allà naixien els nadons sense cap garantia sanitària . Després del naixement, mare i fill eren tornats al camp de concentració sense cap garantía que assegurés la supervivència del nadó . En aquestes condicions l`índex de mortaldat infantil superava el 95%.

LA MATERNITAT D`ELNA

Ara comença la historia de la Maternitat d`Elda, l`altra cara de la moneda de l`exili. En una banda la mort i la desesperació i , a l`altra , la vida i l`esperança, la Maternitat era una illa de pau enmig d`un oceà de destrucció
La jove Elisabeth Eidenbenz, que mai va deixar als refugiats republicans durant i desprès el seu èxode cap el Rosselló, com activista que era de l`Associació d`Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, va veure la necessitat de acollir i donar assistència les dones embarassades dels camps de concentració, per la qual cosa va habilitar un edifici de Brullà per instal·lar una maternitat, que de seguida es va quedar petit.

Després de buscar un emplaçament mes idoni, Elisabeth va aconseguir ubicar la maternitat a un palauet de tres pisos semiabandonat a les afores d`Elna, a la carretera de Montescot: el Castell d`en Bardou, construït el 1900. Restaurar-lo va costar 30.000 F.S de l’època , que va aportar l`associació. El 7 de desembre del 1939 naixia Josep Molina el primer del 597 infants nascuts a la maternitat d´Elda.

Tot seguit es va dedicar a buscar i recollir a les embarassades del camps d`internament,. Va gestionar amb les autoritats franceses els permisos necessaris i va negociar els protocols d`actuació del personal de la maternitat als camps . El seu camp d’actuació foren els camps d`Argeles, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes. Les primeres recollides de parteres del camps les feia personalment l´Elisabeth amb una bicicleta a remolc, poc desprès pogué disposar de un cotxe.

La maternitat disposava de 50 llits, distribuïts entre habitacions de 4 o 8 llits. Les habitacions havien estat batejades amb noms de ciutats o països, com Barcelona, Bilbao, Madrid,París,Suïssa, etc. L`escola d`infermeria suïssa enviava dos o tres professionals cada sis mesos. les altres activitats les duien a terme voluntàries i refugiades del camps, S`atenien, de mitjana, 20 parts mensuals. Amb la seva fe, força i perseverança Elisabeth i les seves col·laboradores , van permetre el naixement de 597 criatures, del desembre del 1939 a Pasqua del 1944, A saber, 400 nenes i nens fills de republicans, “mes de meitat de mares catalanes”, víctimes potencials de la retirada, però també 200 infants jueus i zíngars.

A causa de les dificultats per, l`associació es va fusionar amb la creu Roja el gener del 1942.

Des de l`esclat de la Segona Guerra Mundial, la maternitat va començar a recollir també mares jueves que escapaven de la persecució nazi, uns 200 nens jueus hi van néixer. Els alemanys van ocupar el sud de França el novembre de 1942 i els van començar a buscar per tancar-los als camps d`extermini, Aquest afany per amagar i salvar jueus va fer que la Gestapo realitzés visites i inspeccions freqüents a la maternitat, fins al punt que en una ocasió ella mateixa fou detinguda , i per això, l`exèrcit alemany va tancar la maternitat el 1944. ” En alguns àmbits sobre tot Jueus es coneix a Elisabeth Eidenbenz com la llista de Schindler Suïssa”.

L`edifici va estar abandonat fins que als anys 90 el va adquirir un artesà per establir-hi el seu taller de vitralls. Allà va conèixer casualment el 2001 a Guy Eckstein, d`ascendència jueva, que era un del nens que havia nascut a la maternitat, i li va explicar la història de l`edifici, desconeguda per ell. Junts van decidir buscar l`antiga infermera,i el 2002, la historia perduda a l`oblit va sortir a la llum quan l`ajuntament d`Elna va decidir fer un homenatge institucional a Elisabeth Eidenbenz.

CLOENDA I HOMENATGES

A l´any 2002 es va col·locar al palauet una placa amb la inscripció, en francès:

Aquesta casa, on hi hagué la Maternitat d`Elda del 1939 al 1944, van néixer 597 nens. Dirigida per Elisabeth Eidenbenz sota el patrocini de ” Seguretat als infants de la creu Roja suïssa”. Les mares, víctimes innocents de la Retirada i de la Segona Guerra Mundial, estigueren internes als camps d`Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes.

Elna, 23 de març del 2002.

El 14 de juliol del 2004, l`ajuntament de la vila va anunciar l`adquisició de la maternitat, per conservar-ne la memòria.
Elizabeth Eidenbenz ha estat guardonada amb la Medalla del Justos entre les Nacions (2002), otorgada per l`estat d`Israel, la Creu de l`Ordre de la Solidaritat social (2006), entregada per la reina Sofia d`Espanya, el premi Creu de Sant Jordi (2006), de la Generalitat de Catalunya, i la Legió d`Honor (2007), del govern de França.

Elisabeth Eidenbenz moria a Zuric el 23 de maig de 2011 als 98 anys d`edat. Unes setmanes desprès de la seva desaparició, el 12 de juny. Tal com pogué ser una ressurgència de la historia 70 nenes d`edat entre els 5 i 17 anys – de procedència, la majoria de Catalunya del sud- acompanyades de les seves famílies ,es reuniren per participar al homenatge que se li va retre a Elisabeth Eidenbenz, a l`antiga Maternitat Suïssa del Castell d`en Bardou. Com a punt comú, al seu nom genèric: Elna, un nom que evoca un lloc i una historia. En efecte, totes aquestes Elnes- el nom Elna significa “llum” o “victòria”- han estat batejades i anomenades Elna perquè els seus avis l`havien triat i decidit, ja que ells havien nascut a la Maternitat Suïssa, que s’enrecorden i que s’enrecordarán per sempre.

Ja per acabar comentar que el mes de febrer de l’any passat vaig enviar un correu a dos membres de la comissió del Nomenclàtor suggerint-los varis personatges susceptibles de figurar el seu nom a algun carrer,plaça, edifici o lloc important a Cerdanyola, entre el noms hi havia na Elisabeth Eindenlenz, ja que com a dona i com a entrega a l`humanitat i al nostre país en temps de guerra i desprès d’aquesta es mereix que sigui recordada.

Cerdanyola, Març de 2014
Albert Lázaro