L’esquerra i el fet nacional català
Abans de tot voldria dir que el primer cop que vaig sentir parlar de la cuestio nacional catalana i el fet diferencial amb un cert rigor va ser en els anys seixanta,a la escola no ens explicaren res perque llogicament la Formacion del Espiritu Nacional no mes ens parlavan de separatismo sense entrar en detalls,i de la Espanya una,grande i libre ;que ni era una, ni grande ,ni libre.
La gent del poble tampoc explicaba gaires coses per temor a les represalies i al terrorisme d’estat.Per tant els coneixements sobre el tema eren mes aviat escasos.
Nomes cuan vaig comenzar assitir a reunions clandestines de les que es feien als boscos vaig entendre alguna cosa, els que o explicaven amb un cert rigor no eren ni burgesos ni nacionalistes,eren treballadors de la industria provinents de arreu d’Andalucia,Extremadura,del Llevant i uns pocs catalans.La majoria eren gent de Comissions Obreres i del PSUC. Cuasi tots habien passat per la preso,Segovia,Dueso, San Sebastian de los reyes la Modelo ect.Crec que la pedagogia d’aquells temps va ser util per facilitar les coses que vindrien despres.
I tambe crec ara que a la resta d’Espanya ni a les escoles ni els politics han fet la necessaria pedagogia per ajudar a una major comprensio de la qüestio nacional catalana.La informacio i el coneixemen ajuden a entendre les coses i a evitar enfrontaments entre els pobles,pero ni han que “no estan por la labor”.
Si algu del nivell intelectual i politic com Gregorio Peces Barba i daltres deia les barbaritats que deia sobre Catalunya,ja os podreu imaginar que diuen els altres.
Tambe crec que la cuestio es prou seria per que es tracti amb un cert rigor,de vegades sento algunes de les coses que es diuen en el Parlament de Catalunya que francament considero grolleres.
Tambe considero que l’esquerra en general ha estat acomplexada sobre el tema;ultimamen pero crec que les coses estan canviant cada cop ni ha mes gent que es possicione sobre el fet nacional catala.L’esquerra ni ha de fer seguidisme del nacionalisme burges ni del nacionalisme espanyol tan retrogat i ranci.Per tant l’esquerra ha de tindre un projecta propi si vol ser alternativa de govern a Catalunya.
Considero que dins les esquerres ni han posicions diferenciades pero totes elles respectables. Tant el federalisme,com l’autodeterminacio o l’independentisme.
El problema son els possibles aliats necessaris a l’estat espanyol.Despres del que va passar amb l’Estatut i del que passara amb el pacte fiscal esperances d’aliances tactiques poques.Per tant posemse d’acord a casa nostra i siguem forts perque ens respectin perque l’ofensiva aznarista te molt mala baba.
Josep Font.
