Reconversió política

Al segle passat hi hagué dos grans reconversions industrials: convertir moltes industries del sector del metall i altres en industries de material bèl·lic per fer front a les necessitats de la guerra i al acabar aquesta altre cop la reconversió en sentit invers. En aquests moments de crisi per manca de demanda i producció de bens de consum, amb la perspectiva d’un futur amb menys energia disponible, patent en els nous plans de mobilitat reforçant el transport col·lectiu, no s’entén que amb els nostres diners paguem el xantatge de Bancs i fabricants d’automòbils i no anem a més fabricació d’autobusos, trens de rodalies, tramvies, etc. També podríem parlar d’hospitals, centres educatius preescolars i altres inversions que segur les aprofitaríem ben aviat. Els polítics, però, no donen més de sí. Creuen que això es l’hivern i després ja vindrà el bon temps. Cal canviar el model polític, ni que sigui sense presses, però, sense pauses. Crec que en primer lloc cal replantejar-se el finançament dels partits, que tal com funciona ara no permet l’arribada de noves propostes de models socials i econòmics a càrrec d’altres formacions que no poden competir per manca de finançament. En alguns països, per llei, els elegits estan obligats a donar comptes regularment als seus electors de circumscripció i admetre propostes fora del període electoral, és a dir, és una aproximació a la participació. En altres paraules, crec que cal acabar amb aquesta maquinaria de mercat de vots, d’aritmètica parlamentària, de poder centralitzat en el nucli dur del partit (secretariat) i amb les llistes tancades.

Roger Caballé
Ciutadà de Cerdanyola
Article publicat a El Punt el 15 de setembre de 2009