Octubre i novembre: forat als comptes municipals

En aquest “contra-ple” comentem el Ple d’Octubre i els dos de Novembre.

Protagonista principal en tots tres plens: la situació econòmica que patim la gent de Cerdanyola, per la nefasta gestió dels successius governs que ens han portat a tenir un forat de 100 milions. És un forat molt gros! I cada dia, segons la premsa, ens gastem 20.000 euros que no tenim.

I ara la Diputació ens ha obligat a fer un Pla de sanejament, perquè diu que el govern de Cerdanyola no sap estalviar. Ja veurem si passa com amb els anteriors plans, que no han servit per a res, ja que encara ens hem endeutat més.

L’últim pla de sanejament estava basat en el “totxo”, es tractava de construir al direccional i d’allà en trauríem els calerons. Ens havíem sumat a la gran bogeria que la majoria d’ajuntaments va protagonitzar els últims anys: construir per recaptar impostos, a costa del territori. Però ves per on els abocadors (encara que ja se sabia d’ells) i la crisi ho van fer tot en l’aire.

L’actual Pla de sanejament sembla que estarà basat en demanar un crèdit d’11 milions i estalviar-ne 6. Ja ens avisa el Francisco Ortiz, regidor de finances que no eliminaran cap servei, però que els serveis municipals no podran ser de qualitat. Al tanto amb el tema! Perquè dels seus sous caldrà veure què reduiran.

Caldrà estar molt atentes als pressupostos municipals i fer un bon control dels serveis que es veuran afectats.

Davant aquesta situació algú, ha tingut una “magnífica idea”, ha estat en Toni Morral. En Morral diu que ens posin un altre abocador per tornar a tenir ingressos extres. Lluny de semblar un acudit, aquesta és una proposta en ferm del nostre ex-alcalde. No va ser capaç d’impulsar una política decidida de residu mínim, ni d’impulsar al taxa de residus i sí en canvi d’omplir Cerdanyola de “merda”. Tenint en compte que amb aquest que proposa ja serien dos macroabocadors afegits als antics existents.

Hi ha però una certesa que el deute ja sabem qui i com el pagarem: com sempre, la ciutadania amb l’IBI, que pujarà del 4% al 8%, augment que nosaltres no tindrem als sous. Seguit de la resta d’impostos municipals i taxes, que habitualment ningú no ens perdona. Caldria parlar de la gestió d’aquests impostos, Cerdanyola es mereix qualitat!

I encara hi ha una altra certesa i és que les empreses participades que manté l’ajuntament ens reporten pèrdues, com en el cas de Cerdanyola Aparca i altres.

Per primera vegada Compromís per Cerdanyola va preguntar en el Plenillo per aquest tema:

“Per què no s’han pres en consideració els resultats econòmics de les empreses totalment o parcialment participades per l’Ajuntament de Cerdanyola (Cerdanyola Opcions, Cerdanyola Promocions i Cerdanyola Aparca) i del Consorci del Centre Direccional?”

Com sempre, pilotes fora. Van dir que legalment no es poden barrejar aquestes amb els pressupostos. Però parlem de diners públics o no senyors!!!

Karmele i Puri.