Nevada de nadal de l’any 1962
En el transcurs del temps a nostres contrades com va ser la nevada del febrer de 1887, que segons les estadístiques va superar amb escreix la que avui en fem referència, que ja és dir, la del ’62 en alguns indrets de la població va superar el metre d’alçada.
Després dels tràgics aiguats que patí Cerdanyola els mesos de setembre i novembre de 1962, dels que ja ens vàrem referir ja tres mesos, avui hom creu que fora interessant referir-nos a la gran nevada que tombà damunt del poble aquell llunyà 1962. El fet que ja hagin passat 50 anys, fa que els que ara són més joves no tinguessin l’oportunitat de viure-la. Per altra banda, pels més vells s’han esborrat alguns records i potser val la pena recordar-la.
El fet de poder relatar aquest esdeveniment tan destacable de la situació en que va quedar el poble ha resultat una tasca senzilla ja que les aportacions orals i gràfiques de les persones amb els seus testimonis directes han estat com sempre determinants a l’hora d`obtenir informació fefaent.
En referència a la nevada en si i a la situació que la va propiciar , cal dir en primer lloc que no es va tractar d`un fet inèdit ja que la intensitat d`aquests fenòmens encara que poc freqüents , es presenta periòdicament, en el transcurs del temps a nostres contrades com va ser la nevada del febrer de 1887, que segons les estadístiques va superar amb escreix la que avui en fem referència, que ja es dir, la del ’62 en alguns indrets de la població va superar el metre d`alçada.
COMENÇA A NEVAR
Segons el testimoni de l’Esteve Pladevall i Bolbena, “En sortint de la missa del Gall, aproximadament a la una de la matinada, va començar a caure com una pluja molt fina barrejada amb neu, al mati hi havia 10 cm de gruix i …..seguia nevant, al mig dia del dia 25 ja teníem un gruix de 50 cm i …..seguia nevant. La població estava reclosa als seus domicilis ningú gosava sortir, si no fos per necessitat”.
El dia de Nadal es festa que molts es reuneixen amb familiars per a dinar junts, els que havien de anar a casa d`un familiar no es podien traslladar, era inútil obrir camí perquè continuava nevant, això provocà que molts varem d`improvisar un àpat, com nosaltres, que la meitat de la meva familia ja havien marxat a casa la meva germana a Barberà, el dia abans , i els quatre restants varem quedar bloquejats a casa, on varem tenir que fer dinar amb patates fregides, sardines de llauna i pa dur, això si, no varen faltar ni els torrons, les neules, ni el cava. I d’altres els va sobrar
molt de menjar, al endemà, dia de Sant Esteve, amb un Sol esplèndid, a les dotze del migdia i amb moltes dificultats i conte on posaves els peus, vaig carregar al meu fill de quatre anys a l`esquena i cap a Barberà els quatre de la família que havíem quedat cercats per la neu.
Cap a les vuit del vespre del 25 va deixar de nevar, la població tancada a casa sense poder sortit; sort que els serveis d’electricitat, telèfons, i aigua quasi no es van interrompre i que aquella nit no va glaçar.
CONSEQÜÈNCIES
El poble incomunicat per carretera, un tren procedent de Barbastre, i que va arribar a la vesprada del dia 25 va quedar
bloquejat a l`estació de Cerdanyola, uns 200 viatges van haver de passar la nit en el tren, al matí dia 26 advertida l`alcaldia de la situació, donà ordres a una fleca que obris i es poses a fer pa per subministrar a tots els passatges, i
també va comunicar a l`Hotel Nord i l`Hostal de Cal Ramonet, que serviren menjars calents a tots els viatges, alguns d`ells varen marxar a peu a Sant Andreu.
El pes de la gran quantitat de neu emmagatzemada als teulats va provocar l`ensorrament d`alguns, el mes espectacular de tots fou l`ensorrament del teulat d’uralita del mercat de Sant Josep, als Quatre Cantons, sortosament en tota la població no hi hagué cap desgracia personal greu llevat d`algunes fractures de cames i braços.
UNA LLEVANEU ARTESANAL
Tal i com havia passat amb els últims aiguats, la nevada, un cop mes va deixar indefensa la població. Un cop mes ens varem trobar orfes dels mínims serveis de Protecció Civil, o de l`ajut del Govern Civil, tot el pes per a poder fer transitable la població pels carrers, va recaure sobre alguns ciudatans voluntaris, i de l`Alcalde Domènec Fatjó i Santmiquel que,
tantost el dia 26 es va fer de dia, pren la decisió de parlar amb en Joaquim Sagarra, “Quimet de Can Miró”, que tenia un tractor Marshall motor Leyland de 90 HP molt gran per si hi havia la possibilitat de sortir i apartar la neu, en Quimet
va parlar amb el ferrer Agustí Sureda del carrer de la Mina, (Anselm Clavé) i acorden que hi porti el tractor. Uns quans veïns obren pas amb pales, apartant la neu des de la casa del Sagarra fins cal Ferrer. Un inconvenient: no tenen la planxa per construir la pala que ha d`anar davant el tractor!. L’alcalde es posà en contacte amb el Sr Latre que tenia un taller mecànic al carrer Zurbano, i els va proporcionar la planxa necessària, i així es va pogué fer una llevaneu que surt al carrer el dia 27, amb una eficàcia exemplar, amb dos dies va deixar completament nets tots els carrers del poble i la màquina va ser demanada per altres poblacions. El cost de la despesa en la població l’assumí en la seva totalitat l’Ajuntament mentre que la Diputació va costejar les despeses de l’entorn.
Per acabar vull agrair la valuosa aportació oral i gràfica, proporcionada per l’Esteve Pladevall, na Montserrat Sureda, en Salvador Sagarra i d`altres ciutadans que amb les seves aportacions han pogut fer possible aquest treball.
[Publicat a la revista "Comerç i Ciutat" núm. 30, desembre 2012]
